Alexis s'estrena el millor dia en el millor escenari

Madrid.Josep Guardiola va sorprendre amb un onze inicial sense alguns dels baluards de l'equip, com Piqué, Puyol i Xavi. En un exercici de realisme, va prescindir dels jugadors que han arribat amb pocs partits o amb molèsties. Com si el rival de la Supercopa fos el Betis o l'Athletic. Guardiola va pensar en quins homes arribaven més bé físicament i els va fer jugar. Tant li feia que un fos un jugador que fins fa poc semblava fora del club i no tenia fitxa del primer equip, com Thiago. Tant li feia que un altre tot just s'hagués entrenat quatre dies de blaugrana, com Alexis Sánchez. De fet, els quatre homes que han jugat la Copa Amèrica, Messi, Mascherano, Alexis i Dani Alves, van entrar a l'onze titular perquè físicament van bé.

L'onze inicial, doncs, no deixava de ser un repte personal per a molts homes i per al col·lectiu blaugrana, perquè físicament el Madrid arribava més fort. Els noms propis, però, eren per sobre de tot Thiago i Alexis. Després d'una pretemporada fantàstica, Thiago es va trobar de sobte al mig del camp del Bernabéu al costat d'Iniesta i Keita. Obligat a manar, a marcar els temps, a tocar. I una cosa és fer-ho a l'Eurocopa sub-21 i davant de rivals mexicans a la gira, i una altra és fer-ho pressionat per Khedira i Xabi Alonso. O un Pepe que, jugant de central, no va perdre l'oportunitat de mossegar-li els turmells als 50 segons de partit, amb la qual cosa va provocar una de les tres pèrdues de pilota del jove migcampista en els primers tres minuts de partit. Descarat i valent per naturalesa, Thiago no va deixar de demanar la pilota però va patir molt per donar sentit al joc. Després d'alternar detalls de qualitat (tocs d'esperó, assistències amb el pit) amb errades inexplicables, Thiago va anar entrant en calor tot i que ni tocava al millor escenari ni els companys d'orquestra eren els millors. Treure la pilota amb Abidal i Keita, pressionat pel Madrid de Mourinho, és una tasca per a especialistes. Però d'això es tracta ser jugador del primer equip, i Thiago no va donar mai mostres de desànim malgrat que el joc blaugrana s'embussava massa i molts cops la pilota anava directament d'Abidal a Villa i passava per sobre del cap del ja internacional absolut.

Alexis, per part seva, jugant a la banda esquerra, va rebre la benvinguda al clàssic de Xabi Alonso, quan després d'un contacte fortuït entre els dos el basc va fingir una falta dura. Per Alonso, el partit era la continuació dels duels de maig, i per Alexis, incapaç d'anar-se'n de Marcelo, no. De fet, en els primers 45 minuts el xilè només va guanyar un duel al lateral brasiler, per la qual cosa va tendir a caure al mig per associar-se amb Messi. De fet, a la jugada de l'1 a 2 l'exjugador del Colo Colo va fer una paret amb l'argentí. Després d'un primer temps complicat, anar al descans amb aquests dos gols va ser balsàmic.

El Barça, de fet, va sortir a la gespa molt còmode amb un Alexis brillant. El xilè, ara sí, va començar a exigir de veritat a Marcelo i va demostrar la capacitat per desbordar i es va associar bé amb Messi, amb qui hi ha química futbolística. La llàstima per al xilè i per al Barça va ser que just quan semblava que podia arribar el tercer gol, Xabi Alonso va empatar en la primera aproximació blanca, cosa que va donar ales al Madrid, fent desaparèixer del joc Thiago, substituït per Xavi, i un Alexis escorat en banda que va acabar jugant els 90 minuts encarant sempre que va poder. El primer xilè de la història del Barça ja pot dir que ha jugat un clàssic. I per a algú que ha entrenat tot just 4 cops, el resultat va ser òptim.