THE NEW YORK TIMESLance Armstrong hauria decidit encarar les acusacions de dopatge fetes públiques a la tardor. Segons fonts pròximes al cas, Armstrong hauria comentat als seus socis i a diversos comissaris antidopatge que s'està plantejant admetre públicament que es va dopar i es va fer transfusions de sang durant la seva carrera. Amb aquesta confessió, Armstrong pretendria donar una prova de bona fe que convenci els comissaris perquè retirin la condemna d'inhabilitació amb caràcter permanent i, d'aquesta manera, tornar a competir.
Durant més d'una dècada, el ciclista de Texas va negar categòricament qualsevol acusació de dopatge contra ell. Armstrong va insistir en la seva innocència fins i tot després que, a l'octubre, comissaris de l'Agència Antidopatge dels Estats Units (Usada) presentessin contra ell centenars de pàgines en què es recollia el testimoni de companys d'equip, correus electrònics, registres financers i anàlisis de laboratori que demostraven que consumia substàncies il·legals.
La pressió perquè Armstrong confessi prové de diferents fronts. Els rics patrocinadors i mecenes de Livestrong, la fundació que Armstrong va crear després de superar un càncer de testicles, han intentat convèncer-lo que faci aquest pas per netejar la seva consciència i, de passada, evitar que la imatge de la fundació se'n ressenti encara més. Les mateixes fonts assenyalen, però, que hi ha diverses consideracions legals a tenir en compte en cas que aquesta confessió es produís. Entre d'altres, la denúncia per la qual Armstrong i alguns dels comissaris del seu equip, el Postal Service (USPS), estan acusats de defraudar el govern dels Estats Units, ja que l'USPS és una agència pública. Si es confirmés que el ciclista i els membres del seu equip formaven part de la trama de dopatge, legalment haurien incomplert el contracte amb l'agència estatal, que prohibia estrictament qualsevol ús de substàncies il·legals.
Tot i que Herman ha descartat que Armstrong es plantegi confessar, fonts relacionades amb el cas asseguren que el ciclista està considerant admetre la seva culpabilitat i que ja s'ha posat en contacte amb la Usada. Segons aquestes mateixes fonts, Armstrong s'hauria trobat amb Travis Tygart, director executiu de la Usada, en un intent de reduir la sanció, imposada pels organismes ciclistes internacionals. Armstrong també hauria intentat reunir-se amb David Howman, director general de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA).
La intenció d'Armstrong és competir en triatlons i altres curses. El problema és que aquestes proves requereixen l'autorització d'organismes que subscriuen el Codi Mundial Antidopatge, sota el qual es va emetre la sentència condemnatòria contra el ciclista. Segons el Codi Mundial Antidopatge, un atleta podria demanar una reducció en la seva pena d'inhabilitació si confessés tots els detalls sobre el seu dopatge. Així i tot, experts antidopatge asseguren que la pena només es reduiria a vuit anys o, com a molt, a quatre.
Si Armstrong decidís reconèixer la seva implicació en el cas de dopatge, no queda clar quin seria el millor moment per fer-ho. Això depèn, en part, de si el Departament de Justícia dels Estats Units decideix unir-se a la demanda d'USPS, presentada per mitjà de la llei de reclamacions fraudulentes (False Claim Act). De moment, l'únic querellant d'aquesta demanda és Floyd Landis, antic company d'equip d'Armstrong que va ser desqualificat del Tour de França del 2006 després de donar positiu.
Si el departament de Justícia també es presentés com a demandant, el cas resultaria més beneficiós que si Landis s'hi personés tot sol. Si guanyés, s'enduria un 30% de la indemnització dictada a la sentència, que podrien ser milions. Entre els anys 2000 i 2004, el contracte entre els corredors i Postal Service era de més de 23 milions d'euros. L'advocat del ciclista ha afirmat que discutirà l'estratègia a seguir amb el mateix Armstrong quan torni de Hawaii, on està passant les vacances amb la família aïllat de tota la polèmica.
