31/03/2017

Castigar protestes a l'espanyola

2 min
El Madrid protesta la targeta vermella que Fernández Borbalán va ensenyar a Gareth Bale

La lliga espanyola és, d’entre les trenta de més nivell a Europa, la cinquena en nombre de targetes mostrades. La dada s’inclou en un treball del Centre Internacional d’Estudis de l’Esport, amb seu a Suïssa, que recull com només tornejos amb habituals problemes extraesportius (Grècia, Romania, Ucraïna i Turquia) superen Espanya en aquest aspecte. Tampoc és casual que els campionats del nord (Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca) siguin els més disciplinats.

A la Premier League, mentrestant, els àrbitres mantenen la prudència amb les expulsions (0,11 per partit, la tercera lliga europea amb menys targetes vermelles). Però la mitjana de grogues, aquesta temporada, s’ha enfilat: de 3,12 a 3,88 en cada matx. És lògic suposar que no es tracta d’un sobtat enduriment del joc de la lliga anglesa, per més que la pugui guanyar un tècnic italià per segon any consecutiu. Cal buscar, més aviat, l’acord que van assolir el juliol de l’any passat els rectors de la Premier, la resta de lligues professionals i la federació, segons el qual els àrbitres apliquen criteris més durs quan han de jutjar el comportament dels futbolistes al camp. La targeta groga és obligatòria si s’observa qualsevol tipus de protesta, i cal expulsar un jugador si arriba a l’insult, l’ofensa o el contacte físic per intimidar un col·legiat. Al mateix temps, els dos equips de Manchester han rebut càstigs exemplars en les últimes setmanes per “no ser capaços de controlar el comportament dels seus jugadors”, tal com afirmen els comunicats de la Football Association. L’equip que ha obligat els àrbitres a posar-se més sovint la mà a la butxaca és el Watford (al lateral grecouruguaià Holebas li han anotat el nom en dotze ocasions), però crida l’atenció que els tres següents siguin el United de Mourinho, el City de Guardiola i el Middlesbrough, fins fa poc, de Karanka.

El que és relativament nou a Anglaterra és més comú a Espanya. Dels vint-i-un jugadors del Barça que han disposat de minuts a la Lliga, fins ara, dotze han vist almenys una groga per protestar. Luis Suárez és qui més posa a prova l’autoritat dels col·legiats: de set amonestacions, n’ha vist cinc per contestar a l’àrbitre. L’uruguaià segueix els passos del valencianista Orellana, que en quatre anys al Celta va veure setze cartolines per protestes, més que cap altre futbolista de Primera en el mateix període. El jutge andalús López Amaya va sancionar queixes en quinze dels seus vint-i-dos primers partits a Segona. Aquestes i altres xifres, com que un terç de les amonestacions vistes per centrals com Laporte o Godín siguin per protestar, revelen el característic estil per fer-se respectar dels àrbitres espanyols. Es pot acceptar la justificació cultural, però és més debatible que uns tacs clavats al turmell del rival figurin, a les actes, al mateix nivell que un “ protestar ostensiblemente una decisión mía ”.

stats