Publicitat
Publicitat

LA TRANSCENDÈNCIA ARTÍSTICA DE L'EQUIP

Aquest Barça és art? Només el temps ho dirà

Respondre una pregunta tan pretensiosa com aquesta no és fàcil. Aquest Barça és art? El futbol que fa el Barça de Guardiola es pot considerar una disciplina artística més? Però si qui intenta respondre-la són artistes a qui els agrada el futbol ja no ho és tant, de difícil. Intentar explicar amb paraules per què ens quedem tots bocabadats quan veiem una jugada del Barça d'aquelles col·lectives -no cal que acabi en gol-, un gest tècnic d'Iniesta, la direcció del joc de Xavi o la pressió defensiva de Villa, Messi i Pedro alhora, no és una tasca fàcil. És el que acostuma a tenir l'art: t'agrada, veus que és diferent a la resta, però no saps dir per què.

Uns dels ballarins més prestigiosos del món -Cesc Gelabert-, uns del pintors catalans vius més reconeguts -Joan Pere Viladecans-, una de les actrius i directores de teatre amb més pes de l'escena catalana -Rosa Novell- i un dels directors de cinema amb més present i futur -Cesc Gay- han intentat respondre aquesta pregunta per al diari ARA. "A vegades he sortit d'una funció i he pensat: avui he dit una frase -només una- amb què em sembla que ho he aconseguit. L'art no és sempre igual, són moments, instants, i aquest Barça té moments de futbol sublims", reflexiona Rosa Novell. Cesc Gelabert hi afegeix: "El Barça és art perquè té una dicció que no es basa en la força sinó en el ritme, la intel·ligència, la sincronia. Per mi, el joc del Barça és coreogràfic".

Per molt que reflexionem ara sobre si el moment que vivim és únic, sobre si aquest futbol pot ser considerat un art o no, això només es podrà ponderar amb el temps. "El Barça actual està marcant una època, res serà igual a partir d'ara", assegura Joan Pere Viladecans. Per Cesc Gay, no totes les arts tenen la mateixa transcendència històrica, ja que mentre que la pintura i el cinema perduren en el temps, el teatre i la dansa són més efímers: "D'aquí uns anys sempre hi haurà gent que dirà: jo vaig veure ballar el Cesc Gelabert o actuar la Rosa Novell. De la mateixa manera que hi ha gent que diu que va veure jugar el Barça de les Cinc Copes, diran: jo vaig veure jugar el Barça de Guardiola".

L'actor sense frase
El Barça domina l'art de jugar sense pilota
Per Cesc Gelabert, un dels aspectes més difícils del futbol, i que el Barça domina com ningú és què s'ha de fer quan no es té la pilota. "Jo que sóc soci i vaig quasi sempre al Camp Nou puc apreciar una cosa que per la televisió no es veu tant, que és com es mouen i es col·loquen sobre el camp els jugadors del Barça quan perden la pilota; és fantàstic, i en aquest aspecte Xavi és únic, la grandesa d'aquest jugador només es veu bé en directe". "El mateix passa amb els actors: tant important és que diguin bé la seva frase, com que escoltin després els companys per donar-los bé la rèplica", apunta Cesc Gay, i Cesc Gelabert ho remata: "Als meus ballarins sempre els he de corregir i dir-los que escoltin el que estan fent els altres, és el 70% de la seva feina. De jugadors de futbol que sàpiguen fer això n'hi ha pocs perquè és molt difícil, i el Barça els té".

Xavi, l'actor principal
El de Terrassa és el metrònom del Barça, el ritme és el seu
El metrònom és un aparell mecànic utilitzat pels músics per tocar amb el tempo que el compositor ha escrit que s'ha d'interpretar la peça i per mantenir un ritme constant, i que es pot adaptar a diferents temps. "Xavi és el metrònom del Barça: sap quan ha d'accelerar i quan ha de fer una pausa. Un equip sense metrònom va boig sobre el camp", argumenta Cesc Gay. Però per Rosa Novell, el migcampista de Terrassa té una altra virtut tant o més important: "Quan fas de protagonista en una obra de teatre, a vegades no ets tu qui diu la frase graciosa i s'endú els aplaudiments del públic. En futbol passa sovint que un fa tota la jugada perquè al final arribi el crac i marqui el gol. Per mi, això ho fa el Xavi al Barça més bé que ningú". I per Cesc Gelabert, el joc de Xavi és psicofísic: "Tant Xavi com Puyol, quan prenen la decisió de passar la pilota o d'anticipar-se en instants de segon, i fer-ho sempre bé, és perquè piscofísicament ho tenen interioritzat, i això és molt difícil".

