24/05/2017

El Barça torna al passat

2 min

Quan era molt jove cada estiu tots els culers repetien una frase: “Aquest any sí”. Volia dir que potser aquest any era el bo, el moment en què es guanyaria algun títol i potser arribaria la Copa d’Europa. Però després, a mesura que avançava la temporada es veia que aquell any tampoc. I que com a molt es podria aspirar a guanyar el Madrid, potser al Bernabéu, lluitar per la Lliga com més al final millor i intentar guanyar la Recopa, el torneig per als que no quedaven campions.

Tot i créixer amb aquesta mentalitat, perquè era la del meu entorn, a la meva època d’adolescent vaig notar que això no era com m’ho havien explicat. Que el Barça acabava de guanyar la Copa d’Europa i que a més les Lligues també es guanyaven i sobretot es lluitaven fins al final amb totes les forces i amb una gran unitat. Que podien perdre, esclar, però era el menys habitual i si passava l’any següent segur que arribaria alguna victòria. Res d’estar llargs anys sense guanyar absolutament res o conformar-se amb un títol menor.

I arribava el canvi de segle i no només es guanyava sinó que es feia amb el millor futbol que s’ha pogut veure mai al planeta Terra. I coincidia una generació brillant i potser irrepetible de futbolistes liderats a la gespa pel millor jugador de tots els temps amb un jove entrenador a la banqueta que coneixia perfectament l’entorn blaugrana i que havia viscut també aquesta transformació de mentalitat.

Però lluny de consolidar-se aquesta situació el llistó del Barça ha caigut en picat. I en poc més d’un any s’ha fet un pas increïblement enrere i s’ha tornat a fa 30 anys, a la dècada dels 80. A no pensar a fer autocrítica, a no assumir que s’han fet les coses malament o a no aprendre dels errors per corregir-los i no repetir-los. I a pensar a intentar quedar bé amb l’afició omplint els diaris de rumors de fitxatges per desviar l’atenció i explicant que és una molt bona temporada perquè s’ha guanyat al Bernabéu, s’ha remuntat un partit que no ha servit de res i s’ha lluitat la Lliga fins al final. I, si voleu, que Messi és el pitxitxi i potser es guanya la Copa.

I què vol dir, això? Que aquest estiu direm “Aquest any sí”? ¿Tornarem a il·lusionar-nos amb fitxatges de segona fila com els d’aquest any? ¿Estarem més orgullosos del patrimoni que dels títols? Doncs si seguim per aquest camí, la frase que direm d’aquí uns mesos segur que serà “Aquest any tampoc”. Estaria bé evitar-ho i tornar on érem.

stats