València (enviat especial)Si aquesta és una Lliga de porqueria a l'escocesa, que totes siguin així. Ahir a Mestalla el Barça va perdre dos punts, però el partit va ser un espectacle futbolístic de primer ordre. El Barça acostuma a fer grans partits jugant tot sol i anul·lant al rival, però el València no ho va permetre gràcies a un plantejament ofensiu i valent.
Ahir el Barça va patir molt. El València va jugar amb un atreviment i una intensitat que va fer que el 3-4-3, sobretot en els primers 45 minuts, fos un calvari més que una benedicció. Soldado i Canales van sortir a mossegar els turmells a Valdés, amb la línia de defensa al mig del camp. Pocs equips s'atreveixen a proposar-li aquest tu a tu al Barça, i el València se'n va sortir. I no és que els d'Emery dominessin la primera part, però el simple fet que el Barça no ho pogués fer ja era tot un èxit. Mascherano més que ningú va maleir ahir el 3-4-3 que tan bé va funcionar contra el Vila-real i l'Osasuna. El Jefecito va patir com mai perseguint impotent el dorsal 22 de Mathieu una vegada i una altra. La banda esquerra de l'atac local era una autopista per on van arribar els dos gols del València.
En el primer, Abidal va desviar la pilota i va despistar Valdés, i en el segon el francès del Barça en intentar tancar Soldado al punt de penal s'oblida de Pablo darrere seu. Una tercera escapada de Mathieu en què li va tornar a guanyar l'esquena a Mascherano no es va convertir de miracle en el tercer gol als 40 minuts, però Soldado va fallar un gol cantat. El Barça havia aconseguit empatar just després de l'1-0, en una nova combinació Messi-Cesc a la frontal que l'argentí va convertir en una assistència perfecta a Pedro. Però la primera part va ser un intercanvi de cops d'igual a igual, en el qual el València va ser més llest. Aquest no era l' hàbitat natural dels blaugranes.
Canvi de sistema
Tan incòmode va jugar el Barça els primers 45 minuts que Guardiola va tornar al 4-3-3 clàssic i va endarrerir Alves. El València ja no va pressionar tan amunt i el Barça va recuperar el control habitual de la possessió, tot i que sense treure's la incomoditat de sobre. Cada pèrdua de pilota es convertia en un contracop valencianista que feia tremolar la defensa. Potser per això el de Santpedor va tornar a canviar l'equip, va tornar a jugar amb tres al darrere però amb els protagonistes canviats de posició, i amb tres canvis gastats abans del minut 65 de partit, un fet gens habitual en Josep Guardiola.
No era un partit que s'havia de madurar com sol ser habitual: s'havia de remuntar el 2-1 del marcador. Mentrestant, Emery i els seus jugadors es van mirar tots aquests canvis de peces astorats però convençuts que el seu gran partit era el que havia provocat aquell ball de sistemes del Barça. Veient que no funcionava el joc de toc i de paciència habituals, Mascherano va decidir trencar la disciplina del joc de toc amb una canonada de 40 metres que va es estavellar al pal (70). Ahir fins i tot Messi va fallar un u contra u que li havia regalat Thiago. El crac argentí no falla mai jugades així i potser per això un minut després es va fer perdonar l'error en una altra assistència de luxe a Cesc, que no va fallar sol davant del porter i va fer el seu quart gol a la Lliga en els quatre partits disputats (79). Cap dels dos equips es van conformar amb l'empat a 2 i a la seva manera van buscar el tercer amb l'ambició dels equips grans.
