Publicitat
Publicitat

COPA DEL REI Reportatge

Ricky Rubio, Josep Franch i un grapat de jugadors nascuts als anys 90 volen escenificar a la Copa del Rei de Madrid el traspàs generacional

Ara que tenim 20 anys

El bàsquet dels últims anys ha estat monopolitzat per la generació dels 80, un grup de jugadors que des que van guanyar el Mundial Júnior han anat superant reptes cada vegada més difícils d'assolir. A Madrid, on ahir va començar la Copa del Rei, ha arribat el torn de la generació dels 90, que fa anys que pica fort per entrar a l'elit, on espera mantenir-se molts anys.

"Jo no diria que hi ha un canvi generacional perquè cada any van sortint jugadors i tots acabem convivint. No és que els uns apareguin i els altres es retirin. És una incorporació progressiva. El que sí que crec és que hi ha una incorporació més evident de jugadors joves a la competició i això s'acaba notant", diu Ricky Rubio, base del Regal Barça nascut a l'octubre del 1990.

El base del Masnou tindrà algun d'aquests jugadors a l'equip rival aquest vespre (21.30 h, Teledeporte), ja que la Penya és un conjunt farcit de jugadors joves. "He tingut l'oportunitat de jugar contra ells moltes vegades i tenen molt de talent. El que caracteritza aquesta generació de jugadors joves són les ganes, l'ambició i la il·lusió -opina Ricky-. Una vegada tens això, tan sols necessites treball i sacrifici ja que el talent el tenen".

El paper dels entrenadors està sent clau en la progressió dels jugadors d'aquesta generació dels 90, que ara volen fer-se notar a la Copa del Rei de Madrid. "Els tècnics no ho tenen fàcil perquè han d'apostar per aconseguir resultats i, al mateix temps, donar sortida a la gent jove, però crec que tant Xavi Pascual com Pepu Hernández són dos entrenadors que confien més en el jugador que en l'edat", assegura Ricky, que ja té dues edicions de la Copa del Rei a la butxaca, una amb el DKV Joventut i l'altra amb el Regal Barça.

De fet, Xavi Pascual té a sobre de la taula un repte més difícil del que sembla: repetir títol a la Copa del Rei que va començar ahir. Cap equip ho ha aconseguit des de la temporada 1987-88, quan el Barça va endur-se el trofeu a Valladolid. Un any abans ho havia fet a Tenerife. La dada, però, no sembla importar ningú i gairebé tothom dóna com a favorit el conjunt català. Almenys això opinen sis dels deu entrenadors ACB que no participaran a Madrid.

Els nord-americans, en canvi, donen molta importància al famós back to back , acostumats com estan a una societat que idolatra fins a l'exageració aquells que tenen èxit. Si guanyar és difícil, repetir triomf encara ho és més. Això, però, no serà un obstacle perquè Xavi Pascual aposti per Ricky. "Jo em trobo molt còmode", diu el jove, que si acaba marxant a la NBA l'estiu vinent la de Madrid serà la seva última Copa ACB. Això fa que tingui un valor especial per a un jugador acostumat a acumular guardons des de ben petit.

El cas del DKV Joventut encara és més extrem ja que la Penya va viatjar anit a Madrid amb vuit dels dotze jugadors formats al seu planter. Josep Franch va néixer al gener del 91. "Tenim molta joventut a l'equip i això ens dóna un punt d'il·lusió. Per a tota una generació serà la nostra primera Copa o, almenys, la nostra primera Copa com a protagonistes. La situació de lesions ha fet que l'equip necessiti de veritat que els joves fem un pas endavant", opina Pere Tomàs, un capità de tan sols 21 anys.

"Nosaltres hem anat a Madrid sense cap pressió, amb moltes coses per guanyar i res a perdre", recorda l'aler de la Penya, un equip en el qual David Jelinek (1990), Nacho Llovet (1991), Albert Ventura (1992), Álex Suárez (1993) i, fins i tot, Albert Homs (1994) també arriben pressionant des del darrere. "La Baby Penya? Som molt joves i aquest nom ens agrada, però que ningú no es pensi que per no tenir experiència no serem competitius. Jo crec que el més important no és la nostra edat sinó si podem oferir un bon nivell", recorda Tomàs.

Aquests joves del Barça i el DKV no són les úniques joies que tots els scouts de la NBA porten subratllades a les seves agendes. José Simeón (1991), el base del Power Electronics València, i, sobretot, Nikola Mirotic (1991), l'aler-pivot del Reial Madrid, van estar ahir en boca de molts al Palacio de los Deportes.

Sense Pete Mickeal
Xavi Pascual va descartar ahir Pete Mickeal i afrontarà els quarts de final amb Alan Anderson i Terence Morris com a parella d'extracomunitaris. L'aler va anunciar dimarts que, si no jugava a Madrid, no sabia què podia passar, així que a partir de dilluns el Regal Barça tindrà un problema a sobre de la taula.