Publicitat
Publicitat

TORNEN EL 5 PUNTS

Sublim a l'inici, el Barça es deixa 2 punts davant un rival agressiu i un àrbitre nefast

Del domini Absolut a un Empat frustrant

Al descancs, pocs haurien apostat perquè el Barça no guanyaria a Sevilla. Però l'agressivitat local, la falta de punteria, el cansament i algunes errades arbitrals van ser un mur impossible de superar.

Les cames del líder van fallar en la segona etapa d'aquest tour per alguns dels estadis més complicats de Primera. Si a València es va guanyar patint, ahir van volar dos dels punts que el Barça treia al Madrid en un partit trencat en dos. Trencat en dos perquè hi van haver dues propostes: una que jugava per terra i l'altra que ho feia fent volar la pilota. I trencat perquè hi van haver dues parts oposades. Els de Guardiola van dominar sense patiments en un primer temps on calia sentenciar. Però no ho van fer i el vol de tornada casa va ser ple de remordiments a la maleta.

El Barça va haver d'afrontar un nou partit dels que cansen les cames i dels que fan patir perquè no s'ha sentenciat, com davant l'Arsenal. El Sevilla va ser tan agressiu com els anglesos, però més llest. Va adonar-se que havia fallat en el plantejament en un primer temps en què el Barça hauria pogut golejar, i des que va donar entrada a Kanouté després del descans va apostar pel joc aeri, aprofitant els centímetres del malià i de Negredo. I van donar emoció a un matx que va acabar convertit en una ruleta russa que hauria pogut somriure a qualsevol dels dos.

Ja durant els primers minuts Guardiola va haver d'afrontar un maldecap amb la lesió de Pedro. En el seu lloc, el tècnic de Santpedor va apostar per Bojan, i aquest, tres mesos després, va trencar una ratxa golejadora que preocupava. Preocupava més per les sensacions que no pas pels gols en si.

Perquè les sensacions importen, com les de Barça: superioritat i lideratge, tant de punts com de joc. Si el futbol és un debat, el Barça va començar dialogant amb un discurs molt segur de si mateix, directe i ràpid. El Sevilla, en canvi, callava murri sense saber gaire bé què dir. Manzano va apostar per una defensa zonal en què no hi havia jugadors amb la missió de perseguir l'esquena de Xavi o Messi. I al final, tot l'equip andalús va perseguir ombres que es movien pel seu voltant. En el segon temps, però, els andalusos van deixar de parlar: van mossegar els oradors blaugranes.

Durant els primers minuts, el festival de toc del Barça va ser escandalós, però va fallar l'última passada. Messi, Iniesta i Xavi es van fer un fart de tocar amb facilitat sobre una gespa que estava en un bon estat malgrat que havia plogut durant tot el dia amb insistència.

Ja en els primers minuts, de fet, el Barça va marcar amb un golàs de falta de Messi amb l'esquerra en un llançament que semblava ideal per a un dretà. Pérez Lasa, però, va anul·lar el gol per una teòrica falta de Busquets, infracció que no existia i que va deixar per uns segons els blaugranes tan emprenyats com Arsène Wenger amb Massimo Busacca.

Tocant pel mig i trencat per les bandes amb dos laterals espectaculars que van ser sevillistes, Alves i Adriano. El Barça generava superioritats. Alves va participar en la jugada del gol de Bojan trencant el fora de joc en una jugada que Iniesta va crear com només sap fer ell. Bojan, gairebé caient, va fer un gol més que merescut. Un gol que, més que ser un gol, era una conseqüència lògica dels fets vistos abans. Entre fores de joc d'Alves i Adriano (alguns ho eren, altres, no) i un cop de cap de Messi al travesser, el Barça hauria pogut anar al descans guanyant per més.

Però Manzano va rectificar i va demanar pressionar més. Amb Kanouté al camp, tenia dos homes per baixar les pilotes que la defensa es treia de sobre. I ja en els primers minuts, Kanouté i Negredo van crear la jugada en què Navas va empatar.

El partit va esdevenir una batalla dura. Messi, malgrat donar la cara, va jugar amb un fort cop al genoll, mentre Villa desapareixia del terreny de joc i Bojan patia per tenir presència. Però quan Xavi i Iniesta van tornar a aparèixer, el Barça va assetjar de nou la defensa d'un Sevilla perillós a la contra. Poc necessita el públic local per creure-hi i donar ales als seus aficionats, i els andalusos fins i tot van tenir el 2-1 en una ocasió de Negredo, tot sol davant Valdés.

El Barça va tornar al full de ruta, al toc, tot i que el temps pressionava i amb un rival conscient que per intentar aturar el Barça cal ser agressiu, era difícil mantenir la calma. Així, Valdés va evitar el 2-1 de Navas en una contra poc després d'un penal no xiulat sobre Bojan. Pérez Lasa, horrible, perjudicava de nou un Barça que va tenir el triomf a tocar de les botes d'Iniesta, amb un xut al pal i un altre que al minut 92 un defensa va treure sobre la línia. Finalment, el Sevilla acabaria celebrant l'empat com si fos un triomf. I el Barça, capcot com si fos una derrota. Una imatge que deixa clar on és cada equip ara mateix.

Per a més informació sobre el partit

www.ara.cat/esports/barça