UNA DERROTA PER APRENDRE
Esports 31/08/2011

Del neguit a viure en un núvol

Natalia Arroyo
3 min
Del neguit a viure en un núvol

BarcelonaHan passat tres anys i a Mario Martínez encara el persegueix un gol. "Ah, ets el del gol al Barça", li recorden sempre que es presenta aquest futbolista nascut a Sòria fa 26 anys. Ell va ser l'heroi de Los Pajaritos el 31 d'agost del 2008 i el que, amb el seu xut creuat a centrada de Bellvis, va condemnar Guardiola a una prova de foc cruel després de perdre 1-0 a Sòria en la primera jornada de Lliga contra el Numància.

"Per a mi va ser un somni fer un gol al Barça, al meu estadi i davant de la meva afició. Amb el temps i veient fins on ha arribat aquest equip, hi dono encara més valor", confessa el futbolista, que recorda aquell dia amb molt d'orgull i amb alegria. "Quan tornàvem de celebrar el gol, recordo que vaig mirar el marcador i vaig veure que encara era el minut 13 i que quedava un món per patir i defensar". Aquell gol va amenaçar de frenar l'inici d'una era exitosa que, tres anys després, encara no troba -ni vol trobar- final.

Aquell gol va canviar la vida a Mario Martínez i va fer trontollar el projecte de Guardiola, una sacsejada que va servir per confirmar la solidesa dels fonaments, per avaluar el grau de fe dels jugadors en la nova era que començava. No va ser res més que el gol d'una derrota. Però va poder ser molt més.

Era la temporada 2008/09, la primera del de Santpedor a la banqueta del primer equip del Barça i, sense gairebé marge per demostrar si estava verd o madur per assumir el càrrec de rellevar Rijkaard i fer ressuscitar un equip destrossat de massa glòria, una primera ensopegada el va posar contra les cordes. En la següent jornada un empat contra el Racing va precipitar unes crítiques que, valorades ara, no deixen de ser còmiques.

Discurs idèntic

Convençut de si mateix, Guardiola mai va dubtar de quin era el camí de l'èxit i ni tan sols la mala premsa que va acompanyar les dues primeres desfetes va alterar el seu missatge. "No he transmès prou bé als jugadors el que volia d'ells al camp i no hem atacat bé", expressava, tranquil, en la roda de premsa posterior al matx, assumint tota la responsabilitat de la derrota.

De portes enfora la confiança de la directiva en la capacitat de Guardiola de gestionar un primer equip era total, tot i que, de portes endins, no tothom ho veia tan clar. Els jugadors, tots a una, han confessat sempre que des del primer dia van quedar seduïts per la passió amb què Guardiola transmetia la seva idea de joc, una idea que a Los Pajaritos encara no estava ni de bon tros interioritzada però que ja començava a quallar en la ment dels futbolistes.

"Ha faltat obrir el camp i tenir paciència en atac", concloien els protagonistes. En la següent jornada contra el conjunt càntabre, l'equip va corregir alguns d'aquests detalls decisius i al Camp Nou va oferir una versió millorada de la que havia caigut a Sòria. Johan Cruyff, calmant els ànims d'un apocalíptic corrent d'opinió que ja dramatitzava amb Guardiola i el seu Barça, va assegurar que el projecte "pintava molt bé" i que l'1-1 contra el Racing era "el millor partit del Barça en molt de temps".

Aquella afirmació, que aleshores va semblar exagerada i fora de lloc, ara, amb els títols com a aval indiscutible, guanya sentit. El Barça s'ha tornat gairebé indestructible i només sis equips (Espanyol, Atlètic de Madrid, Mallorca, Osasuna, Hèrcules i Reial Societat) a més del Numància han aconseguit derrotar-lo en lliga i, tres d'ells, ho han fet quan el títol ja s'havia decidit.

Just tres anys després sembla impossible trobar alguna veu crítica amb Guardiola entre el barcelonisme. El projecte ja no només no trontolla, sinó que la nova plantilla i l'inici de temporada espectacular de l'equip, amb dos títols i una primera maneta en lliga, tornen a posar el llistó molt alt. Els temps han canviat i les crítiques ara són elogis. I el gol de Mario que ho va posar tot en risc, té només aquell valor simbòlic, aquell toc anecdòtic d'haver pogut ser el que mai ha sigut.

stats