Publicitat
Publicitat

El llegat del tècnic va molt més enllà del joc i els títols: són valors

Decàleg del guardiolisme

Pep Guardiola no seguirà al Barça, però el club conservarà les seves lliçons, la seva particular manera d'entendre l'entitat, el futbol (l'esport) i la vida. A través de les seves rodes de premsa, a través del joc que ha fet fer als seus futbolistes, el llegat del tècnic de Santpedor anirà molt més enllà dels tretze (catorze?) títols, molt més enllà de l'estil. Serà una actitud, uns principis, uns valors. El guardiolisme l'entén i l'ha fet seu -perquè, en part, també ho és- el director esportiu Andoni Zubizarreta i el polirà Tito Vilanova, el millor successor possible, el candidat invisible, l'elecció més coherent. Amb ell, el club ratifica la seva aposta per una manera de fer, de pensar, de ser.

01 No tenir por Atrevit en el joc, Pep contagia valentia

Ell mateix tranquil·litzava el barcelonisme ahir quan parlava del seu relleu, com tantes vegades havia fet abans d'un partit. Pep Guardiola sempre ha estat atrevit, vivint al límit del risc tàctic, interpretant cada situació com una oportunitat per fer abans un pas endavant que un enrere. Els seus plantejaments contra qualsevol rival sempre han partit de la base d'anar a l'atac i, a través del seu futbol alegre, ofensiu i extremadament ambiciós, ha construït un estat d'ànim positiu, una sensació de seguretat indestructible. Això li ha permès afrontar cada duel amb fe, amb una gran confiança.

02 Sortirà bé El seu optimisme l'assumeix l'afició

Mai es pot saber el final de les coses, però, davant el dubte, Guardiola sempre ha preferit pensar que res anirà malament. I ho fa també ara que marxa, convençut que el relleu amb Tito Vilanova "sortirà bé". Aquesta capacitat de seducció també s'ha traslladat al terreny de joc, on els seus futbolistes han executat les seves instruccions amb fidelitat, arrossegats per un discurs apassionat i convincent. Sense això, no hauria estat possible jugar amb tres defenses al Bernabéu o fer moltes de les exhibicions que el Barça ha fet en els grans dies, en les finals.

03 Córrer La cultura de l'esforç per damunt de tot

Aquesta va ser la seva promesa des del primer dia: potser l'equip no guanyaria títols, però s'esforçaria al màxim per aconseguir-los. I fa tot just unes setmanes reclamava riure menys per córrer més. El Barça, l'equip que desplega el futbol més estètic, més tècnic, més precís, també és un equip que pateix, que treballa, que pressiona.

04 Fer gaudir Entén el futbol com un espectacle

També des del primer moment Guardiola va tenir clar que l'afició havia de passar-s'ho bé veient jugar el seu equip, que qualsevol estil de futbol no era vàlid per a una institució com el Barça. La plantilla sempre va respondre a aquesta exigència del Pep jugant per "merèixer el preu de l'entrada" que els socis pagaven per veure'ls.

05 Tots fan de tot Els cracs llueixen si treballa tot l'equip

Per Guardiola, no hi ha fase ofensiva o fase defensiva; no hi ha jugadors que fan la feina bruta i jugadors que només fan gols. L'èxit és cosa del col·lectiu i per treure el màxim benefici a les individualitats convé que el grup funcioni bé. I això només s'aconsegueix si l'engranatge és perfecte, si cap peça falla. Salvant la responsabilitat de cadascú, Guardiola ha transmès aquesta cultura col·lectiva a l'equip i a l'entitat.

06 Suport als joves El planter com a primera opció

Ja al segon partit de Lliga del seu primer any i després d'una criticada derrota a Numància, Guardiola es va atrevir a alinear de titulars Busquets i Pedro (aleshores dos desconeguts que acabaven de pujar de Tercera Divisió). Apostant sempre per plantilles curtes per mantenir la motivació del grup, quan s'ha trobat una lesió o una sanció ha tirat de jugadors del planter per completar una convocatòria o una alineació. La seva implicació amb la feina a La Masia és total i l'última demostració va ser després del clàssic perdut contra el Madrid, quan va protegir Tello i Thiago demanant a la premsa que no ataqués els "nanos" i fos més crític amb ell o els veterans.

07 Aixecar-se Una mentalitat forta i molt competitiva

Són poques les derrotes amb què Guardiola ha hagut de conviure en aquests quatre anys a la banqueta del Barça, però després de cadascuna sempre ha estat capaç d'extreure'n conclusions positives i mostrar un fort convenciment que l'equip tornaria a trobar el camí del triomf. Sempre autocrític, ha treballat sense descans per corregir errors, trobar nous camins per millorar i felicitar el rival en la derrota.

08 Sentit del deure La responsabilitat amb el club és total

Guardiola va modificar els hàbits del primer equip i, amb ell, es va completar el trasllat a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, on el grup s'ha entrenat amb més tranquil·litat, ha fet més pinya i ha estat molt més mimat en aspectes decisius com l'alimentació i la recuperació. Per Guardiola, la dedicació d'un futbolista del Barça ha de ser total i, quan ha sentit que potser no s'havia fet prou, ha assumit el repte i s'ha autoimposat un deure. Ahir en el seu comiat, de fet, va parlar de sentir que "el club prendria mal" si ell continuava, perquè no podria entregar-se del tot a l'entitat, que és com un bon barcelonista ha d'interpretar la seva responsabilitat. L'afició, conscient d'aquesta entrega del tècnic i l'equip, va reaccionar a les últimes derrotes amb ovacions.

09 Dominar el joc El camí a la victòria és portar la iniciativa

Ha estat la seva obsessió, el seu refugi enmig d'una rivalitat crispada, dura, polèmica. Lluny del terreny de joc no hi ha buscat mai excuses. Les raons eren sempre dins el camp. Sempre buscant anar més enllà en el joc, un últim moviment inesperat a la pissarra, un gir sorprenent per al rival, Guardiola ha revolucionat el futbol actualitzant molts conceptes com ara el de fals davanter centre, la pressió sobre la pèrdua a camp rival, el joc posicional, els dobles rols, la defensa de tres, etc.

10 No es viu de l'èxit Creu que cada dia s'ha de guanyar el respecte

En lloc de mirar-se el melic, Guardiola sempre ha recordat als seus que haver estat campions un cop no els garantia ser-ho una segona vegada. Té una concepció realista i alhora cruel de l'esport professional i sovint ha denunciat la poca memòria del món del futbol, que destrona els seus campions de seguida que cometen un error. "Ens hem de tornar a guanyar el respecte", ha dit sempre per motivar la plantilla.