Publicitat
Publicitat

Anàlisi tècnica

Quan va recuperar el 4-3-3, va trobar el gol

Despistar amb invents i rematar com sempre

Pep Guardiola va resumir la victòria contra el València de la primera volta dient que el seu equip és "versàtil", capaç de corregir-se entre una part i l'altra, canviant la posició dels jugadors, si cal.

La demostració d'ahir va ser una altra mostra de la capacitat del Barça d'alterar la seva forma. Al 60', Guardiola va entendre que tocava tornar als orígens i va recuperar l'esquema habitual, però d'inici, els culers van inventar un dibuix tàctic amb un onze estrany, condicionat pels detalls que van fer incòmode el partit al Camp Nou. Així, Guardiola va disposar els seus homes en un 1-3-5-2, reservant les bandes al recorregut d'Alves i Adriano, ubicant Busquets de central juntament amb Piqué i Abidal, deixant el control al centre del camp per al trident Mascherano-Xavi-Iniesta i cedint la punta d'atac a Villa, amb Messi per darrere.

Pressionar ben amunt
El València va proposar un partit gairebé idèntic al que li va funcionar, tot i la derrota, fa 19 jornades. Va sortir a buscar el Barça ben a dalt, ofegant la sortida de pilota dels culers. La presència de Busquets darrere va alleugerir el problema, però no va poder evitar que, en alguns moments, els jugadors tinguessin un difícil dilema: trair l'estil de sortir tocant-la sí o sí, o insistir-hi tot i l'asfíxia local.

El segon pas va ser suficient per congelar l'empenta xe. El Barça, calmant la possessió, allargant-la, va poder avançar metres i asserenar el joc lluny de la porteria de Pinto. Va començar a aparèixer Messi, encara que fos per errar ocasions que, normalment, són gol. I encara que fos per barallar-se amb Villa sobre qui, com i quan ha de rematar determinades jugades d'atac.

Els contracops valencianistes, però, eren perillosos tot i l'aparent domini blaugrana. Emery va idear una teranyina per la banda esquerra, ubicant-hi dos laterals, de tall defensiu però interessant i animada projecció ofensiva, Jordi Alba i Mathieu, com ja havia fet a l'anada. L'objectiu era taponar les incorporacions d'Alves i, de retruc, enganxar-lo fora de lloc i desplaçar Piqué a la cobertura. Amb el central lluny de la seva zona, els mitges puntes locals podien trobar forat en la defensa blaugrana (com el gol de Pablo al Camp Nou). Guardiola ho havia previst i per això va sortir amb tres centrals.

Jugar sense davanters
Després del descans, la batalla tàctica entre Guardiola i Emery va fer un últim gir. El tècnic local va abandonar la idea inicial de jugar sense davanter -ahir era el primer partit que ho feia- i va donar entrada a Soldado per Joaquín. Mata va passar a jugar entre línies i va crear problemes, rebent amb algú per davant amb qui podia connectar. El primer quart d'hora dels locals va ser trepidant, vertical, i van fregar el gol.

Curiosament i superats aquests primers compassos intensíssims, Guardiola va moure fitxa i va substituir Mascherano per Pedro, per recuperar l'1-4-3-3. El Barça va passar a jugar com juga sempre, sense davanter fix, com sí que havia fet la primera hora de partit. I va ser quan va trobar el camí del gol. Villa va caure a la banda i Messi va ocupar el centre. I precisament d'aquí va venir l'únic gol del partit, amb un profund Adriano com a protagonista, guanyant línia de fons i posant una centrada rasa a Messi que l'argentí, aquest cop sí, no va fallar.