Publicitat
Publicitat

MUNDIAL DE CLUBS

Més que pels títols, l'equip de Guardiola forma part de la història pel seu llenguatge futbolístic

El Barça ja té el seu lloc a l'Olimp dels millors

Mano Menezes, seleccionador brasiler, va seure davant de l'ordinador just després de veure la final del Mundial de Clubs i es va posar a escriure. Menezes és un tècnic atípic per la seva activitat a internet: piula a Twitter i té un blog personal. Sense que ningú l'hi demanés, l'exentrenador del Corinthians i el Gremio va escriure una reflexió personal sobre el que havia vist. La començava així: "Aquest equip del Barça ha arribat per fer història".

Amb el seu article, Menezes ha intentat deixar sense arguments els periodistes, jugadors i entrenadors que durant els últims anys han decidit europeitzar el futbol brasiler. "Ara els brasilers ens divertim més amb el Barça. Ells són més brasilers que nosaltres", admet Tostao, campió del món el 1970. Menezes, fart de lluitar contra entrenadors defensius com el del Santos, ha vist com el Barça el carrega d'arguments: "Fa 35 anys ells van decidir jugar així, treballant incansablement en una direcció, i el resultat és aquest. Ningú els discuteix més". Ahir al Brasil tothom es va despertar amb la sensació que havien vist un equip destinat a ser recordat per sempre més. Un equip català que havia fet miques un dels millors equips del Brasil. Com deia Cruyff, "és un dia històric perquè per primera vegada algú ha donat un bany als brasilers".

El triomf del Barça a Yokohama ha impressionat arreu del món. Tim Vickery, expert en futbol sud-americà de la BBC, deia que l'impacte del Barça és similar al que va produir la selecció uruguaiana dels anys 20, que va guanyar dos ors olímpics. "La gent no entenia als anys 20 com aquells jugadors com podien ser tan superiors. Amb el Barça passa el mateix". A Sud-amèrica, de fet, parlar del Barça s'ha convertit en una obligació. "No és com juguen. Altres equips ja han impressionat tant com ells, però ells han aconseguit fer-ho durar molt", diu Raí, campió de la Intercontinental el 1992. "Guardiola es reformula i sempre troba solucions. La idea està per sobre de la tàctica encotillada", afegeix el colombià Pacho Maturana. Més enllà del continent americà, el debat, com escriu l'italià Paolo Condó, és si ja podem posar el Barça a l'altura dels equips més importants de la història. Condó afirma que sí que podem: no només pels títols (13 de 16 amb Guardiola), sinó perquè "refà les tàctiques, és un equip valent que marcarà escola, com l'Holanda del 1974, però guanyant les finals que aquesta perdia".

Guardiola, impermeable a les crítiques que afirmen que és massa modest i sempre lloa massa els rivals, va preparar la final a consciència i va desgranar les virtuts del Santos en la prèvia. La mateixa premsa brasilera es va sorprendre en veure un entrenador rival parlant tant del seu equip. I sense Villa i Alexis, va optar pel sistema que Muricy Ramalho va definir com un "3-7-0": sense davanters nats. Apostant per la defensa de tres, el fals nou per partida doble (Cesc i Messi) i la sobrepoblació de migcampistes, Guardiola va confeccionar l'onze inicial més purista, més idealista. Un onze que no té per què esdevenir dogma a partir d'ara, però que permet entendre com pensa el tècnic de Santpedor. "Últimament ho ha fet tot. Ha defensat amb tres sense defenses nats i ha atacat sense davanters", comentava Mano Menezes. Caldria veure, però, si realment ho hem vist tot, ja que el cos tècnic del Barça no abaixa la guàrdia.

Segons Sandro Rosell, aquest Barça ja és el millor equip de la història. Andoni Zubizarreta, més modest, afirma que "aquest equip serà recordat com una evolució del futbol tradicional". I el basc té raó. Aquest equip evoluciona a partir d'idees establertes per altres genis. A Barcelona el gust pel bon futbol ja data dels anys 20, quan va arribar l'hongarès Jesza Poszony amb idees revolucionàries sobre el futbol formatiu i el toc de la pilota. Un club modern, el Barça ha begut de les fonts dels principals equips que han fet història en innovar tàcticament. I Guardiola, obert de ment, ha fet seves aquestes idees per crear-ne de pròpies. La pressió del Milan de Sacchi -que va patir com a rival-, el futbol total holandès de Cruyff -que s'inspirava en el futbol hongarès que havien portat a Barcelona Kubala, Kocsis i Czibor-, la bona defensa i competitivitat italiana d'Helenio Herrera -que el tècnic de Santpedor va viure a la Serie A amb Carlo Mazzone-... Per arribar al migcampisme total de diumenge a Yokohama, el futbol ha viscut moltes coses. Guardiola, també.

El seu Barça s'ha alliberat de la dictadura dels sistemes tàctics rígids i fluctua en funció de les necessitats. Hi ha una idea per sobre de les tàctiques. En funció del rival i les necessitats s'aposta per jugar amb extrems oberts, defensa de tres o sense davanters. "La sensació és que la idea no deixa d'evolucionar. És un tècnic revolucionari", comenta l'argentí Ángel Cappa, que destaca el mèrit de fer-ho amb tants homes de la casa. Si Chapman va ser el primer a utilitzar la psicologia per fomentar l'esperit guanyador, Sebes va introduir la polivalència, Herrera l'ordre defensiu, Sacchi la pressió i Michels i Cruyff el futbol total: Guardiola ho ha portat tot més enllà amb un equip que sorprèn i també guanya. "Avui en dia vivim sota la dictadura dels èxits. Cal guanyar per ser recordat -comenta Arrigo Sacchi-. Però el Barça provoca admiració perquè està reinventant aspectes tàctics del joc". Segons el que va ser tècnic del Milan, el que farà que aquest Barça sigui recordat serà que "tot pot canviar-se". I comenta: "Hi ha aspectes que no es toquen, com tenir la pilota, atacar i gaudir de jugadors que saben jugar bé. Però mai saps on jugarà cada jugador. És la polivalència portada a l'extrem". Segons Sacchi, el Barça ja forma part de la història, perquè, com reconeix bromejant: "Ja ha guanyat dues Champions, com el meu Milan. I si el meu és recordat, el Barça també ho serà".

El premi de ser recordat

Amb títols i feina, el Barça ja s'ha fet un lloc entre els millors equips de la història. Com aquell Arsenal que va sorprendre els anglesos a la final de Copa del 1930 amb la primera tàctica WM, com l'Hongria que va golejar a Wembley el 1953, com el Brasil del 1970 que ballava amb un 4-2-4 i l'Holanda del futbol total, aquest equip s'ha guanyat un lloc en l'imaginari col·lectiu dels aficionats al futbol com l'equip de la polivalència total, en què tant de talent individual serveix a una idea col·lectiva. Una idea que evoluciona de les lliçons del passat, però que, sobretot, neix a La Masia.