Aprofitant que se celebra el centenari de la Volta a Catalunya, convé fer un repàs dels seus orígens. De la mateixa manera que se sol oblidar la Volta a Bèlgica (1908) en citar les voltes per etapes que han celebrat la mateixa efemèride que la Volta, i en canvi tothom recorda el Tour de França (1903) i el Giro d'Itàlia (1909), tampoc es té gaire present que les proves catalanes no tan sols són les primeres de l'Estat espanyol, sinó que també destaquen internacionalment.
Henri Desgrange, primer director del Tour, va proposar al suís William Tarin, resident a Tarragona, que intentés dur a terme un projecte semblant al seu a Espanya. Hi havia pocs punts per a l'optimisme: la París-Brussel·les, de dues etapes l'any 1906, es va reprendre a partir de l'any següent com una prova d'un dia.
Finalment, l'any 1908 va aconseguir néixer la Volta Internacional a Tarragona, amb quatre etapes que van donar com a guanyador el francès Paul Mazan, germà de Lucien, doble guanyador del Tour de França i conegut com a Petit Breton .
La dificultat de mantenir projectes d'aquest tipus es demostra en el fet que no es va tornar a disputar fins a l'any 29, i la tercera edició no va ser fins al 48. Però la volta tarragonina encara existeix a dia d'avui com una part important del calendari amateur català, i es pot dir que el seu naixement va ser un punt d'inflexió perquè s'iniciessin els primers intents de la prova de la qual ara festegem el centenari.
Finalment, la Volta
El Club Deportivo de Barcelona va aconseguir tirar endavant, l'any 1911, una volta ciclista al voltant de Catalunya de l'estil de la que s'havia plantejat a Tarragona. Les tres etapes unien les capitals de província, excepte Girona per la dificultat de trobar carreteres que l'enllacessin amb Lleida.
L'andalús Miguel Artemán va estar al capdavant de la direcció de la primera edició, posteriorment se'n va encarregar la Unió Velocipèdica Espanyola i finalment en va agafar les regnes la Unió Esportiva de Sants.
Quan Artemán va tornar a Sevilla per motius de negocis, la seva passió pel ciclisme el va impulsar a engegar la Volta a Andalusia l'any 1925, una de les que té més prestigi a l'Estat espanyol. Un any abans, de mans del diari Excelsior , va començar la Volta al País Basc, i posteriorment van venir les voltes al Principal d'Astúries i a la regió de Cantàbria, també el 1925, o la Volta al Llevant (València) el 1929.
Des de Catalunya, doncs, s'havia posat la llavor perquè el calendari espanyol fos una realitat, i aquest procés va culminar amb el naixement de la Vuelta a Espanya, que va haver d'esperar fins al 1935.
Aquelles curses van forjar les complexes estructures que ara regeixen l'esport. El mèrit es troba en el fet que en l'elit del ciclisme sobrevisqui una Volta a Catalunya que ha estat sempre impulsada per no professionals.
