Publicitat
Publicitat

NATACIÓ

Anna Tarrés : "És com quan l'alumna pren el lloc a la mestra"

Mètode "Puc entendre que no agradi el meu estil, però s'ha criminalitzat la feina" Les 15 nedadores "La carta no és la meva realitat, és la percepció d'una realitat novel·lada per justificar una història"

El 6 de setembre el president de la Federació Espanyola la va fer fora com a seleccionadora espanyola de natació sincronitzada. Després de 15 anys i de 55 medalles. 15 dies més tard, 15 nedadores van escriure una carta on posaven en dubte els seus mètodes i l'acusaven de coses molt greus. Anna Tarrés (Barcelona, 1967), en aquesta entrevista a l'ARA, no nega les acusacions, però diu que és una "realitat novel·lada". Llança algun dard a Gemma Mengual i a les altres substitutes, manté les acusacions a Fernando Carpena i diu que ella és així, i no pensa canviar. I que d'això de ser de seleccionadora mexicana, encara no hi ha res tancat.

¿Ja tens les maletes preparades per marxar a Mèxic?

Tinc les maletes fetes per si algú m'avisa per anar a esquiar, però no per anar a Mèxic.

¿No és cert que ja has fitxat per ser la seleccionadora de Mèxic, doncs?

No. Encara no. Des de Mèxic han corregut massa. És cert que estem en negociacions, però encara estem en una etapa molt inicial. També m'han trucat d'Itàlia i del Brasil.

Mentrestant, has tornat a treballar al Kallipolis.

Sí, gràcies a Déu, aquí al CN Kallipolis em van dir que si l'1 de gener no tenia res podia tornar-hi a treballar, com quan vaig començar, i gràcies a aquesta feina puc pagar la hipoteca. Aquí vaig començar a nedar, vaig començar a fer d'entrenadora, i ha sigut el club de la meva vida. He vingut a aportar els meus coneixements com a directora tècnica. És un bon moment per tornar al Kallipolis tot el que em va donar quan vaig començar.

Vas presentar recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la sentència contra Fernando Carpena i la Federació Espanyola. Tens més demandes presentades, oi?

En aquests moments hi ha tres denúncies posades contra la Federació. Una és per acabar de cobrar tots els diners que se'm deuen, una altra per acomiadament improcedent al setembre i l'altra perquè 15 dies abans del 31 de desembre, quan s'acabava el meu contracte, em van fer un acomiadament disciplinari.

Com? En el primer judici la sentència diu que t'havien de seguir pagant el sou fins al 31 de desembre, i et van acomiadar el 15 de desembre?

És un estil de fer les coses.

¿Algun dia et lleves i penses que es millor girar full i deixar de batallar als jutjats?

No, cada dia em llevo amb ganes de tirar endavant i lluitar pel que és meu, per la meva gent, i per la sincro. Vull normalitzar la situació. Puc entendre que no agradi el meu estil, però se'm fa difícil acceptar que s'hagi criminalitzat la feina com s'ha criminalitzat.

Tu creus fermament que tot va ser premeditat pel president de la Federació, Fernando Carpena.

Sí, i ho mantinc. El senyor Carpena té un fill relacionat amb una de les germanes Violan, que van signar la famosa carta, i el primer esborrany de la carta l'escriu el seu consogre. La relació familiar era evident, i si a això hi afegim que la setmana anterior de la publicació estaven tots junts de vacances, tot és molt sospitós... Bé, només feia falta la prova del senyor Carpena escrivint directament la carta.

Quan la relació amb el teu cap és freda, com la teva amb Carpena, pots suposar que no et renovaran, però no et devies imaginar aquest acarnissament.

Inimaginable. Sí que pensava que seria una renovació dura, sobretot amb les retallades, però ja estàvem pensant en el Mundial de Barcelona, en quines coreografies faríem i com podríem entusiasmar el públic perquè omplissin el Palau Sant Jordi!

¿Et consta que el pla de Fernando Carpena sigui anar retallant poder a la natació catalana, o que deixi de ser tan hegemònica?

Probablement hi deu haver un gran interès a acontentar tothom. Ell per ser president necessita els vots dels clubs i d'esportistes de tot Espanya, i entenc que es faci una política d'obertura cap a la resta de comunitats autònomes, però no ho comparteixo. L'esport de base és per a tothom, però l'esport d'elit és per als millors, i d'on siguin poc ens ha d'importar. Hem de detectar el talent allà on sigui, i posar les eines per desenvolupar-lo.

