Antoni Fernàndez Teixidó: "Cal dir als joves espanyolistes que hem vingut a guanyar"

Cornellà de LlobregatAntoni Fernàndez Teixidó (Barcelona, 1952) dirigeix des de l’abril la Fundació de l’Espanyol, un organisme que pretén donar a conèixer l’Espanyol més enllà de l’espanyolisme i que vol que creixi de la mà de Rastar, un aliat amb el qual espera aconseguir maximitzar la difusió de la seva labor, també a la Xina. El repte per als cinc pròxims anys és clar: “Volem tenir 30.000 socis col·laboradors, que tots els socis del club ho siguin de la Fundació”. Cada col·laborador aporta sis euros a la Fundació, una ajuda simbòlica, però alhora significativa.

Quines accions està fent o preparant la Fundació actualment?

En els últims mesos hem fet molts actes: des de campionats per a nens petits en barris amb problemes fins a la Running 1900, que destinava els ingressos a entitats benèfiques. Tenim un pla d’acció per als anys 2017 i 2018, que preveu àmbits d’actuació institucional per protegir, recuperar i difondre la història del club, donar un impuls en la captació de socis, fer activitats de fundraising, publicar un llibre que estem preparant i digitalitzar l’arxiu històric del nostre museu, que és el nostre estadi. O, dit d’una altra manera: el nostre estadi és el nostre museu. També estem estudiant tres projectes solidaris amb projecció internacional. La Fundació intenta promulgar els valors de l’esport en general i de l’espanyolisme en particular: compromís, respecte, tolerància, sacrifici o solidaritat.

L’any vinent la Fundació complirà 20 anys. Com ha evolucionat des del 1997?

Ha canviat molt. Abans les fundacions eren enteses com un instrument de suport dels clubs per potenciar l’entitat, així me la vaig trobar jo. Ara tenen vida pròpia, ja que les tasques i pressupostos de clubs i fundacions estan clarament diferenciats. S’ha convertit en un instrument per a la recuperació, formació i projecció de la memòria del club. Els clubs han de ser obligatòriament solidaris amb la gent que més pateix.

Com ha ajudat l’arribada de Rastar al club?

Chen és la loteria. La manera com l’he vist tractar el club, amb els accionistes, com l’he vist implicat en el que havia de fer, com viu el club cada dia; li hem d’estar agraïts. Amb Chen farem un gran club de futbol per a aquest continent. L’Espanyol és una empresa, gestiona un club de futbol que ha de donar resultats i que, a més, fa una acció social. La Fundació ha de projectar aquesta acció social. I arribarà un temps que la vida de la Fundació serà molt important per a la vida dels aficionats. Perquè allà hi trobaran la història pròpia de l’Espanyol. Això tot just acaba de començar. Vull que Chen sigui el primer implicat en la Fundació, volem respondre a la iniciativa de tenir una fundació homònima a la Xina, que comparteixi els mateixos valors.

Com s’articularia, l’altra fundació?

Tenim un pla d’acció per fer aquest projecte, que comentarem aquests dies que Chen és aquí. Parlarem de com ha de ser la projecció, les característiques d’aquesta fundació a la Xina i, si pot ser, que tinguin patrons creuats i activitat conjunta. Aquest 2017 hem de produir l’embrió d’aquest gran moviment de l’Espanyol a la Xina. No anem a exportar res, sinó a posar-nos a disposició de gent que vulgui tenir una projecció com la d’un club com l’Espanyol i que vulgui tenir una fundació com la de l’Espanyol a la Xina.

Seria una eina més que ajudaria a fer d’altaveu per a l’expansió del club.

Indiscutiblement. Tot suma per fer una projecció de l’Espanyol i convertir-lo, en cinc anys, en una referència europea. Estem en trànsit, de la meravellosa minoria a la meravellosa majoria. Això significa tenir un club molt potent, fort institucionalment, econòmicament dotat, financerament saludable i amb resultats al camp. Per aconseguir-ho, la pilota ha d’entrar. Cal fer un salt qualitatiu, dir als joves que hem vingut a guanyar.

¿A Barcelona i a Catalunya hi ha marge de creixement a l’ombra del Barça?

A l’ombra no, alternativament sí. Quan era petit, a classe només érem dos de l’Espanyol. La meva filla és periquita en una classe on en són set. I vull que els meus néts estiguin en una classe on, si pot ser, siguin majoria. Això vol dir no viure a l’ombra de ningú, vol dir tenir la nostra pròpia ombra. Lliurarem la batalla al camp, amb institucions fortes com la Fundació i amb la gent jove, ells són els nostres principals destinataris. Sempre que veig un nen amb la samarreta de l’Espanyol li dic: “¿Content de ser de l’Espanyol? Doncs ja veuràs el que t’espera”. Ells han estat molt de temps sent minoria, però no ens conformem amb això: han de poder confiar en la gent que assenyala cap a la majoria.