15/04/2016

Desitjar que perdin

2 min

Han tornar a néixer. Van arribar al Camp Nou resant per no encaixar una golejada i ara somien en la undécima, i els més optimistes amb un doblet i tot. “En el clásico empezó todo ”, que diria aquell. Barça i Madrid són vasos comunicants. El mal moment dels blaugranes ha coincidit amb els millors resultats de l’equip de Zidane.

El seu gran mèrit va ser sens dubte remuntar i guanyar el Barça. Perquè realment des de llavors han golejat l’Eibar a casa i han eliminat el vuitè de la Bundesliga. Però la Champions també té això. Que el sorteig et pot somriure i anar passant rondes sense enfrontar-te a cap rival d’extrema dificultat. I ets a dos partits de la final i a més contra un vell conegut com Pelegrini i amb la tornada a casa. Han reviscut, s’ho creuen. I a més la seva estrella està eufòrica gràcies al hat trick contra el Wolfsburg. Però així és el futbol. Per molt que ho digui el tòpic, un equip és un estat d’ànim. I, de moment, encara ningú ha guanyat cap títol dels importants, però l’escenari ofereix múltiples opcions. Per als madridistes, si guanyen la Lliga de Campions tant els fa que el Barça faci un doblet i guanyi 5 dels 6 grans títols en dos anys. Ells tindrien onze Copes d’Europa.

Per als blaugranes, el més important és que el Madrid no aixequi l’orelluda a San Siro. I llavors ja s’alegraran de guanyar la Lliga i la Copa. Les victòries d’un són les penes de l’altre. Les derrotes de l’altre són les alegries de l’un. I després ja hi haurà temps per saber què li passa al Barça, perquè com diuen els savis, els títols es guanyen els últims dos mesos. La resta de dies s’ha d’intentar no perdre’ls. I el Madrid, clarament inferior i amb una temporada plena de despropòsits, d’eliminatòries de Copa ridícules, fitxatges frustrats pel fax, sancions de la UEFA... opta als mateixos títols que el Barça, i fins i tot podríem dir que als més importants. Perquè el que realment ha dolgut als aficionats blaugranes no és quedar eliminat de la Champions, que al cap i a la fi és assumible i més si ets el vigent campió i ningú ha revalidat el títol. El pitjor ha sigut veure que no s’ha competit contra l’Atlètic de Madrid. Que no has sigut mereixedor de plantar-te a semifinals. Passi el que passi, guanyin o perdin uns i altres, l’autocrítica i la reestructuració hauria de ser la mateixa. Perquè si només et bases en si guanyes tu o perd el teu rival, d’aquí uns mesos tornaràs a estar amb el mateix panorama.

stats