Publicitat
Publicitat

CICLISME - TOUR DE FRANÇA

El luxemburguès venç després de 60 km escapat

Andy Schleck es fa gran camí del Galibier

Prop del cim de l'Izoard hi ha una placa d'homenatge amb dues cares. Són les de Fausto Coppi i Louison Bobet, dos grans campions del ciclisme dels anys 40 i 50 amb una característica comuna: van guanyar el Tour de França després d'escapar-se en solitari en aquest port alpí. El segon va fer famosa una frase que molts recordaven durant l'etapa d'ahir: "Només els grans campions passen en solitari la Casse Déserte". Es tracta de la zona rocallosa que caracteritza els últims quilòmetres d'abans de coronar el port on ahir Andy Schleck va començar la seva gesta i on hi ha aquesta placa.

La cita del luxemburguès amb la història no acabava aquí perquè l'etapa reina en què es va imposar estava marcada per la inèdita pujada final a l'alt del Galibier, l'arribada en alt més alta de la història de la prova, amb motiu del centenari del primer pas pels Alps. I la manera com el petit dels germans Schleck -que ja semblava cansat de dos anys de quedar al segon lloc del podi- va construir la seva victòria fa honor completament als esdeveniments passats que vénen a la memòria dels aficionats en aquests homenatges.

Ben al contrari de les primeres dues setmanes de Tour, quan la manera conservadora de córrer, en especial del seu equip, Leopard-Trek, va ser molt criticada. Però justament va ser Andy qui va decidir sorprendre i arriscar. Un atac a 60 quilòmetres per arribar a la línia de meta n'és la prova. Els altres ciclistes no el van seguir, segurament incrèduls, però el seu avantatge no parava de créixer. Ràpidament va arribar al minut d'avantatge respecte a un grup de favorits que cada cop veien més clara la debilitat dels gregaris dels seus equips -el BMC de Cadel Evans, el Saxo Bank d'Alberto Contador i l'Euskaltel-Euskadi de Samuel Sánchez van ser els que van mostrar més interès-. Va aconseguir els dos minuts de diferència després de servir-se de l'ajuda del seu company d'equip Joost Posthuma, provinent de l'escapada del dia, i encara no es va aturar. L'altre corredor de l'equip luxemburguès escapat, Maxime Monfort, el va guiar en el descens fins als peus del Galibier. Schleck va arribar als tres minuts d'avantatge i, fins i tot, quan ja tot sol va enfilar l'interminable sostre alpí, va aprofitar la indecisió dels favorits per arribar a més de quatre minuts.

Fins aquí va arribar la paciència de Cadel Evans, que veia com s'escapava la seva posició privilegiada a la classificació general. L'australià va portar tot sol el ritme d'un grup força nombrós d'inici -en què tothom volia refugiar-se del vent de cara que els feia la vida impossible, sobretot a la primera part de la pujada al Galibier- fins a deixar-lo a tan sols unes set unitats. Mentrestant, la distància respecte al cap de cursa també disminuïa pel cansament acumulat d'un Schleck que finalment va treure poc més de dos minuts.

L'últim quilòmetre, el més dur de tota la pujada, va col·locar cadascú al seu lloc. Fränk Schleck va aprofitar la seva justificada poca participació per atacar i esgarrapar alguns segons més i els italians (Basso i Cunego) van demostrar que continuen sent dels més regulars de l'edició. Qui va impressionar més va ser Thomas Voeckler, que va tornar a mantenir el mallot groc, aquest cop per tan sols quinze segons, i va igualar així els deu dies que va ser líder l'any 2004.

Desfeta de Contador

Tanmateix, dels que van cedir temps en aquest últim tram, el més significatiu va ser Alberto Contador. El fet és que, en vista de les ambicions mostrades els dies anteriors, tothom tornava a tenir la referència del ciclista de Pinto, guanyador de tres Tours de França, que ahir va dir prou després d'un any molt exigent. La disputa del Giro d'Itàlia i el desgast psicològic lligat a la incertesa sobre el cas del seu positiu al Tour de l'any passat li han passat factura i, més que probablement, trencarà la seva històrica ratxa: havia guanyat les sis últimes voltes de tres setmanes en què havia participat. Ara arriben els últims dos dies que decidiran el podi: l'arribada a l'Alpe-d'Huez i la contrarellotge.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT