Publicitat
Publicitat

LLIGA

El Barça es llepa les ferides i Aixeca el cap

Messi, inicialment suplent, sentencia el triomf del líder contra un cuer inofensiu

El Deportivo era el rival ideal per oblidar per una estona aquests últims dies plens de males notícies. I el Barça no va desaprofitar aquest regal del calendari per aconseguir un triomf còmode en què només el bon partit del porter Aranzubia va evitar que la història s'acabés abans. Per a l'equip de Tito Vilanova i Jordi Roura va ser una bona oportunitat per llepar-se les ferides: van trencar la fatídica ratxa de 13 partits encaixant gols i van sumar tres punts que permeten encarar amb una mica més d'optimisme el partit contra el Milan.

Només una mica, ja que les bones sensacions del primer temps es van desfer durant uns 45 minuts ensopits en què l'equip va evidenciar de nou la falta de mobilitat ofensiva dels últims dies. La principal diferència, però, era que ahir el cuer visitava el Camp Nou i no pas un rival amb Cristiano Ronaldo o El-Sharaawy. Entre la bona defensa blaugrana i la falta d'ambició d'un equip que firmava no ser golejat, Pinto va ser un espectador en el primer dels quatre partits que haurà de jugar per la sanció de Valdés.

Després de caure als inferns i socarrimar-se una mica, el Barça no podia entrebancar-se i el cos tècnic va prendre decisions valentes, ja que Messi va ser suplent per primer cop aquesta temporada. A la segona part, l'argentí va sentenciar el partit amb un toc de geni després d'una assistència d'un Alexis Sánchez revalorat. Durant 45 minuts, de fet, Vilanova i Roura van donar a jugadors que han estat qüestionats o han perdut últimament l'alegria una gran oportunitat per donar un cop sobre la taula i recordar a tothom la seva condició d'estrelles. Villa i Tello van ser tot caràcter però els va costar convertir en obres d'art els seus traços. Alexis Sánchez, en canvi, sí que va tancar una actuació més que correcta ocupant amb intel·ligència els espais on se sol moure Lionel Messi. Sempre difícil d'entendre, el davanter xilè és capaç de fer controls impossibles i de perdre pilotes tot sol, però també té la capacitat de rematar pilotes com la del primer gol, un cop de cap que hauria firmat David Villa, marcant els temps, rematant de dalt a baix, obrint la llauna de la defensa gallega. A la segona part, el jugador nascut a Tocopilla va tancar una bona actuació amb l'assistència del segon gol. Un capítol diferent és el de Thiago i Cesc Fàbregas, que van perdre moltes pilotes i no van aconseguir transmetre energia positiva a una graderia que durant bona part del matx va estar pendent dels debats sobre les pancartes a la graderia.

El caràcter de Puyol

Tocat anímicament, el Barça va encarregar-se d'animar la seva parròquia amb un Puyol que va saber entendre des del primer minut que no es podia permetre una altra relliscada. Quan es feia el silenci a l'estadi, demanava càntics. Quan el Dépor es tancava, pujava la pilota. I quan els gallecs, un equip en descomposició destinat al descens, intentaven sortir del seu cau, ell els aturava de manera imponent.

El Barça necessitava cap i cor. Necessitava posar la cama i moure la pilota. Li calia millorar el joc però també tornar a sentir-se segur. I el joc, sense ser res de l'altre món, va assemblar-se una mica al d'abans del partit de San Siro. Amb un Dani Alves encertat en atac que va jugar un partit magnífic, el primer temps va ser un monòleg ofensiu en què Villa va fallar dos gols molt clars i es va veure bona pressió en la sortida de pilota del rival. És a dir, l'equip va ser fidel al seu llibre d'estil i va aconseguir posar a prova un Dani Aranzubia heroic sota els pals dels gallecs. El gol d'Alexis, amb un cop de cap fantàstic, feia justícia a un primer temps que hauria pogut acabar en golejada.

Messi desperta l'estadi

A la segona part, en canvi, el Barça va jugar com si li faltés aire als pulmons, amb un ritme lent que va convertir el partit en un espectacle ensopit, sense emoció, ja que el rival no esgarrapava i el Barça no sabia ben bé què fer amb la pilota. Roura va moure la banqueta per intentar canviar la dinàmica del matx, i ràpidament Messi, Iniesta i Sergio Busquets eren sobre la gespa ocupant el lloc dels jugadors que més malparats surten del partit contra el cuer.

Messi, que ja des del primer minut del segon temps demanava amb els ulls entrar al camp, es va encarregar de sentenciar el partit en els últims minuts amb un gol que li permet arribar als 17 partits de Lliga consecutius marcant gols. En total, a la Lliga ja n'ha fet 40, unes xifres d'una altra època d'un jugador que serà clau en un partit que ahir es va començar a jugar a l'estadi. Contra el Milan. Un partit, el pròxim a l'estadi, que s'ha convertit en el més important al Camp Nou des d'aquella nit trista contra el Chelsea. Un partit en què el Barça s'haurà d'assemblar més al de la primera part contra el Milan si vol aconseguir seguir viu a Europa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF