Arriba la Champions, el termòmetre del rejovenit Barça Lassa

BarcelonaDesprés de dues d'adaptació, exigents però d'adaptació, el Barça Lassa d'handbol estrena aquest diumenge la temporada, amb majúscules, a la pista del Wisla Plock, en el seu debut a la Lliga de Campions (18.00 h, Esport3). Conquerir la Supercopa Asobal va estar bé. Especialment per l'autoritat mostrada davant l'Anaitasuna, que va patir el talent, encara per polir, de la plantilla blaugrana, jove, molt jove.

Fer un quatre de quatre a la Lliga Asobal, que manté el rècord d'imbatibilitat del club, llueix a mig gas per l'actual situació de la competició domèstica, millor que la de cursos anteriors però lluny de la seva versió més potent. Europa és la vara de mesurar del nou projecte de Xavi Pascual, molt més jove i inexpert però amb la mateixa fam de títols –o més– que l'anterior.

"Aquest any podem perdre qualsevol partit. Sigui a pista contrària o al Palau". És la premissa de l'entrenador culer, que s'haurà d'enfrontar al París Saint-Germain, l'esmentat Plock, el Flensburg, el Kiel, el Veszprém, el Silkeborg i el Schaffhausen a la fase de grups. El nou format del torneig (una lligueta d'anada i tornada abans dels vuitens de final), posat en marxa l'any passat, torna a assegurar una competència gairebé exagerada i els duels directes entre superpotències, cada cop més reforçades.

En aquest apartat, com és habitual, destaca el conjunt francès, que ha fitxat, entre d'altres, el millor extrem esquerre del món, Uwe Gensheimer (procedent del Rhein-Neckar Löwen); el pivot de la selecció de Suècia Jesper Nielsen; i un dels esquerrans més explosius del món, Luka Stepancic. Si Zvonimir Serdarusic aconsegueix establir un ordre tàctic als seus esquemes, que es basen en la llibertat de moviments de Mikkel Hansen i Nikola Karabatic, els de la LNH són ferms candidats a repetir participació a Colònia. Sembla complicat.

De fet, el Barça es veurà les cares amb tres dels quatre equips que van formar part de la passada 'final four'. D'aquests, el bloc més sòlid hauria de ser el Veszprém de Xavier Sabaté, que manté el nucli més protagonista. Destaquen els fitxatges de l'extrem Dragan Gajic, fins ara al Montpeller, i el llançador Gábor Ancsin, que donarà descans a László Nagy, orfe de company després de l'adéu del veterà i impredictible Christian Zeitz, que torna al Kiel.

Moviment estrany el de l'equip d'Alfred Gíslason, que vol recuperar les regnes de la Bundesliga i la regularitat a la Champions. Tot i el retorn de Zeitz, els 'zebres' han fet un pas endavant amb les noves incorporacions. Destaca la d'Andreas Wolff, el porter titular d'Alemanya que formarà un tàndem temible –el millor de la competició– amb Niklas Landin. El canvi del català Joan Cañellas (Vardar) pel jove Lukas Nilsson, perla mundial, farà que la creixi la importància de Domagoj Duvnjak i que el joc col·lectiu sigui un punt més elèctric i –probablement– menys ordenat, encara menys.

Un nou plantejament

Com ha passat sempre i deixant de banda la bogeria del mercat més enllà del territori estatal, l'enemic del Barça és ell mateix. I s'haurà d'enfangar si vol aconseguir la classificació sense patir (els sis primers disputaran la següent fase). El marge d'error és molt petit. "Nosaltres ens hem de mantenir fidels al nostre estil, defensivament hem d'estar forts, potents, com hem estat als dos últims partits. Ajudar-nos moltíssim, fer que el nostre 6:0 sigui molt dens", apunta Pascual, encara analitzant els punts menys forts del seu bloc i mirant d'explotar les noves virtuts, moltes i molt interessants.

El conjunt blaugrana, com ha recalcat en diverses ocasions el seu tècnic, té una ambició que, com a mínim, no era tan evident l'any passat. També hi ha canvis a l'apartat més tàctic, donats pel perfil de gran part dels fitxatges (primeres línies a punt d'erigir-se en cracs europeus) i la falta d'un segon central pur (Raúl Entrerríos, titularíssim). Els encreuaments, amb pilota i sense, coparan el joc posicional, que sempre tindrà l'opció de les situacions amb el pivot, especialistes en els dos per dos i la passada a l'extrem.

Tot i l'evolució dels seus automatismes, els dels Palau aspiren a mostrar la seva habitual regularitat al parquet. L'examen, llarg i exigent, comença a Polònia, en un pavelló que fa dues campanyes va celebrar una victòria davant el campió espanyol (31-34, a la 2014-15). "Arribem com hem d'arribar. Encara ens falten moltes coses però ja sabem que això sempre passa, els primers partits d’aquestes competicions mai són fàcils. Els equips s’anivellen més", explica Pascual, amb la tensió, especial, de l'escenari continental.