07/11/2011

El Barça salva un punt després d'un partit meravellós

5 min
COS A COS Alexis i Aurtenetxe s'agafen de la samarreta mútuament. El partit va ser una lluita constant.

Bilbao (enviat especial)Trobarem a faltar San Mamés quan s'inauguri el nou estadi que s'està fent a tot just 10 metres de la Catedral. Xops de cap a peus i traient el fetge per la boca, el Barça i l'Athletic van ser un reflex de la mentalitat dels seus tècnics jugant un partit sense treva, preciós, en un estadi que ja forma part de la història del futbol. El gol de Messi en la penúltima jugada del partit va evitar una derrota que hauria estat injusta i va permetre salvar els mobles, però no va poder evitar que el Madrid obri forat. Des d'ahir, els blancs van tres punts per davant dels homes de Pep Guardiola.

Trobarem a faltar San Mamés de la mateixa manera que trobarem a faltar Guardiola i Bielsa quan no hi siguin. El tècnic català ha sumat a les seves idees futbolístiques el discurs inapel·lable dels resultats. L'entrenador de Rosario, en canvi, és un geni de l'oratòria i de la mística, però com que no pot presumir d'un gran palmarès no té el mateix reconeixement mediàtic que el seu amic de Santpedor. Sota la forta pluja que va afectar fins i tot una gespa que fins al minut 50 va aguantar prou bé, Bielsa i Guardiola es van abraçar amb sinceritat abans de demanar als seus homes que es deixessin la pell per oferir un espectacle futbolístic d'alta escola. I els jugadors no van fallar.

El Barça, amb línia de quatre a la defensa, va topar amb un rival que malgrat tenir menys recursos es va encaparrar a intentar jugar de tu a tu. Tot i el fantàstic discurs teòric dels dos tècnics, el matx durant molts minuts es va poder resumir en un examen de la fortalesa mental, sentimental i física de dos equips que mossegaven els turmells rivals.Tots dos pressionaven. Tots dos obrien el camp.Tots dos volien guanyar.

El partit es va convertir en un intercanvi de cops pur. Un autèntic monument al futbol honest, de cara, sense enganys. Després d'uns primers minuts igualats sense dominador clar, Ander Herrera va avançar els bascos amb un xut amb la dreta meravellós al pal llarg de Valdés, un gol que posava punt final a la ratxa de gairebé 900 minuts sense rebre gols. Però poc després Cesc Fàbregas, que va jugar molts minuts com a fals nou, va empatar amb un cop de cap estèticament preciós que va posar en evidència que l'única cosa en què el maresmenc és millor que Messi és en el joc aeri. Herrera, jove talent d'un Athetic que busca la fórmula perfecta per barrejar l'etern cor que requereix l'afició local amb el futbol estètic, va fer un gol propi del Barça. I Cesc, guanyant l'esquena d'Amorebieta i fent un gir de coll meravellós per colpejar la pilota, va fer un gol similar als que feia Dani a inicis dels anys 80 a la Catedral: centrada i cop de cap. Tota la bellesa del futbol es fusionava a la gespa d'un estadi que sap viure el futbol com pocs.

Cesc de fals 'nou'

Guardiola va sorprendre amb el jugador d'Arenys com a fals nou, posant Messi, nascut a la mateixa població que Bielsa, per la dreta. Amb el 4-3-3 sobre la gespa, Villa altre cop suplent i un mig del camp de la vella escola (Busquets, Xavi i Iniesta), Guardiola va deixar a Piqué la tasca de lluitar cos a cos amb Llorente. Bielsa va intentar descarregar de responsabilitats defensives Muniain canviant-lo de banda, i el duel del jove navarrès amb Abidal va ser preciós. El francès, però, que sol brillar a la gespa de la Catedral, on va fer un gol clau en la Copa la temporada passada, no va limitar-se a defensar i va fer la centrada del gol de Cesc.

Conscients que el Madrid, en horari matinal, s'havia cruspit sense problemes l'Osasuna, el Barça va buscar desesperadament el triomf dominant fins al descans. Però a la segona part, a mesura que les cames i la gespa es carregaven, el duel es va igualar. Guardiola fins i tot es va veure obligat a fer el que mai voldria fer: substituir un Xavi cansat per un Alexis fresc, resituant Cesc al centre del camp i deixant a Messi la posició de fals nou. L'argentí, que seguia sense marcar a Bilbao, va patir més que els seus companys la intensitat defensiva d'un Athletic molt encertat en la pressió i atent a l'hora de tapar les línies de passada pel mig, i Guardiola poc després el va resituar per la banda dreta i va posar Alexis Sánchez pel mig.

La càrrega èpica final

Com si fos una metàfora del partit, l'Athletic, entrenat per un tècnic que sempre porta xandall com és Bielsa, mai va deixar de buscar el triomf amb un joc físic que emociona una afició fidel. Més elegant, com la roba de Guardiola, el Barça va sumar al seu futbol de bon veure una dosi d'èpica que sempre requereix San Mamés, tant si plou com si no. El Barça ja sabia prou bé que es trobaria a Bilbao un guió diferent al d'altres partits, amb un club encaparrat a apostar per les arrels en una època globalitzada. Amb un entrenador que fuig del luxe i vol que els seus siguin protagonistes sempre, sigui qui sigui el rival. I pocs equips han aconseguit ser tan protagonistes jugant contra el millor equip del món. Ara, tota l'èpica i la feina de l'Athletic només aconseguien que el Barça signés les taules. La segona part era una espectacle meravellós, però sense ocasions clares de gol fins que, al minut 81, una errada de Mascherano va forçar un córner en què una sèrie de rebots van acabar amb un autogol d'un Piqué que fins llavors havia signat un partit impecable. Un gol injust en un duel marcat per la igualtat que va afegir una càrrega èpica increïble als últims minuts de joc.

Guardiola va moure peça al cap d'un segon. Quan Llorente encara celebrava el gol en pròpia porta del seu company de selecció, el tècnic català feia entrar Thiago precisament per Piqué. Amb línia de tres al darrere, el Barça va esgotar les reserves físiques llançant-se com un esperitat a la recerca de l'empat. La reacció del vigent campió d'Europa va fer encongir el cor de la Catedral, amb Iniesta i Villa desaprofitant les ocasions que fins llavors havia costat crear. I just en la penúltima jugada del partit, una errada defensiva dels bascos, que van deixar la pilota morta a l'àrea, va permetre a Messi marcar el seu primer gol a Bilbao. Un gol que feia justícia a un dels duels més exigents que ha afrontat últimament un Barça que sap competir amb l'Athletic en èpica, però que té més futbol.

Un punt que no evita que el Madrid s'escapi i deixi més satisfet un Athletic que ja fa deu partits que no perd. El Barça, en canvi, mai celebra un empat. Ni tan sols quan evita la derrota en un partit que va ser un regal als ulls dels espectadors.

stats