EL MADRID A L'HORITZÓ
Esports 24/04/2011

El Barça s'ennuega pensant en el tercer assalt

Albert Solé
5 min
Gol número 50 Mentre Afellay s'ho mira,  Dani Alves abraça Leo Messi després del gol número 50  del davanter argentí del Barça.

Un tràmit. El que havia de ser un tràmit quasi es converteix en un malson per la indolència de la majoria dels jugadors del Barça ahir -menys Mascherano, que va tornar a estar imperial i és imprescindible contra el Madrid-. Com sempre, Pep Guardiola acostuma a tenir raó, i ja abans de la sèrie de quatre partits seguits amb el Reial Madrid, quan li van preguntar quin partit li feia més por, ell va respondre sense dubtar-ho que el de l'Osasuna. Just després d'una final de Copa, i just abans d'una semifinal de Champions al Bernabéu, aquest partit feia més nosa que servei, però era imprescindible guanyar-lo per assegurar la Lliga, una títol que només pot perdre el Barça. I després del regal del València al Madrid, tot el que no fos una victòria ahir hauria significat l'inici d'un segon canguelo . Però Villa es va treure les pors de sobre amb un gol a la primera part, i Messi va espantar les del Camp Nou amb el 2-0 quan el partit moria. Tothom va agafar aire un altre cop. S'havia superat un tràmit que quasi s'ennuega, i ara al davant hi ha el caramel més gran: una semifinal de la màxima competició contra el teu etern rival. Qui en dóna més?

Com era previsible que passaria, Pep Guardiola va reservar la majoria de titulars que dimecres previsiblement sortiran d'entrada al Santiago Bernabéu. Dels que ahir eren sobre la gespa, només cinc jugaran l'anada de les semifinals de la Champions, una demostració que digui el que digui el tècnic, la Lliga ja està coll avall -només tres ximpleries en cinc partits ho impedirien-, i la Champions és l'únic objectiu a dia d'avui. I dels titulars que sí que van jugar, Dani Alves i Busquets no hi eren del tot, cosa que va fer empipar força Guardiola. Sense Xavi ni Iniesta a la gespa, el tècnic va tornar a donar la timó del joc blaugrana a Thiago. Necessita veure'l en aquesta faceta per saber si realment hi pot comptar al 100% per a la temporada vinent i, per tant, si necessita més o menys el fitxatge de Cesc Fàbregas. Thiago no va fer un mal partit, però no va ser el migcampista del Madrigal i va perdre algunes pilotes en la fase de construcció que davant un altre equip haurien suposat un ensurt dels grossos.

En les primeres accions del partit, el Barça no va saber treure una pilota en defensa per la pressió de l'Osasuna, i el públic, en lloc d'esbroncar l'equip, com hauria passat en èpoques pretèrites, va reaccionar de seguida animant i activant les energies dels jugadors. Era obvi que l'equip no jugaria igual que si fossin Messi, Xavi o Iniesta sobre el camp, però aquest equip té un signes d'identitat als quals no renuncia mai, jugui qui jugui amb la samarreta del Barça. L'única diferència amb altres dies, però, van ser els xuts des de fora de l'àrea. Amb deu minuts ja ho havien provat Villa -buscant l'escaire- i Afellay dos cops -tots dos van topar amb un defensa-, cosa que quan juguen els tres petits és més difícil de veure, ja que confien tant en la seva qualitat que sempre busquen la paret. Ahir aquesta faceta del joc va quedar en un segon pla, tot i que forma part de l'ADN de la plantilla.

L'alliberament de Villa

Al minut 25 va ser un moment important del partit perquè va arribar el primer gol, i va ser de Villa. El davanter asturià ja feia onze partits que no veia porteria i duia la preocupació grabada al rostre. Va ser en una bona jugada col·lectiva que va acabar a l'extrem esquerre amb Jeffren -ahir tothom el va buscar insistentment a la primera part-, que va posar la pilota rasa al segon pal i va aparèixer Villa llançant-se a terra per marcar el primer gol del partit. Un respir per al públic i un gran pes de sobre que es treia el davanter. L'ansietat començava a passar-li factura i al Bernabéu hauria sigut la pitjor companyia possible.

L'Osasuna semblava tan incapaç de fer mal a la defensa del Barça que a poc a poc els jugadors es van anar desconnectant del partit pensant ja en el descans. I tant va baixar la tensió que en l'últim minut de la primera part els navarresos van clavar dos ensurts a Valdés. En el primer el gol de Damià semblava cantat, però el porter de Gavà es va estirar com un gat per enviar la pilota a córner. I en servei des de la cantonada, un jugador de l'Osasuna, sol a l'àrea, va poder rematar a plaer, per sort pel Barça massa desviat.

El Barça no va acabar la primera part amb bones sensacions i Guardiola intuïa que la segona part seria difícil -l'únic xut a porteria de la primera part havia sigut el gol, i prou, i no es va equivocar. Per mirar de corregir-ho va entrar Iniesta per Jeffren tan bon punt va començar la segona part. Però amb l'1-0 els jugadors del Barça, inconscientment, ja estaven pensant més en el Madrid que en l'Osasuna. Thiago no podia generar el joc que necessitava l'equip, i a mesura que el Barça s'empetitia, els navarresos anaven creixent. El partit era lleig i el Barça no estava en condicions de millorar-lo, per tant, l'únic que podia fer l'equip era no perdre'l. Amb la lesió muscular de Milito va entrar Xavi per mirar de mantenir la possessió de la pilota i, com a mínim, no patir amb els contracops i el previsible setge final de l'Osasuna amb les pilotes a l'olla.

El gol 50 de Messi

Però amb els tres canvis fets, qui es va lesionar va ser Maxwell, i Guardiola es va veure obligat a recol·locar totes les peces al camp per cobrir el lateral esquerre sense poder fer canvis. Si Iniesta no hagués xutat massa alt una passada de la mort d'Alves, potser tothom s'hauria calmat, però la pilota no va entrar, i els últims minuts van ser una agonia, amb l'equip coix, i mirant de salvar tres punts imprescindibles. El Camp Nou començava a patir de debò quan va aparèixer el millor del món -que havia entrat per donar descans a Villa- per rescatar l'equip. Messi va trobar en Alves el seu millor aliat en una ràpida paret a la frontal i l'argentí no va perdonar superant per baix el porter Ricardo (minut 87). Va ser el gol de la tranquil·litat, el gol que tancava un partit per oblidar i que mantenia els 8 punts de diferència amb el Madrid, amb només 5 partits per jugar, i el gol 50 de Messi aquesta temporada. Mai cap altre jugador havia fet 50 gols en una mateixa temporada, en totes les competicions -el rècord eren 48 gols-, i encara li queden vuit partits per seguir ampliant el nou registre.

I encara que no ho semblés, ara ja sí que el Barça es posa a pensar en el tercer assalt amb el Reial Madrid, el del Bernabéu, el de l'anada de la semifinals de la Lliga de Campions, el del partit més important de la temporada, aquest sí.

stats