Esports 01/04/2012

Buscant el desequilibri en una lluita home a home

Natalia Arroyo
3 min

Se sabia que l'Athletic de Marcelo Bielsa no s'arronsaria al Camp Nou. Tant és que el partit l'enganxés enmig d'una decisiva eliminatòria d'Europa League i només 48 hores després d'un immens desgast físic a Gelsenkirchen contra el Schalke 04. I se sabia, també, que l'arriscada aposta de jugar de tu a tu contra el Barça es basaria, sobretot, en una estratègia defensiva barreja d'innovació i tradició oblidada fa dècades: espessos marcatges individuals per tot el camp. Un deu contra deu gegant. Això és el que proposava l'Athletic Club. El Barça va acceptar el desafiament i va respondre-hi amb una exhibició de conduccions profundes, parets ràpides i desplegament vertical.

Una alineació molt individualista

En vista d'aquest panorama tan individual, Pep Guardiola va sortir amb el seu onze més desequilibrant, el més atrevit en l'un contra un, el de menys toc però més verinós per desbordar. Thiago i Iniesta van ser els interiors escollits, i van exhibir tot el seu potencial entre línies, tota la seva capacitat de fer conduccions, de buscar el duel directe, d'inventar regats i girs inesperats per desfer-se de les fèrries marques basques. En punta, Messi va exagerar els seus moviments d'aproximació per arrossegar els centrals, sobretot el jove Ekiza, de les zones de remat i crear espais que Alexis s'encarregava d'aprofitar amb diagonals estratègiques i incisives. El xilè, fresc i ràpid en la pressió, més elèctric i precís amb pilota que altres dies, va ser clau en l'1-0 d'Iniesta. Seva va ser la recuperació de pilota sobre un innocent Ibai Gómez i també el moviment de distracció que va permetre a Messi trobar un forat per conduir, fixar el defensa i assistir sobre la carrera del manxec, que amb una potència colossal va trepitjar l'àrea i va afusellar Gorka amb un xut alt des de dins l'àrea petita. L'1-0 va ser la conseqüència merescuda d'un primer temps descomunal del Barça, que va ser capaç de superar la incòmoda defensa basca gràcies al seu bon ús de les conduccions (en totes les zones del camp, però sobretot en la fase d'iniciació del joc), de les parets àgils (quan el regat o la conducció no eren la millor opció) i dels xuts des de la frontal de l'àrea.

L'Athletic mai mor

El segon temps va ser una continuació millorada del primer, amb arribades constants del Barça a l'àrea de Gorka (decisiu per evitar una golejada), amb un anar i venir de camp a camp. L'Athletic mai va deixar d'anar a buscar el partit, malgrat que no va inquietar Valdés i que el Barça va seguir dominant el ritme de joc, mantenint-lo a altes revolucions. Ahir, la pausa no li convenia. Tampoc la possessió horitzontal. En vista de la dificultat de trobar un home lliure amb una circulació lenta de la pilota, el Barça va optar per accelerar el joc, per esbojarrar-lo. L'Athletic, acostumat a córrer amunt i avall, va resistir amb fe i energia també després que Messi fes el 2-0 de penal al minut 58.

Va ser amb una renda més gran quan el Barça va intentar convèncer l'Athletic que fer del mig del camp una autopista no era sa i va buscar possessions més madures i llargues. L'esperit basc, empès per l'arribada de De Marcos, la mobilitat de Muniaín i la presència de Llorente, va fer difícil la missió. Iniesta i Messi, ajudats per l'entrada de Xavi, van jugar a amagar la pilota, a guardar-la bé per salvar una dolça victòria.

stats