És significatiu que el teu relleu sigui un equip format per una noia de Madrid pròxima a l'entorn de Carpena (Ana Montero), una entrenadora del CN Granollers (Esther Jaumà) - enemic del Kallipolis- i Gemma Mengual. Són les anti-Tarrés?

[Riu] No, han agafat la gent més preparadeta per fer aquesta feina, tot i que no... No diré que no estan al nivell, però és cert que no tenen experiència, això és una realitat. ¿Si han agafat a les anti-Tarrés? Han agafat gent que li feia il·lusió estar en aquest projecte i que per motius X no hi eren.

Quan tant tu com la Gemma reconeixeu que no heu parlat, ni per telèfon, des del teu acomiadament, és obvi que la relació entre vosaltres no és bona. Què ha passat?

No ha passat absolutament res, de debò. Ha sigut dur, i no és una situació fàcil, sobretot per a ella. És com quan l'alumna li pren el lloc a la mestra, i probablement no de la millor manera... La Gemma i jo hem viscut moltes coses juntes i molt intenses com a professionals, hem intimat moltíssim, i ara ens toca allunyar-nos una mica. Ella ara està en plena efervescència com a mare, com a empresària, i amb la col·laboració amb la selecció espanyola... el temps ho posarà tot al seu lloc.

¿Recordes el primer cop que vas llegir la carta de les 15 nedadores?

Em vaig quedar blanca, no vaig ni reaccionar. No m'ho podia creure, entre altres coses perquè entre les que firmaven hi ha gent que ha sigut col·laboradora de la Federació Espanyola, íntima de l'Ana Montero [actual directora tècnica de la sincro espanyola], i còmplice de tot això.

¿Tot és mentida, o és una tergiversació de la veritat?

La carta... com ho diria, no és la meva realitat, probablement és la percepció d'una realitat novel·lada per poder justificar una història. Això és l'alt rendiment, i de les 15 n'hi ha tres, la Paola Tirados, la Cristina Violan i la Laura López, per raons diferents, que no van tenir una retirada de la selecció com elles haurien volgut, i això jo ho entenc perfectament. És com el Bojan i l'Ibrahimovic: ¿estan gaires contents de Guardiola? Oi que no? Quan les expectatives individuals no coincideixen amb les expectatives de l'equip o de l'entrenador, aquí és produeix el trencament. I aquest trencament cadascú el viu com pot i com sap. A la carta hi ha tot de coses tretes de context que en cap cas defineixen una manera de fer. Són fets puntuals que elles, noies joves, van viure així. Els que ens dediquem a la docència sabem que difícil que és l'etapa de l'adolescència de les noies, és una etapa complicadíssima, i que tenen una percepció diferent de tot, i penso que això és el que ha passat.

Després de tot el que ha passat i s'ha dit, ¿creus que el teu mètode d'entrenament és millorable?

Les coses, vistes amb la perspectiva actual, potser les faria una mica diferent, però per l'experiència. Però aquesta no és la qüestió, sempre hem fet el que en cada moment crèiem que havíem de fer.

¿Es pot ser menys exigent i obtenir els mateixos resultats esportius?

És que jo sóc així, no puc contestar aquesta pregunta. És una manera molt natural de ser i de fer, una manera de viure la sincro. És innat en el meu caràcter i a mi m'agrada, i no ho canviaré, perquè jo sóc així.

¿Andrea Fuentes va estar a punt de plegar per fidelitat a tu?

Això l'hi heu de preguntar a ella.

Diuen que està lesionada i que potser no arribarà al Mundial. ¿Massa casualitat, no?

T'animo a parlar amb ella.

Estàs preparant un llibre per Sant Jordi, què hi expliques?

Una mica de tot, qui sóc jo, què és la sincro, què és el que ha passat...

¿Saps que t'acusaran, perquè ho faran, de voler fer diners amb tot el que t'ha passat i explotar-ho?

Sí, i jo he de pagar els meus advocats, entre d'altres coses. Feia molt temps que Planeta m'havia ofert fer un llibre, i ara hem trobat l'ocasió ideal per fer-lo, i a més ara he tingut temps per escriure'l.

Quantes vegades has hagut de dir que no a la trucada de Sálvame ?

Moltes, i no hi aniré mai, és part d'una filosofia de vida, l'alt rendiment està totalment renyit amb això.