04/02/2012

Deixem-los tranquils

2 min
Busquets i Cesc parlant amb Iglesias Villanueva durant el partit entre el Barça i el Betis.

Els àrbitres haurien de deixar de ser el centre d'atenció permanent per als analistes dels partits de futbol. Són els jugadors qui decideixen el resultat final del partit en el noranta nou per cent dels casos. Amb tanta pressió sobre els col·legiats només aconseguirem que facin cada vegada pitjor la seva feina, i basant bona part de les explicacions dels desenllaços dels partits en les errades arbitrals estem desvirtuant el joc.

Aquesta és més o menys la tesi que va explicar fa un parell de dies a la sala de premsa de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí en Gerard Piqué sobre les últimes polèmiques que emmetzinen els partits importants del futbol espanyol. Esclar que de tant en tant el resultat d'un partit no es pot explicar sense parlar de les decisions claus que ha pres l'àrbitre però la tendència, cada vegada més evident i més estesa, és intentar repassar en tots els partits, sense excepció, què ha fet malament l'àrbitre i quina influència ha pogut tenir en el marcador final. No anem bé.

Dijous a la tarda el Raül Llimós defensava al Primer toc de RAC1 un canvi de cultura dins del futbol respecte als àrbitres i posava com a exemple a seguir el rugbi, en què els encarregats d'impartir justícia tenen el respecte absolut de la majoria, s'equivoquin més o menys. Subscric plenament la proposta del Raül però em sembla que caldrien molts anys i molts esforços per part de molta gent per acabar amb el que, al cap i a la fi, ja és des de fa temps una tradició, parlar hores i hores dels errors dels àrbitres en els partits de futbol. És més, estic convençut que hi ha molts periodistes que defensen exactament el contrari perquè basen bona part dels seus continguts en les equivocacions dels àrbitres i en el perjudici que això ha pogut provocar a un equip o un altre.

Atiar el foc

El gremi periodístic hauria de ser el primer a fer un examen de consciència profund sobre aquest tema. Hauríem de decidir si volem continuar atiant el foc i que els àrbitres siguin per sistema l'ase dels cops o si intentem col·laborar per tal de canviar la cultura futbolística de la gent. Només cal anar a qualsevol camp a veure un partit d'infantils per adonar-nos-en que alguna cosa no estem fent bé.

Tothom s'atreveix amb els àrbitres i no pot ser. Recullo el guant llançat pel Raül Llimós, intentaré fer tots els esforços necessaris perquè els àrbitres apareguin encara menys en les meves intervencions. Segurament no servirà de res, segurament tot plegat és una utopia gegantina, però penso que és el millor per al futbol.

stats