Del pont romà al puig de Maria (Pollença) - confins històrics

PollençaEl nom de la vila n’evoca el passat romà i islàmic, encara que la seva divisa -un pollastre- ens pugui confondre. El nucli urbà s’arracona al peu dels estreps de les serres de Can Sales, la Font, la Coma i del puig de Maria. Hi cercarem els paisatges i racons que seduïren pintors, artistes i visitants il·lustres pels seus carrers i balconades.

Ens situam en el km 0,700 de la ruta Ma-10, que va de Pollença a Lluc, ben a prop d’on neix el camí de Ternelles i del pont del torrent de Sant Jordi, accés al poble des del nord. A mà dreta es localitza el refugi de la Ruta de Pedra en Sec, dit del Pont Romà, antic escorxador rehabilitat.

A mà esquerra, pel carrer del Pont, ens ecaminam al pont romà, de traça mediaval i amb fonaments romans, segurament.

Més cap a Lluc, la carretera trencà l’antic aqüeducte que conduïa les aigües de Ternelles fins a la ciutat de Pol·lèntia, a l’actual Alcúdia.

Resseguim el carrer fins al de Monti-sion, pel qual ens dirigirem cap al Calvari. L’Ajuntament ocupa ara el desamortitzat convent dels Jesuïtes, del s. XVIII. L’església es reobrí el 1891. Una llarga graonada de 365 escalons -gairebé una penitència- ens enlaira fins a la capelleta del Calvari, de finals del s. XVIII. La pujada ofereix enquadraments ben fotogènics. No és estrany que inspiràs el geni d’artistes com Antoni Gelabert o Rusiñol. Aquí hi té lloc, cada Divendres Sant, la representació del Davallament. A la dreta de la capella podem gaudir d’un excel·lent mirador, dalt del camí de les Creus, que domina l’Horta, el litoral i les aspres serralades pròximes.

Baix del carer de Monti-sion surt cap a l’esquerra el carrer Costa i Llobera, on en el número 9 es localitza la casa pairal de Miquel Costa i Llobera (1854-1922), un dels més inspirats lloadors de la Serra i de Pollença en especial. Al cap del carrer s’erigí en el s. XVI l’oratori de Sant Jordi i hi té lloc la multitudinària i apassionada celebració del simulacre de moros i cristians, dins la festa de la Mare de Déu dels Àngels, que el 30 de maig de 1550 protegí la població de l’atac del pirata Dragut.

A la plaça podem visitar l’església barroca i el Club Pollença (Can Aulí), on, com en el Museu del convent de Sant Domingo, podeu trobar un bon aplec d’obres pictòriques inspirades en Pollença.

Pel carrer Cecili Metel enllaçam, passant la carretera Ma-2200 -prop del km 52-, amb el camí del Puig, ben senyalitzat. Un vial estret i asfaltat puja pel boscós vessant NO del pujol i, al cap d’una mitja horeta, recobra el seu traçat de camí de ferradura, empedrat i costerut. Contemplam un tast de paisatge des d’un replà del camí. Una desviació a l’esquerra, el passeig dels Ermitans, ens acosta a un altre mirador a l’extrem nord del cim, amb vistes obertes cap a les badies de Pollença i Alcúdia. Acabam l’ascensió per una sendera que s’acanala cap a la porta fortificada del santuari de la Mare de Déu del Puig, a 325 m d’altitud. D’aquesta banda conserva una esvelta torre de defensa del s. XIV. A la carrera interior s’obrí la capella, amb elements arquitectònics arcaics, però reformada en el s. XVIII i XIX i adaptada al gust neogòtic. Està dedicada a la imatge trobada de la Mare de Déu del Puig. Al conjunt s’integra el bell referor gòtic i l’hostatgeria, amb serveis de menjador i allotjament. Els orígens se situen en un primer oratori de 1348. Fou ocupat més tard per Dolça, Flor i Simona, les tres pietoses dones de Can Sales, i al llarg del s. XV va captar pelegrins, noves religioses i donacions. Hi passaren ermitans i monges del Sagrat Cor i ara depèn de la pàrroquia. El seu nom, d’origen àrab “al-maria”, vol dir lloc de guaita i -ja ho podeu creure- és del tot justificat.

Temps de recorregut 2h. Dificultat baixa. Desnivell + 200m. -200m.