Publicitat
Publicitat

L'ARBITRATGE CATALÀ

Els dos únics catalans de Primera defensen la seva professió

Àrbitres: sempre en boca de tots però mai a fi de bé

L'àrbitre és l'únic personatge del món del futbol que no té una afició al darrere que l'anima si ho fa bé. Els seus encerts mai són destacats, forma part de la seva feina -pensa tothom- però qualsevol errada, sobretot si decideix un partit, es magnifica i es repeteix fins a l'infinit des de tots els angles. Són el blanc de totes les crítiques i l'excusa perfecta per justificar certs fracassos.

Els dos àrbitres catalans de Primera Divisió, Alfons Álvarez Izquierdo i Xavier Estrada Fernández, es van reunir expressament per a l'ARA per parlar de la seva professió i respondre aquelles qüestions que sovint sembla que no se'ls pugui preguntar a causa de la sobreprotecció que reben del Comitè d'Àrbitres Espanyol.

Tots els temes que van estar sobre la taula quasi sempre acabaven al mateix lloc: la crítica mediàtica a què són sotmesos setmana rere setmana. De fet, tant Álvarez Izquierdo com Estrada Fernández afirmen que el primer que els van ensenyar quan els van ascendir a Primera Divisió va ser acceptar aquesta pressió que va lligada a l'arbitratge d'elit: "Un àrbitre ha de tenir molta seguretat en si mateix per destruir tots els inputs negatius que ens arriben des dels mitjans", afirma l'Alfons. Conviure amb l'errada és la segona lliçó que ha de saber un bon àrbitre. "No és el mateix que un davanter falli una ocasió que no que ho fem nosaltres, no té la mateixa repercussió i, a més, algun cop se'ns acusa d' errors que és impossible que veiem des de la nostra posició al camp", comenta el Xavier. I l'Alfons reivindica la seva condició de persones humanes que s'equivoquen com tothom: "Reconec que a vegades he comès un error i m'ha costat dormir, perquè és un error tècnic que no entenc perquè sé les regles de dalt a baix, però som humans". Tanmateix, tots dos assumeixen que això és un fet que l'opinió pública i els mitjans no són capaços d'entendre, per això existeix el que s'anomena la "nevera", quan el comitè castiga un àrbitre que s'ha equivocat amb unes setmanes sense dirigir cap matx, encara que ells ho interpreten diferent: "És la manera que té el comitè de protegir-nos de l'entorn mediàtic ferotge", comenta l'Alfons. "Quina finalitat tindria fer pública una sanció a un àrbitre? El linxament meditàtic?", es pregunta el Xavier.

De quin equip són?

"És la pregunta que em fan sempre, perquè costa d'entendre que no som de cap equip; com més temps fa que arbitres més veus uns de blanc que juguen contra uns de negre, i prou", explica el lleidatà. L'Alfons, per la seva banda, admet que de petit sí que tenia un equip, "però al final veus que aquell color que admiraves i la resta, tots són iguals, són empreses, i tot el romanticisme desapareix". Bernd Schuster va acusar Álvarez Izquierdo de perjudicar el Madrid perquè era "català" -" no hace falta decir nada más "-, i quan l'àrbitre barceloní ho recorda, respon: "Amb el temps allò es va tornar positiu, el temps posa cadascú al seu lloc i ara cadascú és on és.