Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El Barça se sobreposa amb efectivitat als ensurts d'un Xakhtar que acaba de genolls

Cinc gols que deixen a tocar la semifinal més esperada

Pep Guardiola deia abans del duel d'ahir que tenia una estranya sensació i que veia l'equip més fora que dins. Després de golejar el Xakhtar per 5-1, l'equip està més a dins que fora, però les paraules del tècnic de Santpedor, lapidàries, van passar pel cap de tots els barcelonistes quan a la meitat del primer temps els visitants van tenir un munt d'ocasions clares de gol. Sí, el Barça, com tothom esperava, va fer un pas endavant cap a la semifinal somiada contra el Madrid, però per poder-lo fer es va haver de desempallegar d'un rival que va estar a l'alçada del que deia Guardiola. Sí, el Xakhtar és un bon equip, i el resultat, enganyós. Llàstima per a ells, com deia Lucescu, que el Barça potser sigui el millor equip de la història.

El tècnic romanès, gat vell, també deia que volia arribar al Donbass Arena, aquell estadi on encara no ha perdut, amb vida. Però el Xakhtar arribarà al partit de tornada en ambulància i amb respiració assistida. Els cinc gols blaugranes signifiquen un botí de valor incalculable. I recordant minut a minut el partit, el valor dels gols no deixa de créixer. L'efectivitat que el Barça no tenia els últims dies ahir va ser precisament clau per aconseguir derrotar per knockout un rival que va acabar mostrant-se com un dels més ambiciosos per proposta de joc dels que han passat des de fa un temps per l'estadi.

Mircea Lucescu lidera un projecte que cada any millora a cop de talonari. Fent un pas endavant, el Xakhtar no va ser l'equip defensiu de la Supercopa d'Europa. Apostant per transitar un camí que pocs s'atreveixen a seguir, va decidir jugar amb un onze ofensiu, amb quatre brasilers d'atac al davant jugant oberts. El resultat va ser un duel d'anada i tornada en què els ucraïnesos segurament van fer mèrits per rebre quatre gols, però també en van fer per marcar-ne algun més, amb un xut al pal de Luiz Adriano als 82 minuts que hauria pogut canviar força l'escenari. Però poc després, Xavi feia el cinquè.

Guardiola sabia com fer mal al Xakhtar en atac, però tenia prou assumit que amb les baixes en defensa tocaria patir. Va reservar un Pedro que va tornar als camps en la segona part, va avançar un Iniesta excels i va deixar el mig del camp a Mascherano, Xavi i Keita. La grandesa d'aquest projecte és la creació constant d'automatismes que permeten als jugadors fluctuar i adaptar-se a la posició del rival. Messi, sempre endarrerit i tocant molta pilota, jugava molts cops de 10 mentre Keita assumia la posició de davanter centre. Iniesta, per la seva banda, tant jugava en atac -en la jugada del primer gol- com feia de cervell -en la del segon.

Amb el Xakhtar decidit a buscar el gol i un Barça fidel a si mateix, les defenses van fer hores extres, en part perquè era la línia on hi havia baixes. El Barça, un altre cop amb Busquets de central, i el Xakhtar sense els lesionats Txigrinski i Kucher, i jugant amb Ilschenko, un central limitat que no participava en cap partit des del novembre. I la pressió sobre la sortida de pilota ucraïnesa va donar molt de profit a un Barça que en alguns moments va semblar tou en defensa.

Patiment en defensa

I això que al segon minut de joc Iniesta ja havia fet el primer, després d'una jugada d'Adriano i Messi en què Srna, desafortunat, va entregar la pilota al blaugrana. Un gol que es va convertir en el punt de partida d'uns minuts en què el Xakhtar pressionava a dalt, desbordava per les bandes amb la força de Willian i Douglas Costa, i en què va gaudir de diverses ocasions de gol molt clares, la major part a les botes d'un Luiz Adriano especialment desafortunat. Nerviós, el Barça veia com Piqué i Busquets patien, i Alves va entregar una pilota als rivals que gairebé va significar el segon gol. Van ser els pitjors minuts del Barça, segurament en el que portem de Lliga de Campions.

El Barça havia de fer de campió i tornar a ocupar el centre del ring. Fer seva la pilota, tocar-la amb calma i evitar que estigués al terreny de joc propi. Si es perdia la pilota, havia de ser en atac, per poder pressionar l'insegur Ilschenko, que va entregar una pilota a Messi que gairebé va ser el 2-0. Fent passar el joc per les botes de Xavi i Iniesta, amb Mascherano i Keita desgastant-se i Alves oferint-se, el Barça va alçar la seva bandera, la del seu valor, colpejant amb un 2-0 que va asserenar l'ambient. Iniesta va aixecar el cap i va enviar una pilota precisa a Alves, que va trencar el fora de joc i va fer el 2-0. Amb els laterals ucraïnesos, sempre tan ofensius, ocupats perseguint Villa i Iniesta, Alves va entendre bé que Willian no sabia defensar i va ser un punyal una vegada i una altra.

Amb la tranquil·litat del marcador, el Barça ja no va deixar de millorar, i el Xakhtar de mica en mica es va anar dessagnant. El segon temps va ser de domini blaugrana, i Piqué va fer el tercer en una jugada d'estratègia. Rakitsky, imposant la seva alçada, va donar vida als seus amb el 3-1, també en un còrner, però l'omnipresent Keita va contestar en la següent jugada amb el quart arribant des d'una segona línia que va ser clau. Com en el cinquè, de Xavi. Un gol que posava punt i final a un partit frenètic en què el resultat no ho explica tot. Ho expliquen les pulsacions. Perquè va tocar patir per poder acabar somiant.