Publicitat
Publicitat

EUROBÀSQUET

Pau Gasol i Navarro volen completar un palmarès europeu únic guanyant la final contra França

Cinquena medalla per tancar una època

Des que fa 15 anys van coincidir en les categories inferiors del Barça, Pau Gasol i Joan Carles Navarro han convertit en quotidians èxits que són lluny de l'abast de qualsevol altre jugador de bàsquet. Avui, com qui no vol la cosa, es penjaran la cinquena medalla en un Eurobàsquet, un fet que els portarà a completar un palmarès d'èxits espectacular. Només Felipe Reyes, company actual dels jugadors catalans en la selecció espanyola, iguala els seus registres.

Jugadors mítics com Carlos Jiménez i Jorge Garbajosa, que acumulen quatre medalles cada un; Alfonso Reyes, que en suma tres, o Epi i Fernando Arcega, que en tenen dues, no aguanten la comparació amb aquesta extraordinària generació del 80, que també té a l'aparador de casa una medalla d'or d'un Mundial (2006) i una de plata d'uns Jocs Olímpics (2008).

El rival d'avui (20 hores, La Sexta) en la lluita per la medalla d'or és França, una selecció que mai abans ha jugat una final d'un Eurobàsquet. El seu entrenador, Vincent Collet, no acaba de tenir clar on concentrar els seus esforços defensius. "Navarro és un gran tirador", diu recordant els 26 punts de l'escorta contra Eslovènia i els 35 del partit amb Macedònia. "Però a la selecció espanyola també hi ha Pau Gasol, que és el que marca les diferències", assegura el tècnic, pensant en les completes estadístiques de l'aler pivot dels Lakers: 20,4 punts i 8,1 rebots.

El combinat francès no tindrà res a veure amb la selecció que en la segona fase de l'Eurobàsquet va perdre contra Espanya per 27 punts de diferència (96-69), ja que avui Tony Parker i Joakim Noah, que aquell dia es van passar el partit a la banqueta rient i parlant amb les animadores, es prendran el compromís molt seriosament.

La selecció francesa està acostumada a asfixiar els rivals amb un nivell físic i atlètic poc habitual a Europa. A més, només el combinat espanyol l'ha aconseguit derrotar en l'Eurobàsquet de Lituània. Precisament quan no hi havia gaire en joc.

L'estat físic de José Manuel Calderón, que s'haurà d'aparellar amb Tony Parker, pot ser una de les claus d'un partit en què els dos entrenadors volen posar èmfasi en la defensa. Les dues seleccions, que acumulen fins a onze jugadors de la NBA, tenen moltes opcions per sumar punts, així que tot es decidirà al darrere, on Espanya s'ha mostrat irregular, despistada per moments i infranquejable a estones.

"Dimensió èpica"

Sergio Scariolo, el tècnic italià que porta les regnes de la selecció espanyola, sap que tots els elogis rebuts fins ara es convertiran en crítiques si avui el seu equip no guanya, però mira de treure ferro a aquesta possibilitat: "Hem complert fins ara amb el que tothom ens podia demanar. A partir d'ara molts de nosaltres, campions vigents, hem de gaudir i defensar amb totes les nostres forces un títol que ens va costar moltíssim guanyar fa dos anys i que comportaria entrar en la història del bàsquet europeu. Això donaria una dimensió èpica a aquests jugadors".

L'entrenador italià considera que la batalla física està perduda i confia en altres virtuts per ajudar Pau Gasol i Joan Carles Navarro a sumar la seva segona medalla d'or en un Eurobàsquet. "Els nostres recursos per guanyar-los han de ser altres: la qualitat tècnica, la cohesió de l'equip, portar a terme un plantejament coherent, poder tenir recursos durant el partit per canviar el que no funcioni, el gran cor i la gran mentalitat de guanyadors dels nostres jugadors", manté el tècnic.

El millor és que el bon rendiment de Pau Gasol i Joan Carles Navarro no és incompatible, més aviat al contrari. Com més encertat està un dels dos jugadors catalans, més atenció defensiva reclama del rival i, per tant, més se'n beneficia l'altre, que pot jugar amb més espais.

Les defenses modernes s'organitzen a partir de complexos sistemes d'ajudes. Aquesta és una de les claus dels èxits de Pau Gasol i Joan Carles Navarro, que des de fa anys i panys es posen d'acord per fer incompatible gairebé qualsevol tàctica defensiva que tracti de limitar la seva aportació al joc.