22/07/2016

Beneït excés de talent

4 min
Beneït excés de talent

Sant Joan Despí“La plantilla estarà oberta tot l’any. Tot el que sigui reforçar-nos, serà sempre benvingut”. Aquesta és la màxima de Luis Enrique Martínez i la va tornar a recordar dijous en la seva primera compareixença pública. Aquella mateixa nit, el Barça va anunciar el quart fitxatge de la temporada, l’arribada d’André Gomes, un futbolista que ha estat sonant com a possible reforç durant l’Eurocopa, però que semblava una incorporació inviable per falta de lloc. En concret, per excés de jugadors interiors.

Amb l’arribada del portuguès, el tècnic asturià té en plantilla més jugadors del mig del camp que de cap altra demarcació: a més d’André Gomes ja hi ha Busquets, Iniesta, Rakitic, Arda Turan, Denis Suárez, Rafinha, Sergi Roberto, Mascherano i Samper. Els últims casos -sense valorar encara la situació del jove procedent del filial- s’han de posar en asterisc, perquè el rol que Luis Enrique els té assignat no passa exclusivament -ni prioritàriament- pel mig del camp.

En qualsevol cas, l’overbooking és evident, tot i que, de moment, només és teòric, perquè Luis Enrique ni tan sols té tots els jugadors a les seves ordres, encara, per la reincorporació esglaonada que ha programat després d’un estiu amb competicions internacionals.

Però l’impacte del fitxatge d’André Gomes va més enllà i ha obert un període d’incertesa que comença a esquitxar alguns jugadors, de qui s’especula una inevitable sortida per evitar un embut de migcampistes a la banqueta. La primera mirada apunta a la cessió de Samper, que molt probablement s’haurà d’acollir a la segona opció que li plantejava Luis Enrique, buscar minuts en un altre equip de Primera. Tot i que sigui un dels pocs “pivots purs” que pugui suplir Busquets en alguns partits, té molts números de sortir, perquè aquesta eventual substitució ja se la poden repartir entre Mascherano i Sergi Roberto (que actuarà essencialment de lateral dret durant l’any). L’altra peça debilitada per l’arribada del migcampista del València és la d’Arda Turan. Si més no, de portes en fora, on no va convèncer el seu rendiment en els primers sis mesos. Luis Enrique, però, va donar-li confiança públicament fa tot just dos dies.

I és que la sortida d’una peça no sembla que sigui la solució ideal per al tècnic, que va refermar el seu desig d’acumular el màxim talent possible a la plantilla, segurament pel record fresc d’un curs 2015/16 en què li havien faltat alternatives a la banqueta per sacsejar els partits que no rutllaven. Si el fet de tenir molts jugadors amb potencial per ser titulars li ha de complicar la gestió de grup, ja trobarà la fórmula. Ara per ara, i sense cap conflicte al vestidor, la mirada de l’entrenador és només positiva: molts bons jugadors són moltes possibles bones solucions. El beneït maldecap de tenir massa talent.

Candidats a ocupar el mig del camp del Barça

Són tantes les opcions que pot combinar Luis Enrique ara, que el repte és fer encaixar les peces amb coherència. I no és una missió senzilla. Sobre el paper, i si es dóna per fet que es mantindrà l’esquema habitual dels primers dos anys, només hi ha lloc per a tres migcampistes en l’onze titular. El triangle que el soci blaugrana ha memoritzat el formen Busquets, Iniesta i Rakitic. Una lesió va impedir que Rafinha s’integrés més en l’equip i el paper d’Arda va acabar sent testimonial en el tram final després d’unes primeres aparicions més aviat discretes. Però, ¿què s’ha de fer ara amb Denis Suárez i André Gomes? ¿I si Samper continua al primer equip? ¿O si es vol donar protagonisme a Mascherano més endavant? Això, sense comptar que Messi cada cop influeix més en la medul·lar...

Revolució tàctica?

L’embolic és gros i, alhora, engrescador. Els camins tàctics són infinits i, clarament, les alineacions seran imprevisibles com vol Luis Enrique. Però el més interessant d’aquests dies abans que el Barça s’estreni amb tots els efectius, és jugar a reestructurar l’equip per fer lloc a tants migcampistes. I això, tenint en compte que a dalt el trident serà intocable en la majoria de partits transcendents, passa inevitablement per eliminar un defensa de l’equació. Per ampliar la mirada i imaginar-los en un altre rol, menys al mig i més a altres llocs.

Una aposta possible passaria per alinear al darrere una línia de tres defenses que permetria donar entrada a un migcampista més. Es poden imaginar estructures com el 3-4-3, conegut ja al Camp Nou, o el 3-5-2 que l’Eurocopa ha tornat a posar a l’aparador, sobretot amb l’aposta d’Itàlia. Aquesta última fórmula, que André Gomes ja coneix del primer any de Nuno a Mestalla, obre la incògnita del mitjapunta on potser el millor candidat és l’últim dels migcampistes: Messi.

stats