Guardiola, director escènic
Quan s'aixeca el teló la seva feina s'acaba
Un equip de persones sempre necessita un líder, i per Rosa Novell, el líder del Barça és Pep Guardiola, el director de l'escena blaugrana: "Ell fa tota la seva feina durant la prèvia del partit, però un cop s'aixeca el teló s'ha de retirar i deixar que la funció vagi sola". Però per Joan Pere Viladecans, els líders del Barça també estan sobre la gespa, com Xavi o Messi. Segons Cesc Gelabert, tot i que normalment són els líders -els protagonistes- els que s'han de carregar l'equip a l'esquena quan van mal dades, "a vegades pot ser un actor secundari el que en moments difícils agafi les regnes de l'obra i la recondueixi".

Respirar bé per vocalitzar
La bona forma física del Barça li permet 'només' jugar
"Com en la dansa, el futbol és un exercici de confiança. Primer has d'estar segur del teu físic, fins i tot un refredat fa que no respiris bé", comenta Gelabert, i Viladecans hi afegeix: "La forma física és molt importat, ja que hi ha moments concrets d'un partit en què et preguntes per què un jugador ha fet això i no allò altre, i és perquè s'ha quedat sense aire". "Quan els altres equips juguen contra el Barça, molts estan massa concentrats a defensar-se i n'hi ha pocs que tinguin el cervell preparat per aprofitar una errada i llançar un contraatac", insisteix Gelabert. Viladecans torna a puntualitzar: "És que el Barça esgota els rivals, un a un". En aquesta conversa, l'actriu de la tertúlia sap de què parla: "El més important en el futbol, com en el teatre, és la tècnica. Primer cal saber dominar la tècnica perfectament, saber-se el text i respirar bé. Així tens el cap lliure i clar per crear, per fer art".

La coreografia blaugrana
Els moviments tècnics individuals i col·lectius són dansa
"La segona part del 5-0 al Madrid va ser memorable, una coreografia perfecta". Cesc Gelabert, un dels millors ballarins del món i famós per les seves coreografies, pot opinar millor que ningú sobre aquest aspecte, que considera que és amb què més s'assembla la bona dansa i el futbol del Barça: "El futbol és bípede, com altres esports, però el que el fa diferent és que els altres agafen la pilota amb les mans, i en el futbol has de ser bípede i conduir la pilota amb els peus. Per exemple, la manera que té Messi de moure's i portar la pilota alhora l'ha de tenir totalment interioritzada perquè si no és impossible que pugui pensar-ho; la tècnica del control del moviment en la qual has de saber alliberar el pes és una coreografia molt complexa, com en la dansa".

L'art vol ser com el futbol
Els artistes voldrien tenir la transcendència dels futbolistes
Malgrat que puguem pensar i debatre si el futbol del Barça pot ser considerat art algun dia, el que en realitat els agradaria als professionals de l'art és assemblar-se al futbol: "Tant de bo el teatre formés part de la vida com ho fa el futbol", comenta la Rosa Novell. Cesc Gelabert comparteix el seu lament: "A mi m'agradaria que l'art, en general, fos un ritus compartit per tothom, com ho és el futbol i el Barça". A parer del Cesc Gay, l'explicació passa pel fet que el futbol és molt participatiu, que fa parlar i que tothom se sent capacitat per opinar-hi. Però Joan Pere Viladecans hi discrepa: "Hi ha la creença equivocada que de futbol hi entén tothom, no tothom està capacitat per comprendre la sofisticació del futbol". És en aquest punt de la conversa que apareix un altre lament del món artístic respecte a la cultura popular com el futbol, amb la qual tothom s'hi atreveix. Segons Rosa Novell, "El Corte Inglés és la botiga que ven més llibres, i un dia els vaig preguntar per què. Em van dir que a la gent, en general, li fa vergonya entrar en una llibreria perquè els preguntaran els gustos o creuen que faran el ridícul agafant un best seller, i al Corte Inglés això no els passa". Joan Pere Viladecans confirma que passa el mateix amb les galeries d'art, que a la gent els fa vergonya entrar-hi.

Humils i de la casa
Quan l'artista és dels teus, proper i humil
En aquesta allau de comparacions entre el futbol que fa el Barça i les diferents disciplines artístiques, els tertulians tenen clar que un valor afegit a tot el que fan els jugadors del Barça és que la majoria d'ells són catalans o formats a casa: "El gran glamur d'aquest Barça, i que li dóna un plus, és el fet que són dels nostres, gent normal i jugadors fets aquí ", opina Cesc Gay.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT