LLIGA
Esports 03/03/2013

El Barça encadena dos mesos del 2013 per oblidar

Perden el quart partit en pocs dies i la sensació d'invencibles s'esvaeix

Albert Solé
3 min
Alexis Sánchez a punt de sacar del mig del camp després del 2-1 de Ramos, i Iniesta darrere lamentant-se'n.

Barcelona.Els tres primers partits del 2013 del Barça van ser excel·lents. Golejada sobre l'Espanyol al Camp Nou en Lliga (4-0), golejada sobre el Còrdova en la tornada dels vuitens de final de la Copa (5-0), i la victòria majestuosa al camp del Màlaga amb un joc excels (1-3). Aquell 13 de gener del 2013 el Barça d'aquesta temporada va tocar el cel a la Rosaleda, i va tancar la millor primera volta de la història de la Lliga espanyola: 18 victòries i només un empat (a casa contra el Madrid, 2-2). L'endemà va sortir Gerard Piqué a la sala de premsa de la Ciutat Esportiva i un periodista li va preguntar: "Us sentiu invencibles?" El central de la Bonanova va respondre: "No pas, el dia que ens sentim invencibles, començarem a perdre partits". Dit i fet.

El Barça va arrencar la segona volta de la Lliga amb una derrota a Sant Sebastià després de deixar escapar un 0-2 (3-2), i a partir d'aquest moment l'equip va començar a donar símptomes de debilitat, com l'empat al camp del València, però sense descompondre's com a equip. I ha sigut en els últims 15 dies que la cuirassa del superequip que ha fet un primer tram de la temporada més que perfecte en les tres competicions s'ha esquinçat. El Milan va fer el primer estrip amb el 2-0 a l'anada dels vuitens de final, i després les dues clatellades seguides del Reial Madrid en només una setmana, a la Copa dimarts, i ahir a la Lliga. I el pitjor no han sigut les quatre derrotes en dos mesos, sinó les sensacions de perdre els signes d'identitat d'un equip que havia meravellat el món els últims quatre anys i mig. El Milan va aconseguir lligar de peus i mans el Barça i va aconseguir que els blaugranes no creessin ni una sola ocasió de gol. Va semblar un accident, però el Madrid ha demostrat en dos partits que el que li passa al Barça és més que un simple sotrac de joc puntual. L'estat d'ànim del Barça queda pendent ara del que pugui passar en la tornada dels vuitens contra el Milan.

La sagnia dels gols encaixats

Al principi va començar com una anècdota, però a mesura que passaven els partits, el Barça encaixava sempre com a mínim un gol per partit, encara que fossin sense importància, com el del dia del Getafe (6-1). Amb el d'ahir al Bernabéu, ja són 13 partits consecutius en totes les competicions que l'equip blaugrana no acaba un partit amb la porteria a zero. Moltes veus indicaven que aquest fet aparentment sense importància al principi -ja que el Barça, tot i rebre gols, guanyava els partits igualment per la seva capacitat ofensiva- els passaria factura quan es trobessin davant els grans equips d'Europa. I així ha sigut. Contra el Milan i el Madrid, el Barça ha estat incapaç d'aixecar un resultat desfavorable. Allò que al principi de temporada era un gran mèrit d'aquest equip, la capacitat de remuntar marcador en contra en un mateix partit, ha arribat el tram decisiu de la temporada i s'ha convertit en un llast massa pesat. El 10 de gener, en el partit de tornada de vuitens de final de Copa contra el Còrdova al Camp Nou, va ser l'últim partit que el Barça no va encaixar cap gol. ¿S'acabarà la sagnia dissabte que ve contra el Dépor -el cuer- al Camp Nou?

Baixa la mitjana golejadora

De la mateixa manera que la davallada de joc té la seva traducció en el nombre de gols encaixats (a la primera volta, un per partit, i a la segona, 1,5), també hi influeix que el Barça ha baixat la seva capacitat de fer gols, que l'ajudava a remuntar els gols rebuts. Si en els 19 partits de la primera volta el Barça va marcar 64 gols (3,3 per partit) a la segona ha baixat fins als 2,7 per partit. I això que només en el partit del Getafe en van fer 6 dels 19 que han fet a la segona meitat de la Lliga. Sense comptar aquest partit, la mitjana golejadora baixa alarmantment fins als 2,1 gols per partit.

stats