El Barça ja és més gran que el Madrid

BarcelonaEl Barça ja ha superat el Madrid a l’hora d’ingressar diners, malgrat que el club que presideix Florentino Pérez parteix d’una situació econòmica millor. Aquesta és la gran conclusió de la comparació dels resultats econòmics que presentaran els dos clubs als seus compromissaris aquest mes d’octubre, primer els blancs el dia 23, després el Barça el dia 29.

L’entitat catalana presentarà davant dels socis un pressupost per a aquesta temporada, tal com va avançar l’ARA, de pràcticament 700 milions, 695. Però és que, a més, portarà a aprovació els 679 milions d’ingressos del passat exercici, una xifra que supera els 620 que va obtenir el Reial Madrid campió de la Champions. Fins i tot descomptant els 48 milions que va guanyar el Barça per la venda de jugadors -Adama, Bartra i Pedro hi computen-, una partida de la qual el Madrid no va treure res, els blaugranes estan per sobre. De fet, en una temporada, sense comptar vendes, els blaugranes van créixer un 11% pel que fa als resultats ordinaris, mentre que el Madrid ho va fer un 7%. Es pot dir, per tant, que el Barça ingressa més diners, però el Madrid en guanya més. Els blancs aprovaran un benefici de 30 milions, mentre que en el cas dels blaugranes seran 29 (sense l’impacte de Can Rigalt s’haurien superat els 50 milions).

A més, al Camp Nou remarcaven ahir que la venda de jugadors ha passat a formar part pràcticament de l’activitat ordinària del club, ja que cada any n’hi ha, amb un valor alt respecte al total. “Cada cop té menys sentit la distinció entre ingressos ordinaris i extraordinaris, ja que si el Barça compra molt, és normal que vengui”, explicaven fonts culers. Sense anar més lluny, quan el club va fer el balanç de la planificació esportiva d’aquest últim estiu, el director d’esports professionals, Albert Soler, va dir que s’han fitxat jugadors joves que en cas de no funcionar al Camp Nou tindran sortida al mercat, són potencials vendes que repercutiran en el compte de resultats.

Un altre factor a tenir en compte és que el Barça sempre ha mantingut que a l’hora de comptabilitzar els ingressos de Nike i Adidas s’utilitzen fórmules diferents que els perjudiquen, i que a partir del nou acord amb la multinacional d’Oregon que entrarà en vigor el 2018 es corregiran. Els ingressos per venda de productes es comptabilitzaran en brut, i no únicament el benefici com passa ara, augmentant els ingressos del Barça, però també la partida de despeses.

Punt de partida diferent

El rumb blaugrana sembla ascendent, malgrat que el punt de partida és molt pitjor que el del club que presideix Florentino Pérez. El Madrid presumeix de no tenir deute, l’ha eixugat durant l’última temporada, mentre que el Barça en té 271 milions, unes xifres que dificulten l’inici del projecte de l’Espai Barça, ja que l’entitat que presideix Josep Maria Bartomeu es va comprometre a iniciar les obres quan el deute estigués per sota dels 200 milions. Això sí, aquest estiu els blaugranes van liquidar el crèdit sindicat que tenien firmat amb diferents entitats bancàries des del 2010. Ara mateix, doncs, tots els passius culers són amb altres clubs pels traspassos de jugadors.

Bona part de la culpa dels resultats que exhibeix Florentino Pérez davant dels compromissaris madridistes deriva del famós i polèmic alhora pelotazo, un intercanvi amb la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament d’Alberto Ruiz-Gallardón que li va suposar gairebé 500 milions extraordinaris. El president madridista ha invertit més de 1.500 milions en futbolistes des que va aterrar a la llotja del Santiago Bernabéu, una quantitat que només amb els ingressos ordinaris del club, sense pelotazo ni vendes de jugadors, no podria haver-se assumit. Aquest any, de fet, és el primer any que el Madrid no ha fet grans traspassos per equilibrar els resultats, i es va valer de l’efecte d’haver guanyat la Champions per obtenir aquests 30 milions de benefici. En l’horitzó blanc ara mateix hi ha la incògnita de com afectarà a les finances la política esportiva del club: si el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) confirma la sanció de la FIFA pel cas de futbolistes menors, els blancs es quedarien dues finestres sense poder fitxar.

Mentre el Barça rivalitza colze a colze amb el Madrid per convertir-se en qui més i millor gestiona el negoci, els blaugranes intenten aproximar-se a poc a poc a l’objectiu que va fixar Bartomeu ara fa un any, durant la campanya electoral: arribar als 1.000 milions d’ingressos el 2021. De moment, per a aquesta temporada 2016-2017 el club presentarà un pressupost moderat, de 695 milions, un 2% superior al tancament de l’exercici anterior. El Barça, tot i que no va aconseguir un millor acord de patrocini amb Qatar Airways i només va poder allargar un any de contracte amb la companyia per les mateixes condicions, preveu ingressar més de 30 milions en patrocini. Serà la partida que més creixerà, acompanyada de més ingressos per televisió derivats del nou format de repartiment dels drets televisius.

A l’altre costat de la balança, el creixement continu del cost de la plantilla, que fa créixer les despeses més que els ingressos, un 5% respecte un 2%. Gran part de la culpa la té la massa salarial (salaris i amortitzacions), que s’enfilarà fins als 459 milions, gairebé 10 més del que preveia el club fa un mes, tal com va avançar l’ARA. Els variables per títols que té cada jugador -el club pressuposta guanyar la Lliga i arribar a quarts de la Champions i semifinals de Copa- han disparat aquesta partida 24 milions més que la temporada anterior, quan la massa salarial estava en 435 milions. Els sous dels futbolistes creixen tot i que la plantilla ha reduït efectius, de 24 a 22. El fitxatge inesperat d’André Gomes i les renovacions de Neymar, Sergio Busquets i Javier Mascherano en tenen part de la culpa. Un dels aspectes importants en aquesta partida, tal com va explicar l’ARA en el seu moment, és que el contracte ascendent de Leo Messi no afecta la pujada de la massa salarial. Deloitte ja va obligar en el seu dia a fer una mitjana del salari de l’argentí -que en tres anys ha passat a gairebé doblar el sou fix-, perquè l’impacte fos el mateix durant els anys de contracte de Messi.

Internacionalització

També s’incrementaran força les despeses de gestió, un 14%, en què es comptabilitza fonamentalment l’ambició per fer gran la marca Barça, amb l’obertura de les oficines de Nova York i Hong Kong. A més, aquesta temporada s’impulsarà el projecte FCB Universitas, que vol convertir l’entitat catalana en la gran universitat del món de l’esport. L’enèsima reestructuració executiva, amb el recent nomenament d’Òscar Grau com a director executiu, també tindrà un preu, un 5% més de cost de la massa salarial no esportiva. Arribaran nous executius per dirigir els nous departaments creats, el de marca FCB i planificació estratègica. Entrades que no sempre van acompanyades de les sortides pertinents, ja que hi ha hagut moltes recol·locacions de professionals que han perdut la confiança dels òrgans de poder. De fet, durant els últims 7 anys, amb la voluntat de professionalitzar el club, els salaris no esportius han passat dels 22 que hi havia en l’últim any de Laporta als 39 milions previstos per a aquest curs.

El Barça, igual que el Madrid una setmana abans, intentarà demostrar davant els compromissaris la seva salut de ferro, malgrat que en els últims anys s’han d’agafar les qüestions relatives a les finances amb pinces arran de l’exemple de l’acció de responsabilitat contra l’anterior junta de Joan Laporta. Durant el judici a la Ciutat de la Justícia l’economista Oriol Amat va advertir: “En comptabilitat no hi ha res que no sigui subjectiu, sempre es pot capgirar tot. Quan es pregunta a un comptable quant és dos més dos, ell preguntarà: «Vostè quant vol que sigui?»”.