02/02/2012

Amor propi

2 min
Puyol, enèrgic i amb les dues cames per davant, lluita per una pilota amb Aduriz. El capità va tornar a ser un dels homes decisius del partit, amb el seu gol de córner.

Carles Puyol sabia que a Mestalla, en el partit de Lliga, amb empat a zero, havia relliscat i d'aquella patinada havia arribat el gol d'Abidal en pròpia porta. El Barça tota la nit va anar a remolc del València. Ahir, pràcticament al mateix minut, precisament en el mateix metre quadrat, Puyol va tornar a relliscar, va perdre la pilota, li van guanyar l'esquena i va arribar el gol de Jonas. Guardiola havia decidit jugar amb quatre defenses per no repetir l'error de la tardor, Dani Alves era a la banqueta i Puyol havia de ser una garantia per aturar el tàndem Jordi Alba - Mathieu i, ves per on, el gol va arribar per la seva banda. Al capità del Barça, però, l'adversitat el fa créixer. Sabia que havia d'esmenar el seu error i hi va posar remei, amb escreix, en l'hora llarga de futbol que quedava per jugar.

Només vuit minuts després, i com si ja fos una tradició a la Copa del Rei, Puyol va tornar a marcar un gol de córner. En aquesta ocasió, esperant-la al segon pal, una estratègia nova que al Barça li va sortir bé, ahir a la nit, en tres ocasions. A partir d'aquí, l'amor propi de Puyol encara el va engrandir més i a la segona part no només va ser un colós que es va multiplicar en defensa, sinó que tenia força i empenta per pujar a l'atac amb la pilota als peus. I va ser en una d'aquestes accions que vam veure una cosa mai vista al damunt d'un camp de futbol: dues ruletes consecutives. Sabíem que la jugada se li donava bé, però fer dues ruletes pallareses consecutives és un pas de ballet que no va estar mai ni a l'abast de Zidane, el gran mestre d'aquest regat tan estètic.

El partit, però, a més de la p de Puyol va tenir el pal -Diego Alves, Déu meu-, el penal i Pinto com a protagonistes. El porter, per més que ahir es digués Colorado en homenatge al seu avi matern, hauria d'haver estat expulsat per les seves mans a fora de l'àrea gran al minut 19 de la primera part. Més enllà d'aquesta jugada, que ara permetrà a la caverna dir-li a Rosell que la temporada ja "pinta" millor pel que fa als arbitratges, Pinto va fer un partit excel·lent. La p de penal és per a Messi. El va tornar a xutar al seu racó de seguretat -a l'esquerra del porter- i, com li va passar a la Lliga contra Javi Varas, del Sevilla, va tornar a convertir el porter en heroi. El pitjor no va ser que fallés el penal -que pot passar-, sinó que el millor jugador del món es va quedar capcot fins al final del partit quan a l'inici del segon temps estava fent unes jugades tan verticals com espectaculars.

Poques vegades hem vist un Messi que no reacciona positivament a una errada seva. Ahir, en canvi, no es va recuperar. Ens en deu una, i aquest no falla. És qüestió, també, d'amor propi.

stats