El maig del 2008, després de mesos i mesos de batalla, Oscar Pistorius es va posar a plorar per celebrar que el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) li donava la raó i li permetia participar en competicions oficials d'atletes no discapacitats. Aquesta setmana, el sud-africà ha tornat a plorar després que la federació d'atletisme del seu país l'inclogués en la llista de participants dels Mundials de Daegu (Corea de Sud). Blade Runner -com se'l coneix popularment-, l'home que competeix amb una pròtesi en cada cama, havia aconseguit la marca mínima i participarà per primera vegada en una prova d'abast mundial sense la categoria de "paralímpic".
Oscar Pistorius (Sud-àfrica, 22 de novembre del 1986) va néixer sense cap dels dos peronés. Arran d'aquest fet, i quan només tenia 11 mesos, els metges es van veure obligats a amputar-li les cames just per sota dels genolls. Tanmateix, això no va ser un impediment per a un jove que mai va voler acceptar que era diferent dels altres. Ja a l'escola va practicar rugbi i tenis. Però per culpa d'una lesió al genoll va haver d'abandonar aquests esports i va començar a córrer. Tan sols uns mesos després es classificava per als Jocs Paralímpics d'Atenes (2004). Només tenia 17 anys, però l'atleta sud-africà va aconseguir l'or als 200 metres i el bronze als 100.
Però la seva cursa no era només contra el cronòmetre. També contra l'obligació de participar únicament en les proves paralímpiques. L'atleta es considerava un més i va demanar a la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) que l'autoritzés a competir amb els esportistes no discapacitats. Però l'organisme internacional no veia amb bons ulls aquesta proposta, i menys després que l'atleta utilitzés unes làmines de fibra de carboni, corbades. Unes pròtesis que, en l'últim any, li havien permès rebaixar el cronòmetre considerablement i acostar-se als registres dels atletes normals . Aquest fet, que alguns analistes van qualificar de "dopatge tecnològic", va ser investigat pel professor Brueggmann -expert en biomecànica-, que va dictaminar que gràcies a les pròtesis, Pistorius "gastava un 25% menys d'energia i consumia menys oxigen, de manera que es cansava menys que els altres atletes".
La IAAF va prohibir la seva participació fora de les proves paralímpiques, però Pistorius va decidir recórrer al TAS. I el tribunal li va donar la raó perquè va considerar que no es podia demostrar que obtingués un avantatge "significatiu". Pistorius veia complert el seu somni: "Competir amb els millors".
Lluita per aconseguir la mínima
El sud-africà va rebre la notícia el maig del 2008, i tan sols disposava d'un mes per aconseguir la marca mínima que el classifiqués per als Jocs Olímpics de Pequín (en la prova de 400 metres). No ho va aconseguir i es va haver de conformar a disputar els Paralímpics, en què va guanyar l'or en les proves de 100, 200 i 400 metres, tres distàncies en què també posseeix el rècord mundial. Tampoc no va aconseguir la mínima per als Mundials de Berlín (2009), però sí que ho ha aconseguit aquesta vegada per als que es disputaran a Daegu a finals d'agost.
Aquest any, l'atleta ha cobert la distància en 45.07, divuit centèsimes per sota de la marca mínima. És el seu millor registre, però encara és lluny de la victòria absoluta. I és que el rècord del món dels 400 metres llisos està a gairebé 2 segons (Michael Johnson, 43.18) del temps actual de Blade Runner.
