20/01/2017

Cristiano, el gerro xinès

2 min
Cristiano,  el gerro xinès

Estic força segur que aquesta tarda marcarà contra el Màlaga. Potser serà de penal però també podria ser que es regali un hat trick. No em sorprendria, perquè és el millor golejador que he vist, no tant pels seus registres brutals com pels seus recursos en la rematada i per la capacitat de marcar sense necessitat de preliminars. Continuarà fent gols, però això no impedeix que la versió actual de Cristiano resti tant com suma al Madrid. Digueu-me oportunista, però els dos últims partits de l’equip blanc són l’evidència que el portuguès, quan no fa gol, deixa el seu equip amb deu. De fet, ja fa temps que Modric, Marcelo o fins i tot Ramos tenen més pes que ell en el funcionament de l’equip, encara que quan es tracta de màrqueting i de premis individuals ja sabem què passa.

No cauré en l’absurda comparació amb Messi, perquè són futbolistes que només s’assemblen en la seva voracitat. Però sí que penso que, mentre que el Barça malda -amb la subtilesa d’un elefant- per aconseguir la renovació de Messi, imperativa perquè és evident que l’invent blaugrana gravita al voltant de l’argentí, al Reial Madrid li pot sortir cara la recent renovació del portuguès. És perillós quan el jugador franquícia de la institució -o del seu president- ja no ho és a la gespa. Si tinc raó, el mateix Cristiano que ha sigut fonamental per als blancs en els últims anys es pot convertir en una rèmora, en aquell gerro xinès -estil Felipe González- que no saps on col·locar.

Aquell Cristiano que arrencava des de la banda per marxar cap a la porteria de manera explosiva i inapel·lable ja no existeix. Ni és explosiu, ni arrenca des de la banda. El físic el limita i Zidane ha de fer malabarismes per situar-lo tan a prop de l’àrea rival com pot. Però el portuguès no és un nou i, per tant, no coneix l’ofici del davanter centre -jugar d’esquena, arrossegar marques- més enllà de fer gols. I condiciona el paper de Benzema, que no fa tants gols, però sí que sap jugar de nou.

Els més crítics assenyalen Cristiano per no haver-se sabut reinventar com Messi, i no em sembla just: el portuguès ha explotat al límit les seves condicions però no se li pot demanar que ara sigui el futbolista creatiu que no ha sigut mai. Senzillament, per més bons que siguin i per més que hagin treballat el seu cos, els atletes tenen un punt àlgid -el de Cristiano ha sigut molt llarg i fructífer- però també té un final inexorable. A Zidane se li ha girat feina, i no només pel final de la invulnerabilitat del seu equip.

stats