Misc 26/07/2017

La flama que va encendre una ciutat

Barcelona recorda amb austeritat el 25è aniversari dels Jocs Olímpics del 1992

i
Martí Molina
3 min
L’alcaldessa Ada Colau lliurant la torxa olímpica a la primera rellevista, Eli Maragall.

BarcelonaBarcelona va celebrar el 25è aniversari dels Jocs Olímpics del 1992 amb un acte institucional al Palauet Albéniz i una festa popular a la plaça Catalunya, cites que van servir per recordar aquell esdeveniment esportiu que va servir per situar la ciutat i el país al mapa mundial i per projectar una imatge de modernitat que encara avui és visible. Dos actes, el de Montjuïc i el del centre de la capital catalana, que van connectar-se amb el viatge de la torxa olímpica, encesa de nou per a l’ocasió i que va tenir com a primera rellevista Elisabeth Maragall [or en hoquei herba el 92], neboda de l’alcalde dels Jocs, Pasqual Maragall, llargament ovacionat i assenyalat com la peça indispensable per tirar endavant aquella cita olímpica.

Poc públic

Poc públic Va ser una festa més aviat austera i sense gaire presència de públic. No hi van faltar, però, una nombrosa representació dels 35.000 voluntaris que van ajudar que Barcelona 92 fos una realitat i un èxit organitzatiu. Ells van ser dels més recordats en una celebració que, alguns moments, va fer la sensació de ser improvisada i poc entusiasta. Com a exemple, la torxa, que es va apagar en repetides ocasions durant el recorregut. I també en l’últim relleu, el de l’exjugador de bàsquet Epi a l’arquer Antonio Rebollo.

L’Ajuntament no va fer cas d’algunes veus que preferien una gran festa a l’Estadi Olímpic. L’única picada d’ullet va ser l’encesa simbòlica del peveter: Rebollo va tensar l’arc des de plaça Catalunya i en aquell moment es va encendre la flama a Montjuïc, un acte que només va ser immortalitzat per alguns pocs curiosos que hi havia a la vora.

La timidesa dels actes va contrastar amb la contundència de les declaracions al Palauet Albéniz. A l’acte institucional, conduït per la periodista Olga Viza, no hi van faltar les principals autoritats de Barcelona, Catalunya i Espanya. La més destacada, la del rei Felip VI, banderer de la delegació espanyola el 1992 i que va assegurar que els Jocs havien fet “que tot Espanya estigués orgullosa de Barcelona”. El monarca, que al matí havia assistit a la celebració del 30è aniversari del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat -on va fer una crida a la unitat per “aconseguir grans èxits” com aquells Jocs-, va qualificar la cita olímpica d’una “revàlida” i va picar l’ullet als organitzadors, que va qualificar de Dream Team de Barcelona 92.

Tot i que l’actual alcaldessa de Barcelona mostra sovint les seves reserves sobre uns nous Jocs Olímpics, Ada Colau es va desfer en elogis cap a aquell esdeveniment. “Celebrem que vam dir «hola» al món. Que el somni d’una ciutat va fer-se realitat”. L’alcaldessa va tenir un record per la fallida Olimpíada Popular que s’havia de celebrar el 1936 i va qualificar de “regal” la possibilitat de celebrar els Jocs aquell 1992. Finalment, va tenir un record sincer per a Pascual Maragall, “el motor dels Jocs i de la transformació de la ciutat de Barcelona”. “Ens sentim orgullosos que fossis el nostre alcalde”, va tancar Colau.

També es desfeia en elogis cap a la cita olímpica el president Carles Puigdemont, que va argumentar que l’èxit de l’esdeveniment va ser possible “perquè societat i administracions van anar a l’una”. El president de la Generalitat va qualificar Catalunya de “potència esportiva” i va argumentar que sense aquells Jocs no hi hauria la cultura esportiva que hi ha actualment, en què “el 50% de la població fa esport de forma habitual”. Aprofitant la presència del president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, Puigdemont va insistir en la possibilitat de presentar una nova candidatura olímpica, en aquest cas per als Jocs d’Hivern, si bé el president català no va especificar cap data concreta.

Per últim, Bach va definir Barcelona 92 com “16 dies gloriosos” i va tenir un record per a un dels seus predecessors, Juan Antonio Samaranch, president del COI del 1980 al 2001 i llargament ovacionat al Palauet Albéniz.

stats