Esports 18/12/2010

Un derbi amb tots els ingredients

L'Estadi Olímpic mai va deixar de ser un pedaç. L'Espanyol se sent més còmode a Cornellà, i el derbi barceloní ha retrobat l'esperit dels duels al vell Sarrià, on es van viure grans dies de futbol català.

Toni Padilla / Albert Solé
3 min
CSKA, SarriaBstrong

Barcelona"Els derbis sempre em van agradar més a Sarrià que al Camp Nou, i això que no jugàvem a casa. Però era bonic percebre la rivalitat". Hristo Stòitxkov va ser un dels jugadors més xiulats al vell Sarrià. I també un dels que més estimat va ser al Camp Nou. I amic de la gresca com era ell, preferia sentir a prop l'alè de l'afició rival. Perquè el vell Sarrià era un camp dels de la vella escola, d'aquells en què el públic era a sobre, a diferència de l'Olímpic Lluís Companys. Sarrià s'assemblava més a Cornellà, l'estadi que, tot ii haver viscut un sol derbi, ja s'ha convertit en part activa de la rivalitat entre els dos clubs. El nou feu dels blanc-i-blaus viurà avui el seu segon derbi, però ja esdevingut l'ingredient, en aquest cas picant, per fer del derbi un plat tal com Déu mana.

Stòitxkov va fer seva una rivalitat catalana, en part perquè era el seu caràcter, i en part perquè entenia el pes d'una rivalitat al futbol. Ell, de fet, havia participat en una famosa batussa entre jugadors del CSKA i el Levski de Sofia que fins i tot va portar les autoritats comunistes a canviar el nom dels dos clubs per intentar calmar els ànims. El derbi català, per sort, no ha arribat als extrems del derbi de la capital de Bulgària, però sempre ha estat un derbi molt intens. I tot bon derbi necessita els seus escenaris.

Els dos tècnics, a Sarrià "L'Olímpic és un estadi una mica fred, els derbis sempre es vivien més al vell Sarrià. Cornellà ha recuperat aquest ambient", admet Jordi Lardín, l'exjugador de l'Espanyol que va viure els darrers anys del vell feu dels blanc-i-blaus. El feu en què Pep Guardiola i Pochettino es van trobar cara a cara per primer cop, quan eren futbolistes. El 17 de novembre del 1994, l'argentí i el de Santpedor es van donar la mà per primer cop en un derbi a Sarrià. Era un partit de lliga, i el matx va finalitzar sense gols: 0-0. Com el derbi de la temporada passada a Cornellà. Curiosament, Guardiola, com a jugador només va guanyar a Sarrià en partits de Lliga sense Pochettino (tres cops consecutius del 1990 al 1993), però amb l'argentí sobre el camp, dos empats i una derrota, per 2-0, en el darrer derbi jugat a Sarrià. També cal dir que el 27 de febrer del 1996, amb els dos actuals tècnics sobre la gespa, el Barça va guanyar per 2 a 3 a Sarrià en un partit de Copa del Rei.

Aquella va ser una bona època per als derbis de Barcelona, i el canvi a l'estadi de Cornellà-El Prat ha recuperat part d'aquest ambient. "Sarrià era un d'aquells estadis que agradaven perquè senties el públic molt a sobre. Eren derbis molt vius, i pel que sembla el nou estadi de Cornellà és així", reconeix Stòitxkov. "L'estadi, i l'afició, també juga els derbis. Per a l'Espanyol ha estat una gran notícia aquest nou estadi, ja que ajuda a sumar molts punts. L'ambient serà increïble", afegeix Lardín. I el cert és que els aficionats de l'Espanyol han preparat una rebuda al Barça en forma de mosaic, confiant cegament en la força d'un equip que com a local no ha perdut. El Barça ho sap, i amenaça: com a visitant fins i tot és millor que jugant com a local, aquest any.

Bon futbol, bona taula El derbi, doncs, torna a viure una època dolça, i ho saben els jugadors, els exjugadors i els aficionats. El derbi català és un plat que tothom vol digerir, fins i tot els cuiners que han fet de la cuina catalana una cuina de primer nivell. Com el futbol. El xef Ferran Adrià s'imagina, malgrat l'escenari del partit, un triomf del Barça. Adrià, que ha cuinat per a molts jugadors del Barça i per als dos darrers presidents del club blaugrana, als quals coneix personalment, té clar que la passió del derbi no sempre es tradueix en bon futbol, com va passar en l'únic precedent que tenim jugat a Cornellà: 0-0. Fermí Puig, per exemple, avui serà a l'estadi de Cornellà-El Prat animant el Barça acompanyat d'amics seus de l'Espanyol. Puig admet que ara mateix l'estadi de l'Espanyol ja pot ser considerat el segon desplaçament més complicat només per darrere del Bernabéu, i això que tot just fa una temporada que és la seu dels partits de l'Espanyol. Joan Roca, per la seva part, aposta per un triomf del Barça, tot i que admet que s'imagina una victòria del Barça, i Juanito Bayén, el propietari del Bar Pinocho de la Boqueria, aposta per l'empat. El seu bar, temple de la bona taula, també s'ha convertit en l'escenari de converses sobre el derbi català basades en el respecte i l'amistat. Perquè el futbol, com la bona cuina, es disfruta més si els que seuen a taula prioritzen la comunicació per sobre de l'enfrontament visceral.

stats