Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Del Bayern a Vilanova, una mala setmana a Madrid

El futbol és un sentiment. Un grapat d'emocions que de vegades et fan perdre la racionalitat. I aquesta setmana l'estat d'ànim dels madridistes ha oscil·lat més que l'atracció estrella de Port Aventura, el Dragon Khan. Dimarts se n'anaven a dormir cofois perquè el Barça no seria a Munic i Messi havia fallat un penal. L'estrella s'estavellava. I un cop més sorgia allò del fin de ciclo . Però la justícia poètica que a voltes té el futbol allunyava el Madrid de la décima i ho feia des de la crueltat d'un penal fallat per Cristiano, entre d'altres.

De l'alegria a la decepció. De l'eufòria a la tristor. Dijous, però, hi havia motius per tornar a ser feliços: Mou havia derrotat Guardiola, que, covard i capcot, abandonava el vaixell blaugrana la temporada que se li escapaven Lliga i Champions. Sense Guardiola... canvi de cicle. Però divendres el president del Barça s'encarregava de tancar tot tipus de mostres de feblesa: Tito Vilanova serà el nou entrenador blaugrana. Cop d'efecte. Gir magistral. Continuïtat al projecte. No hi ha canvis, el cicle segueix. Novament daltabaix de l'estat d'ànim madridista, que ja veia un Barça especulant sobre qui seria el successor del millor entrenador de la història. I ara es troba amb un Barça que no canvia. Que substitueix la peça més important, sí. Però que manté totes les altres peces de la maquinària. I la que se'n va es queda ben a prop, per aconsellar quan faci falta.

Ningú dubta de la capacitat de Tito Vilanova com a entrenador. Quatre anys al costat de Guardiola han hagut de servir per aprendre'n molt, segur. Però tampoc tinc cap dubte de la qualitat i l'educació de Tito en l'altre futbol. El de la sala de premsa. Aquell futbol en què Pep va dir que Mou era l'amo. El que Guardiola ha dominat i ha utilitzat a la perfecció. Si algú sap com plantar cara també en aquest futbol al de Setúbal és sens dubte el futur entrenador del Barça. Aquell incident lamentable de la Supercopa li va donar la maduresa suficient per afrontar amb garanties els partits a disputar a les sales de premsa. Que no valen tres punts, però ajuden.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT