Publicitat
Publicitat

RELACIONS AMB LA FEDERACIÓ ESPANYOLA

La denúncia a Piqué, els arbitratges i el xou de la Copa, els exemples

El Barça perd influència per la mala relació amb Villar

El Barça ja no té la influència que tenia abans en la Federació Espanyola. Els últims casos de greuges cap al club han posat en evidència que la poca relació entre Villar i Rosell és la clau.

El Barça té la sensació que els organismes rectors del futbol espanyol no el respecten, i ahir el seu portaveu, Toni Freixa, ho va deixar força clar, encara que sense dir-ho directament. El fet que el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres, Victoriano Sánchez Arminio, denunciés públicament les declaracions de Gerard Piqué només ha sigut la gota que ha fet vessar el got. A això cal afegir-hi el xou que encara no s'ha resolt -potser es decidirà avui- de l'elecció de la seu de la final de Copa, en què l'opinió del Barça ha estat menystinguda. També els mals arbitratges que li han fet en alguns partits d'aquesta temporada, com el de dissabte contra l'Sporting, se sumen a la llista de greuges.

Però per què el Barça ha perdut pes a Madrid? La raó principal és que la relació entre Ángel María Villar, recentment reelegit per sisena vegada president de la Federació Espanyola -ho és des del 1988-, i Sandro Rosell, el president del Barça, no és gens fluida o, si més no, no tant com li agrada a Villar. La pista sobre l'origen d'aquesta relació tensa la donava ahir el director del diari As , Alfredo Relaño, que assegurava que Sandro Rosell va participar en la formació d'una candidatura alternativa a Villar en les eleccions del 2008 -Mateo Alemany, l'expresident del Mallorca, havia de ser-ne el rival-. Fonts consultades per aquest diari confirmen que Rosell estava al cas de totes les reunions que s'estaven fent per portar Mateu Alemany a la presidència de la Federació i que hi deia la seva a través de terceres persones -Joan Laporta donava suport a Villar i Rosell apostava per Alemany-, tot i que mai va assistir a cap trobada. Una de les persones que va participar en moltes d'aquestes reunions conspiratives és Jordi Roche, el llavors president de la Federació Catalana de Futbol, i ell no té constància que Rosell hi estigués al darrere. El que sí que apunta Roche és que a Villar li agrada que li facin la gara-gara i que Rosell ha descuidat aquest aspecte.

La Falange

Els que hi han tractat expliquen que la manera de fer i relacionar-se de la Federació Espanyola sembla d'una altra època. De fet, l'exàrbitre de Primera Brito Arceo deia ahir a COMRàdio que el Comitè Tècnic d'Àrbitres, que depèn de la RFEF, "sembla que segueix en temps de Franco". Curiosament, el vocal de relacions externes d'aquest comitè, José Ángel Jiménez Muñoz de Morales -que va ser àrbitre de Primera del 1985 al 1991-, ha format part de la Falange Española, com a mínim fins al 2007. A més, va anar de número 6 a les llistes d'aquest partit d'arrel franquista a les eleccions municipals de Fuenlabrada del 1999.

Ángel María Villar cuida qui està per ell i margina qui no hi està. I Sandro Rosell és vocal d'una junta directiva de la Federació de més de 50 membres, però mai ha assistit a cap reunió des que va accedir a la presidència del Barça -Florentino sí-, i ha delegat en el directiu Javier Bordas. Tampoc ha anat a cap assemblea de la Federació, i tampoc ha assistit a cap de les dues reunions de la Federació Espanyola amb l'Athletic Club per escollir la seu de la final de la Copa del Rei, com sí que va fer el president basc, Josu Urrutia. A Villar aquestes coses no li agraden i, tot i que és capaç de perdonar infidelitats sempre que després li demanin perdó -d'exemples n'hi ha un munt, com el cas de Florentino Pérez-, té molta memòria. Pocs mesos després d'entrar al Barça, hi va haver aquell accidentat desplaçament a Pamplona en un partit de Lliga contra l'Osasuna a finals del 2010, quan, per culpa de la vaga de controladors aeris, el Barça no va poder agafar un avió i va acabar arribant tard. Rosell va rebre moltes crítiques per la gestió d'aquella primera crisi i es va defensar amb un comunicat en què culpava la Federació Espanyola d'haver-lo enganyat. I Villar s'ho va apuntar.

Andreu Subies pot fer de pont?

Un cop arribats a aquest punt, qui podria fer de pont entre Villar i Rosell? L'home clau podria ser Andreu Subies, el president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), que a partir d'avui es convertirà en un home important a Madrid, ja que passarà a formar part de la Comissió Delegada, que és l'òrgan executiu de la Federació Espanyola, formada per només 14 membres. Subies va guanyar les eleccions a la FCF ara fa un any amb el suport de Sandro Rosell i el Barça. La relació entre tots dos era molt bona, però també s'ha refredat. Subies va decidir quedar-se amb Johan Cruyff de seleccionador català quan va accedir al càrrec, cosa que a Rosell no li va agradar. Tot i això, el president de la FCF assegura a l'ARA que ell sempre defensarà els interessos catalans a Madrid, inclosos els del Barça.

Avui la nova junta directiva de Villar prendrà possessió, i Sandro Rosell tampoc no hi serà. Tornarà a ser una junta de més de 50 persones en la qual fins ara han estat representats tots els presidents de federacions territorials menys un, el d'Aragó, ja que el seu president, Óscar Fle, es resisteix a cedir davant de Villar. D'altres que han sigut rivals històrics seus, com Eduardo Herrera, el president de la Federació Andalusa, han acabat claudicant. N'hi ha uns quants com Herrera a la junta de Villar que, després d'alguns anys d'enfrontaments o d'haver donat suport a candidats alternatius, ara formen part del seu equip de treball.

Avui hi haurà alguns directius nous i d'altres que deixaran de ser-ho; no gaires, ja que Villar no és amant de les revolucions. De fet, a la web de la RFEF encara hi figura el nom d'un directiu mort al mes de juliol, Fernando Vara del Rey. A la Federació res no canviarà: no ha canviat res des del 1988 i el futbol espanyol fa poc ha decidit que tot segueixi igual com a mínim fins al 2016.