Publicitat
Publicitat

EL VALÈNCIA S'ENDÚ EL DUEL DE CHAMPIONS

L'Espanyol va proposar més futbol però la punteria la va tenir Mata per marcar un gol en fora de joc

Amarg desenllaç d'un partit trepidant

Quan dos equips juguen amb el mateix sistema de joc, poden passar dues coses: que cap d'ells creï desequilibri o que ho facin tots dos i constantment. El partit d'ahir va ser, en gran mesura, la segona opció: un partit d'anades i tornades, obert, vertical, intens, boig.

Que no t'ataquin o atacar
Davant d'aquesta situació de mirall, a Emery i a Pochettino se'ls va generar un dilema: condicionar el joc sobre els punts febles rivals, o els propis. La necessitat de puntuar per mantenir-se en llocs de Lliga de Campions va fer que tots dos tècnics busquessin l'atac com a eix vertebrador del joc del seu equip. És a dir, les debilitats contràries.

Així, els laterals van incorporar-se més que mai. Era la millor manera de contrarestar els mitges puntes, generar superioritats i crear perill allà on el doble pivot no pot arribar. Per als xes, Mathieu va obligar Luis García a ajudar molt en defensa; per al bàndol periquito, Chica i Dídac van desgastar Pablo Hernández i Joaquín a camp propi. La resposta era un joc directe per la caiguda del punta. I allà Aduriz va ser més perillós, perquè rebia més centrat a porteria i tenia el suport ràpid dels companys. Osvaldo ho va intentar també, però a la primera acció del matx va caure lesionat i va haver de ser substituït per Álvaro Vázquez. El jove del planter va estar molt mòbil, fresc, però no va trobar el soci oportú per buscar porteria. En una única que va tenir amb Verdú a la frontal, va avisar del perill, però la seva paret va quedar massa llarga.

Quan més bé estava l'Espanyol, trepitjant zona de tres quarts valencianista, Aduriz va trobar-se una pilota a l'esquena de Forlín, que va calcular malament el salt, va enfilar porteria i va caure davant una sortida massa enèrgica de Kameni. D'un possible penal favorable al València, l'àrbitre en va treure un còrner, l'única decisió que no era. I en la següent acció, al 27', Aduriz va rematar creuat i amb ràbia per obrir el marcador, habilitat pel bloqueig defensiu de Costa al primer pal. Va quedar tocat l'Espanyol, que havia merescut més, i a punt va estar el València de trencar el matx amb alguna altra acció a pilota aturada.

Els periquitos, però, van trobar el premi al 44' en una acció desafortunada de Ricardo Costa, que va refusar en pròpia una centrada curta de Callejón, que va desconcertar Guaita.

Tot obert
El segon temps va arrencar amb tot per decidir, i amb un Espanyol valent pel regal de l'empat. Al 59', el València es va quedar amb un home més i el partit va trobar, en l'absència d'una peça del mirall, el desequilibri definitiu. L'Espanyol va fer-se amo de la pilota i va trobar, a través del toc i la insistència, les ocasions per endur-se i merèixer la victòria. Els davanters visitants, però, no van tenir la claredat suficient per encertar davant Guaita, indecisos. El València, en canvi, va necessitar menys per aproximar-se i rondar el gol. Kameni i Dídac van salvar els periquitos, i van allargar l'agonia d'uns darrers minuts trepidants en què tot semblava possible menys l'empat.

Sobre l'afegit, quan ja Mestalla preparava un comiat amb crits a Emery, Mata va rebre en fora de joc una pilota davant Kameni per fer el gol de la victòria. L'Espanyol va donar la cara, per ratificar la candidatura per jugar a Europa, però va tornar a caure dolorosament.