Simon Kuper: "Abans al Barça s'odiava Franco. Ara s'odia Mourinho"

Simon Kuper (Kampala, Uganda, 1969) va guanyar el 2007 el premi Vázquez Montalbán per la seva obra en què analitza l'esport des d'un punt de vista antropològic. Kuper va revolucionar el periodisme amb el bestseller Futbol contra l'enemic , que publica ara l'editorial Contraediciones, en el qual explorava el paper del futbol en la política.

Quan va ser a Barcelona per escriure el seu llibre com era el club?

Era l'octubre del 1992, just després dels Jocs Olímpics. Jo mai havia estat a Espanya. Em vaig allotjar a l'Hostal Kabul, a la plaça Reial, i em vaig enamorar d'aquesta ciutat, que per a mi era un lloc totalment nou... gairebé tan exòtic com Kabul. No obstant això, per mi, el club llavors no era tan diferent de l'actual. El 1992 també va ser campió d'Europa i també era reconegut pel seu estil. El club segueix jugant bé i ha mantingut cert esperit de club de barri, en què la gent no passa de llarg i els mateixos tipus es queden, ja sigui treballant-hi o d'aficionats. No és un espai de trànsit, com altres clubs.

La relació política entre Espanya i Catalunya afecta la visió sobre el Barça i el Madrid?

Crec que la política cada cop és menys important. Ara la rivalitat és específicament de futbol. A la dècada del 1970 la majoria d'aficionats del Barça odiaven Franco. Ara odien Mourinho. La rivalitat es basa molt en l'estil i el control de la Lliga. El rerefons polític va ser clau per al Barça. Vaig escriure al llibre que, com que no té estat, Catalunya necessitava un símbol nacional molt fort. Si Catalunya s'hagués convertit en un estat independent a la dècada del 1930, el Barça no hauria estat tan necessari.

En el seu llibre explicava diferents casos de països en què el futbol serveix per explicar la política. Quins estats hi afegiria ara?

Avui en dia seria interessant anar a la Xina, Corea del Sud, l'Iran, l'Iraq... i Egipte, on els aficionats al futbol van ser molt importants en la revolució de l'any passat. Però Futbol contra l'enemic és sobretot sobre el món del futbol tradicional. Ara vostè pot escriure el mateix llibre sobre el nou món.

Els grans clubs viuen aliens a la crisi econòmica? Clubs com el Barça poden guanyar diners envoltats d'aquesta situació econòmica?

Els grans clubs no moren mai. El València i Madrid tenen deutes enormes, però cap govern o banc permetria que fessin fallida. I, si passés, l'endemà es crearia un nou València CF, que tindria la mateixa ànima. Els clubs de futbol són immortals. Clubs com el Barça o el Madrid poden mantenir el creixement dels seus ingressos gràcies a estats com la Xina o l'Índia. Però la lògica del futbol és que els clubs mai obtenen beneficis, ja que cada euro que guanyen el gasten en jugadors i sous. Són clubs nascuts per guanyar, no per fer diners.