Publicitat
Publicitat

SEGONA DIVISIÓ

Dos gols d'Araujo i Deulofeu deixen en anècdota el de Morata

El futbol del Barça B s'imposa sobre el Castella en un Miniestadi eufòric

Els habituals al Miniestadi no sabien si celebrar el gran ambient d'ahir contra el Reial Madrid Castella o lamentar les fluixes entrades de la majoria de partits a casa del Barça B. Més d'una hora abans de començar, els carrers annexos a l'estadi estaven plens de blaugranes amb banderes i bufandes, que omplien de color el barri de Collblanc. El miniclàssic va reunir 12.500 persones al Mini i va permetre exhibir un petit tast de rivalitat, de planters. Per escenari i cartell, lluny del que es veurà dimecres al Bernabéu; per proposta de joc i intencions dels dos equips, molt més a prop del que sembla. Un Madrid Castella pràctic i disciplinat va avançar-se al marcador primer gràcies a la contundència rematadora de Morata al primer temps, però Araujo, donant premi al millor futbol del Barça B, va capgirar el marcador per deixar els tres punts al Miniestadi. L'afició va acabar gaudint dels rondos finals dels blaugranes i demanant el descens a Segona B del filial blanc, que va jugar amb deu més de mitja hora per l'expulsió d'Álex per agressió.

Tot i el 3-1 i la sensació final de superioritat, als d'Eusebio Sacristán els va costar transformar el domini de la possessió en ocasions de gol. Les aparicions de Deulofeu per banda dreta van fer aixecar el públic de la cadira, a l'espera d'una jugada màgica que desencallés el matx. El crac del filial va voler deixar-se veure, va trepitjar la pilota, va buscar l'un contra un, va ser descarat, vertical, barroc, però li va faltar encert. Luis Alberto, més efectiu i menys marcat, va ser l'autor de diversos xuts que van obligar el porter, Mejías, a lluir-se abans del descans. Precisament en la setmana del debat a les porteries, els més grans de La Masia i La Fábrica van voler centrar les mirades dels seus secretaris tècnics. Masip, al bàndol culer, també va treure alguna mà prodigiosa al principi del partit per recordar a la directiva (en gran part present ahir a la llotja del Miniestadi) que l'alternativa a Valdés pot estar a pocs metres del Camp Nou.

Organitzat en un 4-4-2 espès i de clar caràcter de contraatac, el Castella va viure d'esperar l'errada blaugrana. Només en els primers compassos va semblar que volgués jugar a una altra cosa, gràcies al poder en banda de Cherishev, les arribades del lateral Fabinho i la referència en punta de Morata. El seu gol, de cap, va convèncer els de Toril que el guió havia ser un altre: passiu i reactiu. L'expulsió d'Álex per un cop de cap sobre Araujo al minut 56 va acabar d'arraconar el Madrid al seu camp. Un penal absurd del Madrid va permetre a Deulofeu marcar el seu gol i consolidar el pitxitxi de Segona amb 13 gols.

L'afició blaugrana, especialment cridanera darrere d'una porteria, va acabar convertint en una festa els minuts finals, quan el Barça B jugava a plaer i marejava un Madrid desesperat i desbordat. Amb el triomf, els blaugranes consoliden la bona ratxa i, a més, recuperen el goal average del 3-2 de l'anada.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF