26/02/2017

Candice Wiggins i l’altra cara de la WNBA

2 min
Candice Wiggins

Pocs jugadors han tingut una obsessió tan malaltissa per millorar el seu tir com Velimir Perasovic, que sempre portava una pilota de bàsquet al maleter del cotxe. Durant la seva etapa a Vitòria no era estrany veure’l practicar a primera o última hora del dia en qualsevol parc públic. Llançava abans de dinar i després, especialment després d’un mal partit. El cas de Candice Wiggins és diferent. La jugadora necessitava sentir constantment el tacte del cuir a les mans i viatjava a tot arreu amb una pilota a dins de la bossa de mà. Fan de Magic Johnson, la base somiava a tenir el mateix tacte de baló que el mític dorsal 32 dels Lakers.

Aquests dues històries d’amor amb una pilota de bàsquet han tingut finals molt diferents. El croat ha traspassat la seva obsessió a les banquetes, on ara exerceix d’entrenador, mentre que la nord-americana s’ha vist obligada a renunciar a la seva gran passió. Segons va denunciar en una duríssima entrevista al San Diego Union-Tribune, la jugadora va avançar la seva retirada de les pistes de joc en considerar la WNBA tòxica i molt perjudicial. El problema va ser la seva condició sexual. “Per a mi va ser terrible ser heterosexual i dir-ho. Jo diria que el 98% de les jugadores de la WNBA són lesbianes i hi ha moltes regles no escrites que elles fan que es compleixin. La gent intentava fer-me mal de manera deliberada. Mai vaig ser tan insultada a la vida com en el meu any de rookie. El missatge era: «Volem que sàpigues que no ens agrades»”, va explicar.

El pare de Wiggins, jugador professional de beisbol i drogoaddicte, va morir de sida quan ella tan sols tenia quatre anys. Mesos després, casa seva es va cremar i un cotxe la va atropellar. Una cicatriu sota l’ull esquerre li recorda el que va passar. Podria haver-se tret la marca amb un làser, però va preferir deixar-la per no oblidar el tràngol pel qual havia passat. L’experiència la va marcar i la va empènyer a militar en diferents organitzacions de fortes conviccions socials. Mai va ser una jugadora i prou.

Tot i la seva força mental, Wiggins no va poder conviure amb la pressió de sentir-se diferent. “Tenia una forta depressió. Va ser molt dur. No m’agradava la cultura de la WNBA, havien aniquilat els nostres valors. Era molt tòxica per a mi i m’estaven destrossant l’esperit. M’hauria agradat jugar un parell de temporades més, però no era aconsellable pel meu estat mental”, va reconèixer fa uns dies la jugadora. La seva prematura retirada ens recorda que l’esport professional amaga més formes d’assetjament de les que sovint ens imaginem i que cal combatre-les totes amb la mateixa contundència.

stats