Publicitat
Publicitat

MUNDIAL DE RUGBI

Bruce Hemara: "Els All Blacks són l'orgull de Nova Zelanda"

Nord contra sud "A les seleccions europees encara els falta una mica per igualar el nivell de joc de les de l'hemisferi sud"

Bruce Hemara no és un tècnic qualsevol. És un home tranquil, reflexiu, que tracta a tothom amb una amabilitat i un respecte absoluts, malgrat ser una llegenda del rugbi de Manawatu (la seva província natal) i d'haver jugat amb els All Blacks l'any 1985. El Bruce ens explica les seves sensacions de cara al Mundial i les opcions reals dels seus, els All Blacks, de cara a endur-se aquesta edició, en què juguen com a locals.

Què et sembla la Copa del Món fins ara?

M'està agradant força. Hi ha un bon nivell de joc, equips ben preparats, i m'han sorprès positivament els països de la Polinèsia, amb un nivell tècnic a l'alça. Els millors equips han arribat als quarts de final i a partir d'aquí les forces estan molt igualades.

Com viu un exjugador dels All Blacks com vostè els partits de la seva selecció des de Catalunya?

La passió i l'ambient de rugbi que es viu a Sant Boi és molt gran, i les ganes amb què segueixo el meu equip segueixen intactes malgrat la distància. També es pot viure un gran ambient de rugbi a Catalunya, tal com es pot veure al local de la Santboiana o als principals pubs de Barcelona, i és que la tradició del rugbi al país ja ve de lluny.

Tens un nebot jugant amb els All Blacks, Aaron Cruden.

L'Aaron ha anat convocat d'última hora amb la selecció per les baixes per lesions de Dan Carter i Colin Slade, obertures titulars dels All Blacks. Té l'oportunitat increïble de jugar un Mundial. Personalment, crec que serà titular en la semifinal contra Austràlia i la veritat és que estic una mica nerviós.

El teu nebot ha superat un càncer, i ara arriba als All Blacks per disputar una Copa del Món. És un indicatiu de la seva fortalesa mental i la seva capacitat de lluita?

L'Aaron va tenir un càncer de testicles amb només divuit anys. La fortalesa mental i la capacitat psicològica són vitals per jugar a rugbi. L'Aaron viu aquests dies els seu millor moment com a esportista, amb la confiança que li dóna haver guanyat ja el partit més important de la seva vida. L'Aaron és un exemple i m'omple d'orgull veure'l disputar aquest Mundial.

Creus que la pressió per guanyar pot passar factura als All Blacks?

Evidentment hi ha una gran pressió per guanyar, però els jugadors ja estan acostumats a conviure amb la pressió. La clau és aprofitar aquesta pressió com a motivació per donar el millor d'ells mateixos. De fet, hi ha molts jugadors a qui els agrada jugar amb aquesta pressió i els fa millorar el seu rendiment en moments claus.

Com viu la població neozelandesa l'organització d'aquesta Copa del Món?

La gent ho viu amb molta intensitat i alegria, amb un gran ambient popular. Els estadis sempre estan plens i amb molt color, la població mostra la seva tradicional hospitalitat, i hem gaudit d'un respecte total i absolut entre les aficions. Pensem que a Nova Zelanda el rugbi és l'esport nacional, i els All Blacks, l'orgull de tot el poble.

Quina selecció t'ha sorprès més durant aquesta Copa del Món?

M'ha agradat molt el plantejament de Gal·les. Juguen molt bé, amb una davantera consistent i uns tres quarts forts, ràpids i àgils. Gal·les pot arribar a la final. Warren Gatland (tècnic del gal·lesos) és un antic rival amb qui he jugat molts cops i a qui conec molt bé. Celebro moltíssim la seva gran feina al capdavant de la selecció gal·lesa. Altres equips també m'han agradat força: Samoa, Tonga, el Japó...

Creus que potències europees com França o Gal·les poden plantar cara als rivals de l'hemisferi sud?

Crec que als europeus encara els falta una mica per arribar al nivell de joc de l'hemisferi sud, però a un sol partit els seus equips poden plantar cara i fins i tot guanyar les potències de l'hemisferi sud. El que sí que haurien de fer els europeus per créixer és potenciar més el seu planter, ja que els principals clubs europeus sovint prefereixen tirar de talonari i contractar jugadors estrangers en comptes de donar minuts als jugadors de la casa i fer créixer, de retruc, el nivell de la seva selecció.