Publicitat
Publicitat

CICLISME - TOUR DE FRANÇA

Va conèixer món llegint Tintín i el va fascinar el Tibet

Cadel Evans, la victòria de 34 anys de compromís

Deia Cadel Evans (Katherine, 1977), el tercer ciclista de més edat que guanya el Tour, que treballava per al ciclisme des de feia 20 anys. El cert és que la seva història és la d'una vida compromesa i plena de dificultats. Ell nega haver tingut una infància traumàtica, tot i que està marcada pel divorci dels seus pares i per una coça de cavall terrible que amb 8 anys el va tenir una setmana en coma. No va tenir una residència fixa -de ben petit fins i tot va viure en una comunitat aborigen- i ràpidament va veure que amb el seu cos poc explosiu de 174 centímetres no podria fer res en esports amb més tirada a Austràlia com ara el criquet i la natació. La bicicleta, doncs, es va convertir en el refugi d'un noi extremadament introvertit que assegura tenir pocs records d'aquella etapa.

Des que va començar a competir, amb 15 anys, el seu talent precoç es va veure sobre la bicicleta de muntanya, una especialitat en què va guanyar la Copa del Món els anys 1998 i 1999. Donava més importància a aquesta disciplina que al fons en carretera, en què finalment es va centrar a partir del 2001. Va debutar amb el Saeco italià, impressionant d'entrada amb victòries a la Volta a Àustria i el Brixia Tour. Els resultats van ser suficients per passar al Mapei l'any següent, un any decisiu per formar la seva vida i el seu futur, quan es va establir en un pis prop del centre d'entrenaments Mapei de Castellanza. Allà va conèixer el seu mentor, el preparador físic Aldo Sassi, i qui ara és la seva dona, la pia nista Chiara Passerini, amb qui viu a Suïssa.

Del primer va ser de qui més es va recordar, emocionat, després d'assegurar-se el triomf. Llàgrimes -com les que va mostrar per primer cop l'any 2009 a Mendrisio, quan es va alliberar de les crítiques guanyant el Mundial al costat de casa- en record d'un Sassi mort el desembre passat d'un càncer que li va ensenyar a patir, a controlar el seu talent fins i tot desbocat, tal com es va demostrar al Giro d'Itàlia del 2002, en què va perdre la maglia rosa a la dissetena etapa en perdre més d'un quart d'hora.

'Tintinòleg'

Una de les seves grans aficions personals, a més d'escoltar la música de la seva dona, és llegir còmics de Tintín. Se'ls ha llegit tots, del primer a l'últim, però un el va fascinar especialment: Tintín al Tibet . Des que va descobrir la realitat del país, el seu compromís no ha parat de créixer: les imatges del Tour del 2008 en què lluïa una samarreta amb el lema " Free Tibet " sota un mallot groc que no ha pogut conquerir definitivament fins aquest any van fer la volta al món. Ara, a més, té apadrinats els estudis d'una nena tibetana a qui visita de tant en tant. També participa activament en la fundació d'un altre referent australià, el nedador Ian Thorpe, per a l'escolarització dels aborígens. En definitiva, 34 anys guanyant-se la condició d'ídol no tan sols nacional, sinó de part del planeta.