Aposta per un central que encaixa en el patró del Camp Nou

Periodista I EntrenadoraTransferir el joc d’un futbolista d’un equip a un altre, sobretot si aquest altre és el Barça, sempre és un exercici de futbol-ficció, per molt que s’intentin individualitzar els seus comportaments per, després, aplicar-los a una altra lògica col·lectiva. I a la lògica concreta del Camp Nou, a més. Però analitzar algunes característiques de Samuel Umtiti permet imaginar quin pot ser el seu paper.

Concentrat i actiu

El central viu el partit i l’interpreta gairebé sempre en moviment

Quan Umtiti juga, juga. És un defensa actiu, sempre atent al que va passant i al que pot passar. Sobre això (pilota, rival, companys), repensa la seva posició i es mou per facilitar la conservació de la possessió (s’ofereix als migcampistes per donar-los línia de passada clara i segura), per activar vigilàncies defensives o per protegir la seva esquena davant un possible contracop en llarg del rival. És difícil veure Umtiti aturat o desconnectat del joc, encara que l’acció s’estigui desenvolupant lluny de la seva zona d’influència. Això li permet anticipar moltes accions i prendre la millor decisió sense caure en la precipitació.

Líder amb caràcter

Malgrat la seva joventut, ha assumit galons i actua com un defensa veterà

A priori, es buscava un substitut per a Mascherano i un bon company per a Piqué i, per tant, serà positiu que el pròxim central tingui dots de lideratge. Assumint el grau de timidesa inicial i la relativa inexperiència del jove francès, a Umtiti se’l veu autoritari, director, influent. Està còmode avisant de possibles receptors per activar el marcatge d’un company, dirigint la defensa per controlar el fora de joc, demanant mobilitat als companys de línies posteriors per construir en atac.

Defensa a camp obert

La proposta de joc del Lió l’ha format amb protagonisme en camp rival

Si al Barça li costa trobar un central és per la dificultat de trobar equips que defensin habitualment en camp rival. I el Lió, especialment a la Ligue 1, busca dominar els partits i situa la seva línia defensiva a dalt, lluny del porter. Umtiti, per tant, està acostumat a mantenir la defensa ben alta i a haver de gestionar molts metres a la seva esquena. La cobertura al lateral és un dels gestos tàctics més freqüents que ha de fer en un partit, i el gestiona amb rapidesa i contundència en el duel.

Còmode en el cos a cos

Domina l’un contra un, tant en disputes aèries com en altres duels

Sense ser un central extremadament agressiu, a Umtiti li surt amb naturalitat el marcatge individual. Es manifesta amb rotunditat en les disputes aèries i les vigilàncies. Se sent prou ràpid i potent en el cos a cos com per resoldre els duels a favor seu i, sempre que sigui possible, evita cometre errades. És més reactiu que actiu en l’un contra un, prioritza no ser superat, sap esperar la decisió del davanter per intervenir i aprofita l’espai que guanya posicionalment per interceptar o refusar, sense faltes.

Bona visió de joc en la sortida

No arrisca en excés i dóna velocitat al joc d’inici amb decisions àgils i clares

Amb la pilota als peus, Umtiti sembla un jugador tècnic i eficaç. No assumeix excessius riscos en conducció i té habilitat per moure la pilota al primer toc. Això insinua una alta qualitat tàctica, bona visió i gran lectura del joc. Li dona velocitat amb accions senzilles amb la cama esquerra, ja sigui per obrir al lateral o tocar amb el pivot i, en els canvis d’orientació, fins i tot s’atreveix a filtrar passades interiors als companys més avançats. És, potser, la seva passada amb més segell. Aquesta precisió en la sortida vertical serà interessant per al sector esquerre, on el Barça explota la connexió amb Iniesta i Neymar. També explora amb relativa freqüència el desplaçament llarg i creuat a la banda dreta. Però, sobretot, prioritza iniciar l’atac col·lectiu amb ritme i seguretat.

Disciplina i potencial

Al Lió no pujava a rematar els córners, però al Barça pot ser una peça clau

Té bona capacitat aèria però encara no és el seu punt fort. Si més no a França, on companys i adversaris l’igualen en potència. En la pilota aturada en atac ni tan sols puja a rematar i tanca l’equip, però en accions defensives, sobretot frontals, s’imposa als davanters amb freqüència. El Barça ho necessita.