16/01/2013

Comparacions

2 min

Malgrat que el Barça ha fet una primera volta pràcticament perfecta, malgrat que l'equip juga cada vegada millor a futbol i ha recuperat el domini absolut de la majoria dels partits, malgrat que alguns futbolistes com Piqué han tornat al seu millor estat de forma i d'altres, com Messi o Iniesta, no paren de créixer, malgrat que totes les xifres diuen que som davant d'un Barça superb, Tito Vilanova insisteix: perdrà totes les comparacions amb Pep Guardiola.

L'actual entrenador del Barça considera que en pot guanyar alguna si es fa una anàlisi d'una volta d'un campionat, d'un període curt de temps, però que al final de la seva etapa com a màxim responsable del primer equip no podrà presumir de més victòries i títols que el seu predecessor. La reflexió sembla sincera i és molt intel·ligent. Tito Vilanova no es deixa enganyar per l'excel·lència d'aquesta primera part de la temporada. Ni ell mateix s'esperava guanyar divuit dels primers dinou partits de la Lliga ni fer-ho amb una millora constant del joc, però aquest inici meravellós de l'equip no li fa perdre el món de vista. Sap que el primer repte, el de mantenir el nivell competitiu, l'ha superat amb escreix, però que ara arriba el més difícil, ara vénen els moments clau de la temporada, els que decideixen qui és campió i qui no.

Per altra banda, per guanyar algunes comparacions amb Pep Guardiola el nivell de l'equip hauria de ser altíssim durant quatre temporades i Tito Vilanova sap perfectament que és molt difícil mantenir-se a dalt de tot després de guanyar i guanyar i guanyar.

Segurament per tot això, Vilanova continua tocant de peus a terra i no entra en el joc d'aquells que ja el volen col·locar per damunt de Guardiola. No és necessari que per lloar la feina de Tito s'hagin de rebaixar els mèrits de Pep. No cal que els números s'analitzin només en comparació amb l'etapa anterior.

El Barça de Guardiola ha estat el millor de la història amb diferència, i el de Tito pot ser-ho si no abaixa els braços abans d'hora, fonamentalment perquè els jugadors són els millors, perquè treballen pel conjunt i perquè defensen sense miraments una manera de jugar a futbol que els fa feliços.

A més, el Barça de Pep Guardiola també era el de Tito Vilanova i l'actual equip, el de Tito, també és una mica de Guardiola. Al final els qui acaben decidint els partits són els futbolistes. Si ells volen el cicle gloriós es pot allargar molt més temps, guanyant o perdent comparacions, tant és.

stats