12/02/2012

El Barça presenta la dimissió

2 min

El Barça va presentar ahir la dimissió formal del Campionat de Lliga. La debacle contra l'Osasuna no va ser cap accident, sinó simplement un partit més, un altre, en què va tornar a claudicar fora de casa, i una altra vegada en un camp menor. El Barça presenta lluny del Camp Nou uns números patètics, que fan impossible conquerir cap títol i que revelen a més una veritat incòmoda: a l'equip li fan mandra definitivament els compromisos petits. Es creix en les grans cites, com sap molt bé el Madrid, i rendeix al màxim nivell a les finals, però sembla avorrir-se quan no l'enfoquen totes les càmeres de l'Univers. De fet, el Barça va jugar ahir a la nit el mateix partit que ha jugat tota la temporada fora de casa, i va repetir el guió tossudament: va tornar a començar el partit adormit i cometent errades infantils, no va saber reaccionar davant unes mínimes condicions adverses (ahir era un precari estat del terreny de joc), i només es va refer quan ja ho tenia tot perdut.

Amb l'entrada de Tello i Cuenca, que van fer tots dos un partit memorable, tot va tenir un altre aire, i és veritat que no van empatar de miracle. Però també ho és que la bona segona part deixa encara més en evidència la trista primera part, en què ningú semblava ser conscient que s'estava perdent la Lliga. Com sol passar en les derrotes dures, Pamplona deixa retratat més d'un jugador, especialment Piqué, totalment descentrat i fent l'estàtua en gairebé tots els gols, i Pedro, una ombra del jugador de la passada temporada.

Potser algú pretendrà ara aïllar el partit amb l'Osasuna i analitzar-lo individualment, però el cert és que la desfeta d'ahir es produeix en el marc d'un preocupant estat de forma de l'equip, que va tornar molt baix de les vacances de Nadal i ja no s'ha recuperat. Ja fa molt que els partits fan tots pujada, que l'equip surt sense alegria i que Messi no carbura. Alguns corren a ensenyar números i estadístiques per intentar desmentir l'evidència, però el futbol per sobre de tot s'explica per les sensacions, i ja fa moltes setmanes que el Barça i la seva gran estrella transmeten una falta de ritme que salta a la vista. Pamplona no és desgraciadament cap sorpresa sinó la crònica d'una dimissió anunciada. Caldrà que aquest equip, el millor que han vist mai els nostres ulls, faci una autocrítica profunda. S'ha perdut massa temps sense admetre que, efectivament, l'equip d'aquesta temporada no té res a veure amb el de l'any passat. Amb la Lliga perduda, queda encara la Champions, que és l'última esperança que té el Barça i el futbol en general per evitar que s'imposi la sinistra ideologia del mourinhisime.

stats