Camp Nou, animació automàtica
LA NOVA grada d’animació del Barça em sona sovint més mecànica que alegre. Inspirades en la incondicionalitat del “Mai no caminaràs sol”, aquestes grades estan destinades a crear una banda sonora per a la tele que augmenti el valor de l’espectacle, a requeriment de la LFP. En el cas del Camp Nou ha acabat amb l’espontaneïtat i la sobirania expressiva d’un estadi capaç de tenir 90.000 persones en silenci avaluant el joc, com si el mutisme o la crítica ja no poguessin ser una actitud opcional. Algunes lletres que parlen d’animar fins a la mort em recorden les lletanies de la mili. Entesos, són temps nous, temps de “tenir una experiència” en comptes d’anar, simplement, a veure el Barça. Però cal afinar perquè la grada es trobi amb tot l’estadi.
