Publicitat
Publicitat

FOT-LI, POU

Dia de festa

Hi va haver una època en què les eliminatòries de la Copa d'Europa contra equips grans del continent com el Milan s'associaven a patiment, neguit, pessimisme i desgràcia. Durant molts anys la màxima competició europea de clubs era sinònim de frustració i desengany per als socis i seguidors del Barça. Després d'unes quantes patacades, però sobretot per culpa de l'èxit rotund del Madrid en aquest torneig, la Copa d'Europa engrandia fins a nivells insuportables el tradicional complex d'inferioritat del barcelonisme. La final de Wembley de l'any 92 va servir per acabar amb la maledicció però no va ser suficient perquè els culers es relacionessin amb la Champions amb una certa normalitat. Calia molt més per fer desaparèixer del barcelonisme un esperit perdedor tan encastat en la seva personalitat.

Això finalment s'ha aconseguit. Ara que l'equip ja ha guanyat quatre vegades la competició, ara que el nivell de futbol del Barça meravella a tot el món, ara que el més habitual és veure l'equip arribant fins a les últimes eliminatòries de la Champions, els culers poden viure la Copa d'Europa com una oportunitat de continuar creixent, com una festa que normalment acaba bé, com un motiu d'alegria i satisfacció. Penso que és necessari que regularment recordem, sobretot als més joves, que el gran mèrit del Barça de Guardiola, més enllà del preciosisme del seu futbol, és haver aconseguit transformar la mentalitat dels aficionats d'una manera radical. Ara la majoria de barcelonistes tenen una relació molt més sana i constructiva amb les victòries i les derrotes del seu equip i sobretot han après a no anticipar-se als mals moments per sistema. Aquesta nit es jugarà a San Siro un partit de traca i mocador. Fa uns anys un sector molt nombrós de l'entorn hauria previst un grapat de desgràcies contra el Milan, el clima previ a l'enfrontament hauria estat de derrotisme, de por, de "quin fart de patir que ens farem". Avui dia, en canvi, el més habitual és trobar-te amb culers que estan convençuts que si no passa cap cosa extraordinària i respectant sempre el rival, el Barça aconseguirà un bon resultat i sortirà de Milà estant una mica més a prop de les semifinals de la Champions. Aquesta transformació del tarannà barcelonista és la revolució més profunda que han provocat el sistema de treball i els èxits del Barça de Guardiola.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT