“El Camp Nou pot arribar a espantar”
Diferents jugadors que han sigut golejats en partits de tornada a l’estadi no donen per tancada l’eliminatòria contra el Juventus
BarcelonaLa Juve no ha perdut mai una eliminatòria en què ha guanyat el partit d’anada per 3-0, mai. I, de fet, Gianluigi Buffon, el veterà porter de la Juve -de 39 anys-, només ha rebut més de tres gols en vuit dels 147 partits de competicions europees que ha jugat, tant amb el Parma com amb el Juventus. 147 partits de Buffon amb només un resultat que li serviria al Barça per seguir viu dimecres -va ser una derrota per 0-3 amb el Manchester United a casa a la Champions-, un resultat que obriria la porta de la pròrroga a l’equip de Luis Enrique. Però quan a Buffon li han fet quatre gols, la Juve n’ha fet un o més. I al Barça això no li serviria. A Torí, però, aquests dies ningú dona per fet que l’equip ja s’ha classificat per jugar les semifinals de la Lliga de Campions. “Verratti m’ha explicat que al Camp Nou no veus la pilota”, deia el defensa Bonucci durant una entrevista a El País, referint-se a una conversa amb Marco Verratti, migcampista italià del PSG, una de les víctimes del 6-1 aconseguit pel Barça al partit de tornada dels vuitens de final. “Si li van fer sis gols al PSG ens en poden fer quatre a nosaltres”, comentava Massimilano Allegri.
Una qüestió de futbol
L’estadi es fa massa gran per a molts rivals a les nits europees
Allegri ja va veure com la temporada 2012/13 el Barça li aixecava una eliminatòria en què havia perdut per 2-0 el partit d’anada. Ell era llavors tècnic del Milan, i en el partit de tornada el Barça es va imposar per 4-0. “Ho veig diferent, ja que segurament aquesta Juve és més sòlida que aquell Milan. Llavors ho vam fer bé, però teníem menys recursos”, admet Massimo Ambrosini, que va jugar aquell partit i que ara ja s’ha retirat. “A l’anada ens va sortir tot i entre tres o quatre vam aconseguir tapar Messi. Però a la tornada no es va poder fer res, van ser millors, ens van passar per sobre”, afegeix l’exjugador de Pesaro, ara comentarista de televisió. “El Camp Nou és una estadi imponent per la seva mida, i tanta gent pot impressionar, però no tant com altres estadis per com anima la gent. El problema és que pots arribar a passar por, a espantar-te, quan es posen a jugar i la pilota va tan ràpida. I l’afició s’encén quan veu Messi jugant com ho fa”, explica Ambrosini, que no dona l’eliminatòria per tancada. “L’equip d’Allegri defensa bé, el Barça ataca bé. Serà bonic, però contra el PSG ja es va veure què passa quan un equip com el Barça hi creu i se sent bé sobre la gespa. Et poden esborrar del mapa”, conclou l’exjugador del Milan sobre una eliminatòria en què segons la UEFA el Barça té un 5,6% d’opcions de classificar-se, la mitjana exacta de cops que un equip que havia perdut l’anada per 3-0 s’ha classificat sobre un total de 467 precedents.
Tres precedents
Cap equip ha aixecat tants 3-0 en contra com el Barça a Europa
Però d’aquests 467 precedents, el Barça ha sigut dels pocs que han aconseguit salvar una situació així. Malgrat que aixecar un 2-0 no és una fita tan històrica com la remuntada contra el PSG -quan per primer cop un equip que havia perdut per 4-0 l’anada es va classificar-, el Barça és l’equip que ha aixecat més cops una eliminatòria europea en què havia perdut per 3-0 a l’anada. Ho ha fet tres cops, i sempre empatant i decidint als penals. El primer cop va ser en un duel una mica oblidat de la temporada 1977-78, quan el Barça de Rinus Michels va caure per 3-0 davant l’Ipswich Town entrenat per un tal Bobby Robson en els vuitens de final de la Copa de la UEFA. A la tornada Cruyff va fer dos gols i Rexach va empatar de penal, i el porter Artola es va convertir en el gran heroi en la tanda posterior de penals. Una temporada més tard, el Barça va aixecar un 3-0 contra l’Anderlecht a la Recopa, aquest cop sí, en un estadi ple de gom a gom. Krankl i Heredia van fer els dos primers gols i Zuviría va fer el 3-0 amb una jugada històrica. Als penals, de nou Artola va ser aquell “Sant Artola gloriós”, com l’havia batejat Joaquim Maria Puyal. L’última remuntada d’un 3-0 va ser a les semifinals de la Copa d’Europa, contra el Göteborg suec, amb els tres gols de Pichi Alonso i les aturades d’Urruti.
Cal creure-hi
Ferrer i Ambrosini destaquen el factor de la determinació
“Algunes coses són difícils d’explicar”, diu Albert Ferrer, un dels pocs jugadors que ha protagonitzat nits europees històriques al Camp Nou, tant de local com de visitant. Quan era al Barça va viure la nit contra el Dinamo de Kíev de la temporada 1993/94, i jugant contra els blaugranes va caure amb el Chelsea per 5-1 la temporada 1999/00, després del triomf dels anglesos per 3-1 a Stamford Bridge. “L’estadi no és més gran que altres, si mires les mides del camp. Però hi ha dies que l’equip hi creu, la graderia s’engresca i de sobte tens la sensació, com a rival, que sempre arribes tard”, explica, tot deixant clar que el gran argument del Barça és el futbol i la fe. “Si tu jugues en un estadi amb més de 90.000 persones i veus als ulls dels rivals que no es rendeixen, els respectes. Altres cops, per molt que ho intentis, l’adversari intueix que no creus en tu mateix”, explica Ambrosini, que aquell 2013 ja va dir, abans del partit de tornada, que li feia por veure un Barça tan segur en si mateix.
“A part de la fama del seu bon joc, el Barça ha aconseguit fer-se una fama d’equip que no defalleix i que és capaç de salvar situacions complicades a l’últim minut. Si tu aixeques un 4-0 al PSG, ara tothom dona per fet que pots aixecar un 3-0”, afegeix Ambrosini. “Cal tenir la sang molt freda per saber gestionar escenaris així. Molts jugadors bons canvien la manera de jugar en funció dels nervis. De sobte aquell jugador que normalment perd poques pilotes aquell dia s’amaga”, diu Ferrer. Aquell 2000, de fet, el Barça, que acabaria eliminat pel València a les semifinals, va aconseguir que jugadors com Zola toquessin poc la pilota. “Han fet de la pilota la seva arma”, va dir Zola al final del partit.
El Barça, que segueix tenint el dubte de Mascherano, ha començat a posar les bases d’una nova nit històrica amb les declaracions de Neymar, que no deixa de repetir que es pot guanyar. La Juve, però, està advertida. Ja ha defensat altres 3-0 amb encert.
