L'agressivitat de l'Atlètic atura un Barça valent però desordenat (1-1)
L'Atlètic ha marcat primer gràcies a Diego, però Neymar ha evitat mals majors empatant als 71 minuts
BarcelonaDuel d'estils en un partit amb més nervis que futbol fins que Martino ha ordenat un Barça nerviós, donant a Iniesta el poder per aixecar un partit que s'havia complicat molt. El Barça haurà de patir al Vicente Calderón si vol ser de nou a les semifinals de la Champions després d'empatar contra un equip de Simeone massa dur. El golàs de Diego ha semblat deixar fora de combat l'equip local, però el Barça ha reaccionat gràcies al caràcter d'uns i el talent d'altres. Neymar, incansable, ha trobat el premi al seu esforç, molts cops caòtic, amb un gol clau per poder arribar al Calderón amb el cap alt. A Madrid, però, caldrà marcar un gol per seguir caminant cap a Lisboa.
El partit, emotiu com pocs, ha estat marcat per mil detalls clau, com lesions, canvis, faltes i errades. El Barça i l'Atlètic tenen poc en comú: un terreny de joc, una mateixa ambició i el mateix esport. La seva forma d'entendre el joc és oposada. L'Atlètic és d'aquells que gaudeix jugant partits durs, que et posa la traveta per l'esquena. És un equip que pot enamorar i també ser odiat quan es posa a fer faltes. Així, posant la cama amb duresa, sumant faltes i targetes, l'equip de Simeone ha aconseguit que el Barça no transformés el domini en ocasions de perill. El guió de l'equip madrileny era clar: defensa, jugar amb els nervis del rival i aprofitar les seves oportunitats. Curiosament, no les ha aprofitat, però el brasiler Diego n'ha inventat una marcant amb un xut increïble.
Jugar contra l'Atlètic és un esport tan poc agraït com picar-se de cap contra un mur. Et toca picar un cop i un altre, fer-te mal. Però si aconsegueixes que el mur caigui, gaudeixes. Martino no ha sorprès gens a l'hora de confeccionar l'alineació, malgrat que ha remogut molt els ingredients en atac. Inicialment Cesc jugava d'interior dret per ajudar en defensa Neymar i Alves, però ha anat modificant la seva posició un cop i un altre. L'Atlètic, però, ha aguantat ferm en defensa, creant ocasions clares en els primers i els darrers minuts de la primera part. El Barça, doncs, s'ha donat un munt de cops de cap contra el mur, i Cesc i Neymar han pres mal. El maresmenc s'ha perdut en el joc, ha desordenat per moments l'atac i no ha fet sentir la seva veu. Neymar mai s'amaga. Però sembla que jugui un partit diferent, a una velocitat diferent. Lluita les seves guerres, sol. Però no defalleix. Per moments, al final del partit, el seu coratge ha emocionat.
El partit ha estat condicionat per les lesions de Piqué i Diego Costa abans del descans. Primer ha caigut el central català, substituït per Bartra. Després, el davanter, que no ha pogut aguantar i ha cedit el seu lloc a Diego. L'Atlètic, sense el seu millor home, s'ha tancat en dues línies de quatre que s'han transformat amb l'entrada del brasiler Diego. Un equip solidari, que no deixa espais però posa la cama i posa a prova els nervis dels àrbitres. El Barça però, també ha estat solidari, jugant amb molta intensitat. Jordi Alba i Busquets han estat magnífics, l'equip no ha defallit i només ha faltat trobar el punt d'equilibri entre la rauxa i el seny.
El Barça ha lluitat contra el rival i contra si mateix. Per moments nerviós, l'equip iniciava els atacs a la porteria d'un Pinto que ha comès alguna errada en la sortida de pilota, malgrat que en general ha estat per sobre del bé i el mal, a la seva, com fa sempre amb aquest caràcter tan segur de si mateix. Bartra, magnífic com Mascherano, ha vist com el duel amb Diego Costa durava poc, però el veterà Villa li ha exigit la seva millor versió, mentre en atac Iniesta i Messi intentaven alçar el cap envoltat de rivals.
El monòleg blaugrana s'ha trencat quan Diego s'ha inventat un gol espectacular que ha colpejat la línia de flotació blaugrana. Un gol que ha posat encara més nerviós un Barça una mica revolucionat. Els homes que controlen tan bé partits en aquesta ocasió no han trobat la manera de fer forats. Messi ha estat engabiat per Simeone, Iniesta ha tendit a jugar d'interior, on es topava amb Cesc. Coses de la vida, gairebé en la primera jugada sense Cesc, substituït per Alexis, Iniesta ha ordenat el joc, ha assistit Neymar i el brasiler ha aconseguit la seva redempció empatant (70').
Fins al final del partit el Barça ha buscat sense sort el gol del triomf. Amb Messi eclipsat, el cap fred d'Iniesta i el cap calent de Neymar han creat ocasions que Courtois ha aconseguit aturar, i que han deixat satisfets els madrilenys. El Camp Nou s'ha emocionat amb el caràcter d'un Barça crescut que ha vist com el porter belga els deixava sense el premi de la remuntada. Ara mateix, Simeone se surt amb la seva gràcies al gol de Diego. El quart empat en quatre duels oficials aquesta temporada.
